- Aconseguir el perdó judicial als deutes que no es poden pagar serà a partir d’ara molt més fàcil i ràpid. Almenys, a Barcelona. El Tribunal Mercantil de Barcelona -que agrupa als onze jutjats mercantils de la província- i el jutjat de primera instància número 50 de la ciutat de Barcelona han aprovat un protocol d’actuació per escurçar al màxim els terminis de tramitació dels anomenats concursos de creditors consecutius, que afecten a empresaris i avaladors, d’una banda, i a ciutadans particulars, de l’altra. Aquests concursos són els presentats a l’empara de la llei de la Segona Oportunitat que va entrar en vigor el 2015 i que, quatre anys després, està lluny d’enlairar. La llei es va idear -com indica el seu nom- per permetre començar de nou a aquelles persones que viuen sepultades sota el pes dels seus deutes, sempre que haguessin arribat a aquesta situació de forma fortuïta (sense culpa) i que haguessin liquidat tot el seu patrimoni. En aquests casos, el jutge pot concedir el que es coneix com el benefici d’exoneració del passiu insatisfet, és a dir, el perdó judicial definitiu, inatacable i per sempre dels deutes pendents. Aquesta era la intenció del legislador i també dels jutges que han d’aplicar la norma. Però, en la pràctica, moltíssims menys dels potencials beneficiaris de la llei han aconseguit el seu objectiu.
- El TS dictamina que la convivència d’un dels cònjuges amb una nova parella extingeix el dret d’ús de l’habitatge familiar després del divorci. El Ple de la Sala Primera ha resolt en aquesta sentència l’efecte que produeix la convivència del progenitor custodi amb una nova parella respecte del dret d’ús de l’habitatge familiar atribuït a la sentència de divorci. La sentència recorreguda havia acordat l’extinció del dret d’ús en el moment en que es procedís a la liquidació de la societat de guanys, per considerar que l’entrada d’una tercera persona en l’habitatge feia perdre a aquesta la seva antiga naturalesa d’habitatge familiar, en servir ara en el seu ús a una família dissemblant i diferent.
- La ministra de Treball ha anunciat que el permís de paternitat serà de 8 setmanes en 2019, fet que suposa 3 més que actualment. Es busca avançar “cap a l’equiparació amb el permís per maternitat, factor decisiu per eliminar la segregació en l’ocupació per raó de gènere”.
- Espanya ajustarà les edats mínimes exigides per a la conducció de camions i autobusos a les establertes des de fa molts anys en la pràctica totalitat dels països de la Unió Europea. La Directiva europea 2018/645, que modificava diferents qüestions relatives a la formació obligatòria dels conductors professionals (el que s’anomena col·loquialment CAP) i clarificava les edats mínimes per a l’obtenció dels permisos de conduir per a camions i autobusos, davant la discordança existent entre els diferents països sobre l’edat mínima establerta per a l’obtenció del corresponent permís de conduir i el certificat CAP. Això obliga a modificar el vigent Reglament general de conductors per adequar-lo a la nova regulació europea, i malgrat que la Directiva establia un termini màxim d’adaptació de fins a dos anys, la Direcció General De Trànsit ja ha iniciat la tramitació del projecte normatiu per a la seva pròxima aprovació.
- El Ministeri d’Indústria ultima un canvi en les condicions del contracte de relleu. La mesura s’aplicarà des de l’1 de gener i fins a finals de 2022 i quedarà restringida a la indústria i, dins d’ella, als llocs de treball vinculats a la cadena de producció. La decisió de l’Executiu de millorar només les condicions al sector de la indústria ha generat cert malestar en el si de les patronals i els sindicats, que interpreten la mesura com un greuge per a la resta de sectors productius. Tot i que encara quedarien alguns serrells pendents, representants d’empreses i de treballadors van rebre la setmana passada l’última proposta del Govern, que podria passar pel Consell de Ministres divendres que ve. Una de les condicions que l’Executiu pretén fixar per impulsar la contractació indefinida és que l’empresa que s’aculli compti, en el moment de la sol·licitud, amb un 70% d’ocupació indefinida en la seva plantilla. Aquest ha estat un punt de fricció entre l’Executiu i les patronals.
