- Els pensionistes que van avançar la jubilació pel temor al factor de sostenibilitat tindran prestacions més baixes. El retard en la posada en marxa del factor de sostenibilitat de les pensions no ha evitat que alguns nous pensionistes hagin sofert una pèrdua a futur amb la seva jubilació, segons un estudi. Són els que van optar per pre-jubilar-se per evitar els efectes nocius d’aquest esmentat factor, que en incorporar en el càlcul l’esperança de vida, en principi faria baixar la pensió. Com previsiblement no entrarà en vigor el nou mecanisme de càlcul, ha resultat innecessària la jubilació anticipada del col·lectiu estudiat ja que sempre implica una pèrdua.
- El president del Govern ha apostat per revisar l’actual política de bonificacions de la Seguretat Social i per “destopar” les cotitzacions socials per garantir la sostenibilitat de les pensions públiques, així com per introduir “noves figures impositives”. Va voler traslladar la “garantia” que el Govern farà “tot el possible” per garantir la solvència i la sostenibilitat de les pensions, perquè el sistema té “present i futur”, però per a això cal resoldre el dèficit de la Seguretat Social. Va indicar que l’impost a les tecnològiques per sufragar les pensions té una capacitat recaptatòria “molt baixa” i, per això, ha assegurat que cal adoptar les altres mesures esmentades.
- Sindicats i CEOE estudien salaris d’entrada de 1.000 euros al mes i 14 pagues en 2020. El pacte salarial tindrà efectes limitats. Els màxims líders sindicals de CCOO i UGT i de les patronals CEOE i Cepyme seguiran aquesta setmana tancant els serrells de l’acord de negociació col·lectiva per als anys 2018, 2019 i 2020. hi ha dues qüestions que han fet que el pacte pugui tancar aquesta mateixa setmana amb un preacord que haurà de ser ratificat per les organitzacions signants. La primera és que la recomanació de pujada salarial es fixi a l’entorn del 2% més un punt de productivitat en les empreses i sectors que puguin i vulguin permetre. I, en segon lloc, i no menys important, que els empresaris hagin acceptat a esmentar la intenció d’arribar a un salari mínim de conveni -que no legal- de 1.000 euros a l’any en 14 pagues (14.000 euros anuals) a l’horitzó del any 2020. Si bé, segons fonts consultades la redacció final d’aquesta recomanació serà prou ambigua com perquè no es vegi com una obligació empresarial.
- El sector immobiliari alerta que el creixement dels preus està generant una demanda insatisfeta que és incapaç d’accedir a la compra d’una casa. Segons les dades del Primer Observatori de l’Habitatge a Espanya, elaborat per Century 21 en col·laboració amb Sigma Dos, mentre que la inversió mitjana prevista a l’hora d’adquirir una casa és de 166.000 euros, el preu mitjà de l’habitatge oferta a Espanya es situa en 241.145 euros. La dificultat per a casar l’oferta amb la demanda a la compra està empenyent el mercat de l’habitatge de lloguer. “La mobilitat s’ha multiplicat un 70% en els últims tres anys i la mentalitat de pagament per ús, en lloc de pagament per propietat, està cada vegada està més instaurada”.
- La reducció de jornada no pot comportar una rebaixa dels dies de vacances del treballador que està acollit a aquest horari. Concretament, el Jutjat Social número 1 de Móstoles ha estimat una demanda d’una treballadora de l’Ajuntament de Fuenlabrada a la qual se li va reduir dos dies de vacances l’any passat per disposar de reducció de jornada. “Una reducció de jornada podrà tenir incidència en la retribució econòmica de les vacances, però no els dies que han de ser gaudits”, recull la sentència judicial per subratllar que la postura adoptada per l’Ajuntament “és del tot inassolible” per aquest jutjat.
- La proposta d’UPTA de bonificar íntegrament la quota d’autònoms durant els períodes de baixa per incapacitat temporal, no suposaria un sobrecost al sistema. Els treballadors autònoms cotitzen anualment 1.090 milions d’euros per contingències comunes i gasten per incapacitat temporal 719 milions, el diferencial entre el recaptat i el gastat es va situar el passat 2.017 a 371 milions d’euros. La proposta realitzada per UPTA de bonificar el 100% de la quota als autònoms que es veuen obligats a acollir-se a la baixa temporal per contingències o malalties comunes, suposaria una despesa menor de 290 milions d’euros anuals, sempre subjecte a la bonificació en la base mínima de cotització i sense incloure els autònoms que ja gaudeixen d’alguna bonificació o reducció de quota.
