- L’informe elaborat per Comissió de persones expertes per a l’estudi de la reforma de l’hora oficial planteja mantenir el canvi estacional d’hora, tal com es realitza en l’actualitat. La proposta de l’informe és “no produir cap canvi precipitat en els fusos horaris mentre no hi hagi un consens compartit i una difusió pràctica a la nostra ciutadania dels riscos i oportunitats que comporta”. Atès que les institucions europees han ampliat el termini de la Proposta de Directiva per suprimir els canvis d’hora estacionals a la UE fins l’1 d’abril de 2021 i havent-hi discrepàncies plantejades pels nostres països veïns en aquesta matèria, el Comitè afirma que “el prudent per part del Govern seria mantenir el canvi estacional tal com s’ha vingut fent en els últims 45 anys, fins a 2021, i anar nodrint-nos al llarg d’aquests dos anys d’argumentació prou consolidada i compartida que ens faci optar per una de les vies “.
- La Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social ha emès un nou criteri per a que les treballadores autònomes que tornin del descans per maternitat puguin acollir-se a una bonificació en les seves quotes per contingències comunes i professionals, tot i que no s’hagin donat de baixa en el Règim Especial de Treballadors Autònoms. Es concreta així un dels aspectes de l’acord signat amb les associacions al novembre. D’aquesta manera, es corregeix l’anterior criteri, de 2017, pel qual el cessament en el RETA era requisit necessari si es volia accedir a la bonificació. El nou criteri té caràcter retroactiu, amb efectes a 1 de gener. En les properes setmanes, la TGSS procedirà a identificar les treballadores amb l’objectiu d’efectuar les devolucions de les quanties corresponents a la bonificació que no hagi estat aplicada en els períodes de liquidació ja passats.
- El Pla de Retorn facilitarà la volta als emigrants espanyols que ho desitgin. Sota el lema “Un país per tornar”, el Pla de Retorn, aprovat pel Consell de Ministres, permetrà desenvolupar un total de 50 mesures encaminades a facilitar la tornada dels emigrants espanyols i que el nostre país es converteixi en un lloc atractiu per desenvolupar un projecte de vida personal i professional. Els serveis que proporcionarà el Pla que avui ha aprovat el Govern, a través de la plataforma que es crearà, són la Finestreta Única de la Tornada (oferir informació oficial i contrastada i recopilar la documentació que necessita el ciutadà) i el Servei de Mediació laboral i Cercador d’Ocupació (assessorament personalitzat a empreses i particulars a través de mediadors laborals).
- Els beneficiaris de la prestació contributiva per desocupació que la van capitalitzar en un pagament únic per emprendre un projecte d’autoocupació van arribar als 79.097 el 2018, cosa que representa un descens del 14,4% en comparació amb l’any anterior i el seu nivell més baix des 2005. Així ho reflecteixen dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social dels que s’extreu que aquests beneficiaris que reben l’atur en un pagament únic per autoocupar-se van baixar en 13.271 persones.
- La campanya de Setmana Santa generarà 198.980 contractes aquest any, un 7% més que el 2018, segons les previsions de contractació de Randstad. Aquesta xifra, segons Randstad, és la més alta registrada del període estudiat. En els últims cinc anys (des de 2014), el creixement s’ha situat en el 76,6%. Per regions, l’ocupació tornarà a créixer en totes les comunitats autònomes per Setmana Santa, destacant Balears (+ 10,5%), seguida de Cantàbria (+ 9,6%) i Castella-la Manxa (+ 9%). Els requisits més valorats seran els idiomes, atenció al client i adaptació al lloc. Així, les empreses busquen perfils que tinguin una capacitat ràpida al lloc i, preferiblement, que compten amb experiència prèvia en el sector que desenvolupen la seva activitat.
