- Catalunya no introduirà nous impostos en el projecte de llei de pressupostos per 2019 i la corresponent llei d’acompanyament, encara que sí recuperarà tributs qüestionats pel Tribunal Constitucional, com el de l’ADSL i el d’elements radiotòxics, que afectava les centrals nuclears. El Govern no té, d’entrada, la intenció d’abordar una modificació de l’IRPF per entendre que “no és la més rellevant ni la més urgent” que ha d’afrontar. “La principal assignatura” pendent en aquest camp, ha opinat, és reduir la diferència que hi ha entre la tributació de les rendes del treball i les del capital.
- Acord històric: ampliació del permís de paternitat per al personal de l’Administració de l’Estat. L’acord serà d’aplicació a tot el personal de l’AGE, amb independència de la seva vinculació jurídica. De la mateixa durada que el de maternitat. S’equipararà la seva durada en tres fases, 8 setmanes en 2019, 12 setmanes el 2020 i arribarem a les 16 setmanes en 2021.Un dret subjectiu i intransferible, de manera que no pugui ser cedit i la conseqüència de no utilitzar-lo serà la pèrdua del període que no s’utilitzi. Pagat al 100%, com ho ha estat en l’AGE des del seu inici el 2005 fins ara. Però a més hi ha un aspecte, que des de CCOO entenem fonamental i que és autènticament nou: No podrà ser utilitzat de forma simultània amb el de maternitat, excepte en les quatre primeres setmanes després del part, la decisió administrativa de guarda amb fins d’adopció o acolliment o la resolució judicial per la qual es constitueixi l’adopció.
- Els càlculs actuarials evidencien que 12 anys després de la jubilació ja s’ha rebut en pensions públiques un import financerament equivalent al que aportat durant tota la vida laboral. Per aquest motiu els sistemes públics de repartiment s’enfronten al repte de la longevitat i que els governs intentin temperar l’efecte amb mecanismes estabilitzadors com el factor de sostenibilitat, de la qual l’entrada en vigor s’ha posposat de 2019 a 2023. Es sol criticar la quantia de pensió rebuda per la seva comparació amb el sou en actiu i la percepció del cotitzant i del jubilat és que va aportar més del que finalment rep, però els càlculs actuarials demostren que no és així.
- Whatsapp no és una via de comunicació admissible per a la modificació contractual. Una recent sentència d’un jutjat d’Oviedo afirma que “per molta llibertat de forma que hi hagi en aquest àmbit”, aquesta no és un “via formal” de comunicació en les relacions entre empresa i empleat. El jutjat rebutja la petició d’un treballador de rescindir el seu contracte, després que se li comuniqués un canvi de torn a través de l ‘app, perquè, segons sosté, aquesta conversa no va suposar modificació substancial de les seves condicions laborals.
- Nova proposta del Govern als autònoms: l’Executiu proposa ara una pujada de 21 euros al mes en les quotes dels treballadors per compte propi que cotitzen per la base mínima. El Govern ha proposat elevar les bases de cotització per 2019 en el mateix percentatge que la inflació de 2018, agafant com a referència la dada de novembre. Això es traduiria en un increment del 2,3%, si es manté el nivell al que es va situar l’IPC a l’octubre, última dada disponible fins ara.
- La ministra d’Hisenda ha anunciat que mantindrà la pròrroga dels actuals límits d’exclusió i no endurirà la tributació per mòduls en 2019. La Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms, (ATA) agraeix que el Ministeri d’Hisenda, després de mesos de negociacions amb l’Agència Tributària, hagi atès la nostra petició i anunciï la pròrroga dels límits de facturació per autònoms per mòduls.
- La Direcció General de Trànsit ja té preparat el primer paquet de mesures amb el qual pretén millorar la seguretat a les carreteres després de quatre anys d’increment de la sinistralitat, i una d’elles ja té data d’entrada en vigor: reduir el límit de velocitat de 100 a 90 km / h en uns 7.000 quilòmetres de vies secundàries podria ser una realitat el proper 2 de gener. La primera mesura que veurà la llum és un reial decret que modifica el Reglament General de Circulació pel que fa als límits de velocitat a les carreteres convencionals (d’un únic carril per sentit i sense desdoblar) i amb el qual la DGT pretén que Espanya es equipari molts dels països de la UE. El text, suposa igualar els límits de velocitat en totes les carreteres convencionals a 90 km / h per a cotxes i motos, i 80 km / h per a autobusos, furgonetes i camions, i només quan hi hagi separació física dels dos sentits de la circulació podrà fixar-se un límit màxim de 100 km / h per a turismes i motocicletes.
- Advertiment de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, de 6 de novembre. El Ple de la Sala III, després de dos dies de deliberacions, ha acordat per 15 vots a 13 desestimar els recursos plantejats i tornar al criteri segons el qual el subjecte passiu de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats en els préstecs hipotecaris és el prestatari. El text de les sentències es coneixerà en els pròxims dies.
