- Només hi ha un fet imposable i no dos, quan mort un hereu sense acceptar ni repudiar una herència passa als seus hereus el mateix dret que ell tenia, segons estableix el Tribunal Suprem en una sentència de 5 de juny de 2018. Aquesta sentència corregeix la doctrina de la pròpia Sala del Civil. El ponent recorda que la Sala Civil de l’Alt Tribunal estableix que “els hereus transmissors succeiran directament al causant de l’herència i en una altra de diferent successió al mort hereu transmetent”.
- La ministra de Treball ha assenyalat que la cotització dels autònoms s’ha de modular als ingressos que aquests perceben perquè “no és raonable que un autònom que tingui uns ingressos en un mes de 150 euros hagi de pagar una quota de 300 euros” , i ha apuntat que es va a intensificar l’acció de la Inspecció contra la figura dels falsos autònoms. Ha anotat diversos dels fronts oberts que té l’Executiu en matèria d’autònoms, com són la prestació per cessament d’activitat, la igualtat de gènere -el 35% són dones- i el creixement d ‘afiliació, així com disminuir les càrregues administratives.
- El TS ha concedit l’accident laboral a un treballador que va morir després d’una patologia en el cor. L’afectat va notar els primers símptomes durant la seva jornada laboral i va acudir a l’hospital en acabar la feina. Malgrat que l’empleat fumava tres paquets diàries de tabac, el Suprem entén que “com no té antecedents mèdics d’aquest tipus, l’estrès de la feina pot ser desencadenant o coadjuvant del fatal episodi”. La sentència, de 25 d’abril de 2018, apunta que el treballador “va morir com a conseqüència d’un esquinç en una zona debilitada de la paret aòrtica, el principal factor de risc és la hipertensió, per la qual cosa no s’ha de descartar que l’elevació de la pressió arterial a causa de l’estrès inherent a l’execució de la seva activitat laboral com a vigilant de seguretat actués com a factor desencadenant o coadjuvant en la producció del succés lesiu “.
- La secretària d’Estat d’Ocupació ha anunciat la intenció d’igualar la cotització dels contractes de curta durada en els mateixos conceptes que els de llarga durada. La intenció del Ministeri de Treball, és que en els contractes de curta durada cotitzin també festius, vacances o pagues extra, com fan els de llarga durada. Es tracta de fer dues figures homologables per evitar que algunes empreses utilitzin aquesta modalitat per evitar-se les despeses laborals derivades d’aquests conceptes. El Govern derogarà el contracte de suport a emprenedors, perquè aquesta figura contractual “introdueix precarietat”.
- El TS considera que les actuacions d’il·lícits penals poden donar lloc a l’existència de responsabilitat civil, que podria estar coberta per les pòlisses d’assegurança contractades per cobrir eventualitats, i aquestes podrien exigir la constitució dels programes de compliment normatiu per minorar o reduir el risc de l’aparició d’aquest deure d’indemnitzar l’asseguradora com a conseqüència de l’assegurament de la responsabilitat civil. La sentència destaca que “una bona praxi corporativa a l’empresa és la d’implementar aquests programes de compliment normatiu que garanteixin que aquest tipus de fets no es cometin, o dificultin les accions continuades de distracció de diners, o abús de funcions que un bon programa de compliment normatiu hagués detectat immediatament “.
- El Tribunal Suprem ha reconegut un despreniment de retina com a accident laboral a una treballadora que desenvolupa la seva tasca davant l’ordinador durant la seva jornada. El Suprem aprecia l’accident laboral perquè la lesió va aparèixer de manera sobtada en lloc i temps de treball. El tribunal estima el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per aquesta treballadora que va sentir molèsties en els seus ulls i alteracions visuals quan realitzava les seves funcions davant de l’ordinador a l’oficina. Després de ser operada de despreniment de retina, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va declarar que la seva incapacitat temporal derivava de malaltia comuna.
- El Govern té previst millorar els ingressos tributaris implantant noves figures (impost a la banca i impost a les empreses tecnològiques) i reformant alguns ja existents, com l’Impost sobre Societats, on l’Executiu vol implantar un tipus mínim a l’entorn del 15% per a les grans empreses a partir del qual no puguin efectuar deduccions. Després de descartar una pujada de l’IRPF, Montero ha avançat alguns dels plans del nou Executiu en matèria fiscal. En primer lloc, portarà al Congrés la coneguda com a ‘taxa Google’, un impost a les empreses tecnològiques que aportarà, en el millor dels casos, 2.100 milions en els dos pròxims anys. A més d’aprovar un “innovador” impost a la banca, que tindrà caràcter finalista, destinat a finançar la millora en les pensions i amb el qual es podrien recaptar 1.000 milions. Estudiarà que puguin existir deduccions per a aquelles empreses que apostin per la igualtat efectiva d’homes i dones.