- El Parlament Europeu acusa set països de la UE de “tenir trets” de paradisos fiscals i demana una policia financera comunitària. Un contundent informe aprovat aquest dimarts pel Parlament Europeu traça un mapa de totes les escletxes per les que s’escapen almenys 200.000 milions d’euros anuals. L’informe crida els països membres i a identificar els propietaris de les letterbox companies (societats pantalla o empreses-bústia) i a fixar mesures per impedir les relacions comercials amb elles. Es tracta de companyies que estan situades en una jurisdicció només per a propòsits d’evasió fiscal i sense presència econòmica significativa. El document, en aquest punt, ressalta “l’elevat nivell” de fluxos inversors que es canalitzen a través d’instruments especials en set països (Bèlgica, Xipre, Hongria, Irlanda, Luxemburg, Malta i Holanda), fet que crida a la Comissió Europea a avaluar el paper que juguen aquestes entitats de propòsit especial.
- Més de 563.000 contribuents han rebut fins a la data la devolució de l’IRPF vinculada amb els permisos de maternitat i paternitat gaudits entre 2014 i 2017. La suma de les quantitats (devolució més interessos) reintegrades a aquestes persones, arran de la sentència del Tribunal Suprem de 3 d’octubre que va declarar exemptes les prestacions públiques per maternitat de la Seguretat Social, supera els 733 milions d’euros. Aquestes xifres no són definitives, atès que els contribuents segueixen presentant sol·licituds. De fet, en les últimes set setmanes s’han rebut prop de 180.000 sol·licituds de devolució. A hores d’ara, sobre un total de 1.021.000 sol·licitants, s’ha resolt la sol·licitud de 733.000 i, sobre aquests últims, ha correspost practicar devolució a 563.000 contribuents, el que suposa el 76,8% de tots aquells amb sol·licitud resolta. Cal tenir en compte que no totes les sol·licituds generen un dret de devolució en la mesura que hi ha contribuents que no han patit retenció o no han abonat quotes en l’IRPF per partir de nivells baixos de renda. Els contribuents amb dret a devolució han rebut 1.300 euros de mitjana. En concret, les dones han rebut de mitjana 2.012 euros i els homes 470 euros.
- El Govern aprovarà una de les majors ofertes d’ocupació pública de la història, superior als 30.844 de l’any passat, segons fonts de l’Executiu. L’administració general s’ha envellit per l’aturada de l’oferta en els anys de crisi: només el 10% dels empleats té menys de 40 anys, l’edat mitjana està en 52 anys. L’Executiu insisteix que no hi ha augment de despesa perquè només es renovaran places de jubilats. L’oferta s’aprova ara perquè no es podria fer en funcions, però el gruix de les places es convocarà al juny, després de les eleccions, i les oposicions no arribaran fins després de l’estiu.
- Les baixes laborals van augmentar un 13,4% durant 2018, en iniciar-se 4,8 milions de processos (403.485 al mes), amb una durada mitjana de 38,6 dies, segons el “Observatori nacional d’absentisme 2018” elaborat per la mútua Asepeyo i Solutions Global Health Solutions. L’informe, presentat aquest dimecres, mostra que la durada mitjana ha baixat un 13% respecte a l’any anterior i que les baixes més llargues van ser les psiquiàtriques (104,6 dies) i les més curtes, les agafades per grip (8 dies). Durant la presentació de l’informe es va destacar que el nombre de baixes laborals van augmentar en 2018 quatre vegades més del que ho va fer el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social. Una de les qüestions que més preocupa a la mútua és la durada de les baixes, ja que el 68% d’elles van durar menys de 15 dies, el que suposa que aquest cost ho suportin les empreses i que sigui “molt difícil” establir processos de control i seguiment.
- El Parlament Europeu ha aprovat la directiva que prohibeix a partir de 2021 la venda de diversos productes d’un sol ús. Europa dóna el major pas endavant de la seva història en la lluita per impedir l’arribada als oceans de milions de tones de plàstic. Això implica que desapareixeran de les prestatgeries del supermercat coberts, gots, plats i bastonets de cotó. Tampoc es comercialitzaran envasos de poliestirè expandit com els utilitzats en les caixes de menjar ràpid, recipients per a begudes, palets de globus i els empleats per remoure begudes calentes.