- El Ple de la Sala del Contenciós-Administratiu del TS tanca la porta a la retroactivitat del tribut hipotecari en les tres sentències que estableixen que el client té l’obligació d’assumir l’impost d’actes jurídics documentats (AJD). Els tres errors del Ple esgrimeix que l’article 68.2 de l’impost d’AJD que van anul·lar tres errors anteriors publicats a l’octubre, arran del qual es va derivar a la banca la responsabilitat del tribut, “tenia un valor merament interpretatiu” i “per això la seva anul·lació és estèril a l’efecte de la nostra interpretació “. Les sentències publicades ahir, mostren amb claredat les fèrries postures contradictòries existents entre els 28 magistrats que conformen el Ple. No obstant això, els propis jutges reconeixen que hauria de ser el poder legislatiu el que obri claredat sobre a qui li correspon pagar el tribut, com després va resultar amb l’aprovació per part del Govern el passat 10 de novembre del Reial Decret que s’imputa a la banca el impost AJD.
- L’Òrgan Centralitzat de Prevenció del Consell General del Notariat espanyol ha proporcionat a les autoritats informació sobre més de 180.000 operacions sospitoses de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. També, s’han comunicat al Sepblac 5.547 operacions sospitoses de blanqueig. A més, el òrgan de col·laboració Tributària notarial va atendre 133.469 requeriments informatius de l’Agència Tributària i les hisendes forals -des gener de 2007-. les conclusions del Fòrum Internacional sobre Delictes Econòmics: la col·laboració del Notariat en la seva prevenció i persecució, celebrat a Madrid, serviran “per proposar modificacions normatives a les autoritats mundials per intensificar i sistematitzar la col·laboració notarial en la prevenció de delictes com el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme “.
- El Ministeri de Treball ha enviat als sindicats i empresaris l’últim esborrany de proposta de modificació del registre horari en les empreses. El text proposat per l’Executiu reforma quatre articles de l’Estatut dels Treballadors (4, 12, 34 i 35) i un altre article més de la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social. “Serà d’obligació de l’empresa registrar la jornada de cada treballador. Aquest registre de jornada serà diari i ha d’incloure l’horari concret d’entrada i sortida “, indica l’esborrany legal de l’Executiu. La proposta del Govern, que en tot cas necessitarà el suport parlamentari per tirar endavant, recull també que “els convenis col·lectius podran establir la forma d’organització del registre de jornada i d’accés al mateix de la persona treballadora”. El Govern i els agents socials podran acordar algunes excepcions.
- La CE proposa que les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE desapareguin a mitjans de segle. Segons els càlculs de Brussel·les, el PIB es va incrementar en un 2% addicional amb les polítiques de descarbonització que conduiran a l’objectiu d’emissions zero. I això sense comptar amb el benefici econòmic que suposa l’eradicació dels danys ocasionats pel canvi climàtic, que un recent informe oficial de Brussel·les xifrava en 240.000 milions d’euros anuals si fracassa l’Acord de París. Els Vint-i-set han de donar, encara, llum verda a aquesta estratègia. La predisposició sembla favorable.
- La Taula de Diàleg Social ha donat el vistiplau a l’esborrany definitiu del Pla de Xoc per l’Ocupació 2019-2021 que preveu un pressupost de 2.000 milions per als propers tres anys. L’objectiu és reduir l’alt nivell d’atur dels menors de 25 anys, situat a Espanya en el 33,6%, més del doble de la mitjana de la UE-28, per a això es recullen 50 mesures agrupades en sis eixos: orientació, Formació, oportunitats d’ocupació, Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació, Emprenedoria i Millora del marc institucional. Fonts de Moncloa apunten que el pla podria aprovar-se el divendres 7 de desembre, després que s’hagi tancat ja a taula. No obstant això, les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme no hi donen suport, com tampoc algunes comunitats autònomes populars.