- Les comunitats autònomes han passat a ser les grans beneficiades pel Real decret aprovat pel govern perquè la banca pagui a partir d’ara l’IAJD pels crèdits hipotecaris que concedeix. Les entitats no tindran les bonificacions del IAJD ni s’ho podran deduir. El canvi legal introduït impedeix als bancs deduir aquest gravamen en l’Impost de Societats. D’aquesta manera, l’única fórmula que la banca té per compensar els majors costos fixos en la producció d’aquest tipus de finançament, tant a llars com a empreses, és una pujada dels preus. Fonts bancàries destaquen que a partir d’ara també es podrien veure beneficiades les gestories, ja que no s’encarregaran de la liquidació del IAJD, ja que ho faran els treballadors de les entitats. Està per veure si apliquen descomptes o rebaixes en les minutes que cobren, sostenen.
- A l’espera que Hisenda publiqui el formulari que servirà de model per a reclamar l’IRPF per la prestació de maternitat. La ministra d’Hisenda, ha afirmat que el procés de reclamació serà “amb un format fàcilment accessible”, que evitarà desplaçaments “innecessaris ni molèsties afegides” a les mares, però no ha posat dates, dient que serà “en les pròximes setmanes”. Així mateix, ha informat que es farà “amb dades que ja contempla i conté la mateixa Agència Tributària”.
- La CE calcula que la pujada del Salari Mínim Interprofessional prevista pel pla pressupostari del Govern, fins a 900 euros al mes, tindrà un impacte d’entre 70.000 i 80.000 llocs de treball en la creació d’ocupació i elevarà la massa salarial total del país en un 0,35% en el mateix termini, segons han precisat fonts comunitàries. En concret, Brussel·les estima que aquesta mesura tindrà un impacte negatiu del 0,3% el primer any d’implementació i del 0,2% el segon. Quant al seu impacte sobre la recaptació, l’Executiu comunitari estima que serà menor que els 1.500 milions que calcula el Govern, però no s’allunyarà molt.
- Regulada la concessió d’ajudes de la Política Agrícola Comuna, per a la seva aplicació a partir de 2019. Entre les novetats introduïdes per a la pròxima campanya, destaquen els aspectes relacionats amb la prevenció de possibles abandonaments en les superfícies de pastures, els ajustos derivats de la declaració gràfica en superfícies comunals o la flexibilització de determinats aspectes dels ajuts associats. També s’introdueix una nova espècie a la llista de cultius fixadors de nitrogen que poden servir per complir amb els requisits del pagament verd i s’inclouen novetats relacionades amb l’aplicació de purins. A més, es busca incrementar la col·laboració tant amb la Direcció General Cadastre com amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE), per aprofitar al màxim la informació disponible a la Sol·licitud única de la PAC. Així mateix, es continua avançant en la simplificació en la gestió de la normativa, unificant les dates per al compliment dels requisits establerts, el que permetrà simplificar determinats tràmits.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Els cinc grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell) compten amb 1.900 empleats i 563 oficines menys al país des que va començar l’any, segons dades de les entitats al tancament del tercer trimestre. En concret, aquestes entitats van retallar un 3,37% les seves oficines a Espanya entre gener i setembre.
- El Govern preveu recaptar uns 850 milions anuals amb l’impost de nova creació sobre les transaccions financeres (ITF, per les seves sigles o taxa Tobin, col·loquialment). Així consta en l’esborrany del projecte de llei que està sotmès a informació pública. Però les fonts financeres consultades assenyalen que aquesta previsió és molt optimista. La xifra supera l’import de les comissions per compravenda de valors de totes les empreses de serveis d’inversió (agències i societats de valors) i els bancs registrats a Espanya per operacions en borsa. Aquesta quantitat va sumar l’any passat 695 milions, segons les dades recollides en un document de la CNMV.
EMPRESA
- El sector de la pesca no troba relleu per a la generació del ‘baby boom’, que ha començat a jubilar-se. Escassetat de personal que porta anys assolant la flota gallega: el sector de la pesca, que genera més del 2% del PIB de la regió i dóna feina directa i indirecta a més de 100.000 persones -segons dades de la Xunta-, no aconsegueix rellevar als primers jubilats del baby boom. “Molts joves prefereixen vaixells recreatius. Cobren bé i no es passen mesos sense veure les seves famílies “.
- Un treballador no pot perdre automàticament els seus drets a vacances anuals retribuïdes per no haver-les sol·licitat. El TJUE declara que el Dret de la Unió s’oposa al fet que un treballador perdi automàticament els dies de vacances anuals retribuïdes a què tenia dret en virtut del dret de la Unió i, consegüentment, el seu dret a una compensació econòmica en concepte de vacances anuals retribuïdes no gaudides pel simple fet de no haver sol·licitat les vacances abans de l’extinció de la relació laboral (o durant el període de referència). El treballador només pot perdre aquests drets si l’empresari li ha permès efectivament, en particular informant de manera adequada, prendre els dies de vacances en temps útil, extrem que ha de provar l’empresari.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