- Les treballadores de la llar són un dels sectors més precaris del mercat laboral espanyol. Hi ha força economia submergida, sous baixos i cotitzacions més baixes. Això es tradueix, quan arriben a la jubilació, a pensions més baixes: la mitjana són 521 euros, la meitat que la del conjunt del sistema, que en el 65% dels casos necessiten un complement per poder arribar a una prestació mínima perquè el cotitzat no va donar per a una pensió que arribés aquest llindar, segons recull un informe de la Fundació Alternatives a partir de dades de la Seguretat Social.
- El Tribunal Suprem ha resolt que els interins no tenen dret a percebre indemnització en cas d’acomiadament. Ni tan sols els de llarga durada. La resolució, dictada pel ple de la Sala del Social, afirma que no hi ha “atorgar cap indemnització pel cessament regular del contracte d’interinitat, no només la que calcula la sentència [recorreguda] d’acord amb els 20 dies de l’acomiadament objectiu , sinó, fins i tot, d’acord amb els 12 dies “que l’Estatut dels Treballadors fixa per als contractes d’obra o servei i acumulació de tasques. Amb aquesta decisió es posa fi al llarg recorregut judicial que a la justícia espanyola ha tingut el cas de la pròpia Ana de Diego Porras, treballadora que va romandre més de set anys com a interina al Ministeri de Defensa.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- CaixaBank acaba de llançar un supermercat de fons per als seus clients de banca privada. Aquesta nova eina permet adquirir fons índex (fons de baix cost que repliquen l’evolució d’índexs borsaris), així com fons d’altres gestores espanyoles, cosa impensable fa poc en aquest mercat. La nova plataforma es denomina Ocean, i disposa de més de 2.000 fons d’inversió de 140 gestores, majoritàriament estrangeres.
- El president del Banc Sabadell obre la porta a futures fusions. Oliu ha assegurat que, en l’actualitat, el procés de concentració del banc està congelat, però les operacions es fan “quan sorgeixen les oportunitats i en funció de les circumstàncies”. El president del grup financer va abordar així els rumors d’una possible fusió amb Bankia. Respecte al Brexit, ha assegurat que una sortida dura preocuparia al banc per part de les empreses que tenen una cadena de valor entre Europa i el Regne Unit, però no per TSB, que és un banc “molt domèstic” sense ramificacions internacionals.
EMPRESA
- La CE ha imposat una multa de 12,5 milions d’euros a Nike per prohibir als comerciants la venda de productes amb llicència en altres països de la Unió Europea, una restricció que afecta productes d’alguns dels clubs i federacions de futbol més coneguts d’Europa. L’Executiu comunitari va iniciar la investigació el juny de 2017 per determinar si la signatura esportiva restringia de manera il·legal la venda transfronterera i en línia dels seus productes amb llicència. Brussel·les ha conclòs que els contractes de llicència i distribució no exclusius de Nike han infringit les regles comunitàries. Brussel·les ha concedit, però, una reducció del 40% de la multa per la cooperació de Nike “més enllà de la seva obligació jurídica de fer-ho”.
- Les grans tecnològiques van pagar en conjunt 31,7 milions per l’impost de societats el 2017, un 8% menys que l’any anterior. Les grans tecnològiques mundials, Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft -conegudes sota l’acrònim de GAFAM- van pagar menys per l’impost de societats a Espanya tot i guanyar més, segons figura en els últims comptes registrades de l’exercici fiscal acabat el 2017.
- El dret de desistiment dels consumidors en cas de venda en línia s’aplica a un matalàs tot i que la protecció ha estat retirada després del lliurament. Així ho estima el TJUE en la sentència de l’assumpte C-681/17. Com en el cas d’una peça de vestir, cal presumir que el comerciant pot, mitjançant un tractament de neteja o desinfecció, fer que el matalàs estigui en condicions de ser novament comercialitzat, sense contravenir els imperatius de protecció de la salut o d’higiene.
RAMON CALLARISA ASSESSORIA LABORAL