- El Ministeri d’Hisenda inclourà interessos de demora en la devolució de l’IRPF de les prestacions de maternitat en els casos en què la declaració de la renda de l’any en què es va aplicar la retenció en l’impost sortí a ingressar, mentre que no rebran interessos en els casos en què la declaració va ser a tornar. El secretari tècnic del REAF opina que “el sensat” és esperar al formulari de l’AEAT per fer la sol·licitud de devolució. La ministra d’Hisenda confia que la setmana vinent pugui ja estar a punt la eina per iniciar la devolució de les retencions de l’IRPF a les prestacions per maternitat.
- Dues possibles solucions per garantir el pagament de les futures pensions, entre els fòrums d’experts en la matèria. Una solució per a la falta d’ingressos necessaris per afrontar el pagament de les pensions passa per “indiciar l’edat de jubilació a l’esperança de vida”. Els anys guanyats en esperança de vida no es dediquen a activitats productives, sinó que suposen una ampliació de la càrrega de la Seguretat Social, ja que es disposa d’ells en el període de jubilació. D’aquí, elevar l’edat de jubilació “entre els 70 i 75 anys” per mantenir la contributivitat en aquests anys. La segona idea que sorgeix per solucionar les deficiències del sistema ve pel futur del teixit productiu, amb una important presència de màquines. Es preveu que aquests robots, per cada dos llocs de treball que substitueixin (o destrueixin), crearan cinc de més qualitat, millor remunerats i amb una major aportació a les arques públiques.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- La hipoteca inversa queda relegada a l’anècdota més pura, tot i portar oficialment més d’una dècada en el mercat espanyol. Rebre un préstec en posar l’habitatge com a garantia pot constituir un complement interessant a la pensió, però només en determinades situacions. Segons el Consell General del Notariat, el 2017 es van constituir a Espanya tot just 31 préstecs d’aquest tipus. Al Regne Unit es van subscriure unes 39.000 hipoteques inverses en 2017, fet que suposa un increment del 41% respecte a 2016. Per explicar el fracàs d’aquesta eina a Espanya, els experts evoquen causes diferents, tant del costat de les entitats que podrien promoure- , com del seu públic objectiu.
- El TS es pronuncia sobre l’interès de demora en préstecs amb consumidors després del suport del TJUE a la seva doctrina. La sentència versa sobre un préstec hipotecari en què l’interès remuneratori era del 4,75% i el de demora del 25%, i confirma l’abusivitat d’aquest últim, ja que, un cop que el TJUE ha aclarit qualsevol dubte sobre la conformitat de la jurisprudència del Tribunal Suprem amb el Dret de la Unió Europea, no és correcta la solució de la sentència recorreguda, que havia substituït l’interès de demora abusiu pel triple de l’interès legal del diner. Però tampoc pot acceptar-se la pretensió del recurrent de no abonar cap interès, perquè l’interès remuneratori fixat en el contracte segueix complint la seva funció de retribuir la disposició dels diners per part del prestatari fins a la seva devolució, de manera que continua la seva meritació. Per això, el recurs de cassació ha estat parcialment estimat.
EMPRESA
- Mercadona i els sindicats han signat un preacord per pujar el salari a la totalitat de la plantilla. En concret, l’acord assolit amb el grup de distribució suposarà un augment salarial real proper al 15% en la vigència del nou conveni col·lectiu, que en principi tindrà una durada de cinc anys, segons apunta CCOO en un comunicat. A més, a partir d’ara, els empleats de Mercadona només podran realitzar, com a màxim, dues jornades de 10 hores a la setmana.
- CCOO aconsegueix frenar el projecte “tracker repartiment” de Telepizza. El nou sistema de rastreig de comandes per als clients, suposa un abús en les condicions laborals dels treballadors i treballadores, pel qual els repartidors i repartidores de Telepizza han d’assumir l’aportació del seu telèfon mòbil personal i la corresponent despesa econòmica pel desgast del terminal i la connexió de dades a internet, a canvi d’una compensació econòmica mensual.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