- El TS determina l’abast de la sentència del Constitucional sobre la plusvàlua. Considera que, després de la STC 59/2017, es pot liquidar l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) en els casos en què no s’acredita per l’obligat tributari la inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. La Sala Tercera ha desestimat el recurs de cassació interposat contra una Sentència dictada per la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó en estimar que aquest va interpretar de manera correcta l’ordenament jurídic en considerar que la STC 59/2017, d’11 de maig, permet no accedir a la rectificació de les autoliquidacions de l’IIVTNU i, per tant, a la devolució dels ingressos efectuats per aquest concepte, en aquells casos en què no s’acredita per l’obligat tributari la inexistència d’increment de valor de els terrenys de naturalesa urbana, supòsits en què els articles 107.1 i 107.2 a) del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL) resulten constitucionals i, per tant, els ingressos, deguts.
- El TC ha declarat inconstitucional i nul·la una disposició legal de l’any 2013 que establia com a requisit per a accedir al subsidi de majors de 55 anys el no tenir rendes familiars. La decisió declara inconstitucionals i nul·les diverses disposicions del Reial decret llei de 15 de març de 2013 sobre mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l’envelliment actiu. En concret, la disposició final primera, ara anul·lada pel TC, establia que encara que el sol·licitant manqués de rendes personals, en cas de tenir cònjuge i / o fills menors de 26 anys o majors incapacitats o menors acollits “únicament s’entén complert el requisit de carència de rendes quan la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar així constituïda, inclòs el sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no superi el 75% del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries “. El Constitucional ha anul·lat aquesta disposició, si bé la seva decisió es basa en la incorrecta utilització de la fórmula del Decret Llei.
- La ministra d’Hisenda ha avançat que el Govern aprovarà “com més aviat possible” el paquet de mesures fiscals que contempla de manera “imminent” la reforma de l’Impost de Societats, per a fixar un tipus mínim del 15%, a partir del qual no es podran aplicar deduccions dirigit a “grans corporacions” i sense afectar a petites i mitjanes empreses. Ha aclarit que les propostes en matèria de fiscalitat ‘verd’ no podran afectar ni als autònoms ni als professionals, de manera que s’haurà d’abordar “sense incidir en l’activitat econòmica de petits o grans empresaris”.
- El Govern portarà al Congrés una nova llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal per perseguir grans defraudadors i modificarà la “llista de morosos ‘perquè apareguin també en ella els responsables solidaris i no només els deutors. Hisenda modificarà la Llei general Tributària perquè en la llista de deutors amb l’Agència Tributària apareguin també els responsables solidaris i no només els deutors, així com per a la identificació de les persones que causen o col·laboren activament en una infracció tributària o en l’ocultació o transmissió de béns per evitar l’acció de l’Administració. També ha detallat que es treballa en l’actualització de la llista de paradisos fiscals perquè s’evidenciï la creació d’estructures ‘offshore’ i en mesures que facin front a les planificacions fiscals abusives de les grans empreses i multinacionals per garantir que tributen allà on generen valor.
- El Govern va instar la CE a que modifiqui la directiva per la qual s’estableix un codi comunitari sobre medicaments d’ús humà, i deixi de considerar els productes homeopàtics com a medicaments. La ministra de Sanitat ha detallat una bateria de mesures i s’ha mostrat una “ferma defensora de l’evidència científica a la pràctica clínica”. Ha advertit que “posarà ordre” en el mercat i farà complir la regulació sobre autorització i condicions de dispensació dels medicaments d’ús humà. Així, Sanitat posarà en marxa els mecanismes legals necessaris per assegurar-se que al mercat només romanguin els productes autoritzats i la ministra no descarta, si cal, sancions.
- Sanitat eliminarà els copagaments farmacèutics als pensionistes “en situació de major vulnerabilitat” i recuperarà les cotitzacions a la seguretat social de les cuidadores no professionals de la llei de dependència. “En les pròximes setmanes” s’aprovarà la modificació del decret per recuperar la universalitat de l’assistència sanitària, una mesura que -ha assenyalat- beneficiarà unes 280.000 persones. En l’últim trimestre d’aquest any, el Govern recuperarà també les cotitzacions a la Seguretat Social de les cuidadores no professionals de la llei de dependència -el 90% són dones- i 180.000 persones es veuran beneficiades per aquesta mesura.
EMPRESA
- La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ha tornat a patir un nou cop, en aquesta ocasió una estocada directa a les seves entranyes. Les grans editorials musicals s’han unit per primera vegada per manifestar la seva voluntat de retirar el repertori internacional del seu catàleg que suposa un total del 40% dels drets d’autor.
- Caprabo ha obert set botigues franquiciades en el primer semestre de l’any, que han representat una inversió de 1,4 milions d’euros. La previsió inicial de l’empresa era arribar a les 12 obertures aquest any, però s’estima que puguin superar aquesta xifra. Els nous supermercats de Caprabo són formats més petits que pretenen adaptar-se als hàbits dels consumidors I a captar nous inversors, ja que “ofereixen una de les rendibilitats més altes del sector” amb un creixement mitjà del 20 per cent, tal com indica en un comunicat.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