- L’economia submergida suposa un llast per a l’economia espanyola. L’activitat informal suposa una minva de gairebé el 23% en la recaptació d’impostos, la qual cosa equival a prop del 6% del PIB, segons un estudi publicat recentment per Funcas. És a dir, que el treball en negre resta gairebé 70.000 milions d’euros a les arques públiques. L’informe revela que el frau és més gran a Andalusia i Canàries i menor a Madrid i les comunitats forals (País Basc i Navarra). Els experts que participen en l’estudi expliquen que el nivell de recaptació real és equivalent al 33% del PIB mentre que la recaptació potencial ascendeix al 41%. “Combinant els dos percentatges es pot arribar la conclusió que la bretxa fiscal -que pot incloure els beneficis fiscals- és del 20%”, assenyalen. Aquests situen el frau fiscal en el 20% per a l’IRPF i en el 35% per l’IVA.
- El projecte de llei de Secrets Empresarials compta entre les seves novetats més importants amb una definició clara de què és un secret d’empresa i fixa tots els aspectes processals. Els experts opinen que la llei “s’adequa la definició de secret empresarial a l’existent en l’Acord sobre els Adpic (Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç) i serà necessari tant que el titular prengui mesures per mantenir secreta la informació que es considera secret empresarial com que tal coneixement tingui valor empresarial, bé actual, ben potencial … alguna cosa que generarà intensos debats “.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Els bancs ja estan encarint els préstecs, malgrat que els tipus oficials no pujaran fins a setembre o octubre de 2019. Les últimes dades del Banc d’Espanya així ho reflecteixen. A l’abril, les noves operacions van registrar augments en els interessos exigits en la majoria dels crèdits. Sobresurt, això sí, el segment ‘premium’ del moment, el del crèdit al consum, que és el favorit del sector per estar en ple ‘boom’ i per ser el que deixa uns interessos més llustrosos. A l’abril, el tipus mitjà ponderat de les noves operacions de crèdit al consum es va situar en el 7,82%, enfront del 7,24% de desembre de 2017. Es tracta de l’interès més alt des del març de 2017 i reflecteix un encariment del 8% en el que va d’any.
- El Banc de Pagaments Internacionals (BPI) considera que la moneda digital no pot substituir als diners convencionals, recolzat per un banc central, ja que prometen molt però no sempre compleixen, afirmant que no són tan estables, ràpides ni estan esteses com a forma de pagament. És més, el volum de comunicacions que requereixen les transaccions “podrien acabar amb internet”, afirma l’entitat en un informe, advertint del consum de dades i energia i la possibilitat que paralitzi la xarxa.
- El Banc Internacional de Pagaments adverteix dels riscos que corren els inversors en les cada vegada més populars ofertes inicials de moneda digital. El BIS posa xifres al nombre d’operacions que “es creu” que han resultat en una completa estafa per als seus inversors. L’organisme afegeix aquest afegitó a causa de l’extrema dificultat de rastrejar el llançament i l’evolució de les ICO, el que possibilita que moltes d’elles passin inadvertides per a la majoria de la població i institucions. En aquest sentit, de les que té fitxades, més d’un 25% han estat identificades com “esquemes Ponzi” si és que en algun moment han arribat a retribuir els seus participants. Un recent informe d’un banc d’inversió especialitzat assenyala que existeixen actualment al món més de 1.000 moneda digital diferents, però que només les 10 més populars aglutinen prop del 80% de la capitalització de mercat de tota la indústria.
EMPRESA
- Principi d’acord sobre el conveni d’hostaleria de Màlaga que evita la vaga anunciada aquest estiu. L’acord tindrà una durada de cinc anys, període en el qual els empleats tindran una pujada salarial d’almenys el 13 per cent, segons ha informat CCOO en un comunicat. S’avança que quan les empreses externalitzen els serveis i els seus treballadors i treballadores cal aplicar en la seva integritat el conveni d’Hostaleria amb la responsabilitat solidària de les empreses principals; i no el d’empreses Multiserveis que empitjoren les condicions socials i econòmiques.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.