- Les arques de l’Estat s’enfronten a un problema de números vermells. Fins a maig, acumulen un dèficit, segons la comptabilitat de caixa, de 7.937 milions, un 35% més que en el mateix període de l’any passat que equival a 2.038 milions. Això es combina amb una preocupant reducció dels ingressos del 3,4%, principal causa de la citada alça del dèficit. En aquest sentit, l’àrea més preocupant és la de la recaptació tributària, particularment la que ocupa als impostos directes i les cotitzacions socials. Segons les dades del Ministeri d’Hisenda, els ingressos per aquest camp es van retallar un 8,7%, en gairebé 2.000 milions. La disminució és especialment cridanera en els ingressos per renda de les Societats, que es van reduir un 32%, principalment per una major quantitat de devolucions. Amb tot, el cas més destacat és el de l’impost sobre la producció i emmagatzematge d’electricitat.
- La Seguretat Social abona la millora de les prestacions familiars no contributives de la Seguretat Social. L’increment de les quanties d’aquestes prestacions i dels llindars per a accedir a elles van ser inclosos en el Reial decret llei 8/2019. La prestació familiar per fill a càrrec estava congelada des de l’any 2000. La nova quantia de 341 euros anuals implica un increment del 17,18%. A més, aquest Reial decret llei va incloure un nou supòsit, el de pobresa severa. En aquests casos, l’augment és del 102,06%.
- El TS estableix que els jutjats de lo mercantil podran actuar sobre deutes públics que tinguin contrets els autònoms. La sentència, que data del 2 de juliol, indica que els jutjats de lo mercantil poden actuar sobre els deutes que s’han contret amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social. La Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) ha demanat una reforma de la Llei de Segona Oportunitat. ATA vol que en ella es contempli la inclusió dels deutes amb Hisenda i la Seguretat Social. Això és, els crèdits públics, tal com s’estableix en una sentència del Tribunal Suprem.
- L’Audiència de Badajoz revoca la custòdia compartida a un cambrer per la seva extensa jornada laboral. L’interès dels menors és el principal fonament que l’Audiència provincial de Badajoz ha esgrimit per a revocar la custòdia compartida a un progenitor que la professió de cambrer li feia difícil emplenar els seus deures parentals diaris a causa de la seva extensa jornada laboral. La sentència, de data 9 de juliol, estima el recurs interposat contra la sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Badajoz i resol concedir la custòdia monoparental a favor de la mare.
- L’alcaldessa de Barcelona ha plantejat cobrar un peatge per a entrar a la ciutat, com a mesura addicional a les restriccions, als vehicles més contaminants en funció de la seva efectivitat, per fer front a la contaminació. Això de proposar peatges en les grans ciutats és una proposta que ja han estudiat i investigat des de fa mesos organismes com Fedea, Seopan i el Consell General d’Economistes. Els vehicles més contaminants, aquells que no disposen d’etiqueta ambiental de la DGT, no podran circular per Barcelona a partir de gener de 2020. L’alcaldessa considera que s’haurà d’analitzar si la reducció de la contaminació és suficient als sis mesos d’aplicació d’aquesta mesura.
- El TS i la AN han dictat una vintena de sentències en el que va d’any que dictaminen en contra d’Hisenda i a favor de diverses gestores de fons d’inversió, plans de pensions i sicavs. La justícia ha establert que l’Agència Tributària va aplicar indegudament unes retencions als dividends que cobraven vehicles d’inversió amb seu fora d’Espanya i que es negava a retornar. Ara, l’Estat haurà de retornar diverses desenes de milions d’euros.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- La filial online de Andbank pretén ser un dels bancs més agressius en el crèdit hipotecari. MyInvestor vol aprofitar la subrogació d’hipoteques per a guanyar quota de mercat. El fet d’operar només per internet li permet comptar amb unes despeses molt petites, la qual cosa aprofita per a oferir les hipoteques de les més baixes de mercat, expliquen els seus responsables. De moment, ha aprovat 330 hipoteques, per 65 milions d’euros, des del llançament del producte al novembre de 2018, de les quals 90 són subrogacions, i espera aconseguir una cota del 0,5% en el mercat de concessió d’hipoteques. En la subrogació d’hipoteques d’altres entitats, es fa càrrec de totes les despeses.
EMPRESA
- Les fluctuacions del preu de venda de l’oli són un maldecap. El preu de compra en origen ha caigut un 43% des de 2017. Els agricultors es queixen perquè treballen a pèrdues. El preu de l’oli havia baixat de manera dràstica, des dels 3,60 euros per quilo als 2,05 euros en sol dos anys. Dels 1,8 milions de tones d’oli produïdes a Espanya aquest any, Andalusia acapara el 80% (1,4 milions). A pesar que les exportacions i el consum intern d’oli han augmentat en un 17% i 11% respectivament sobre l’any passat, segons l’Associació Nacional d’Industrials Envasadors i Refinadors d’Olis Comestibles (Anierac), la situació és inviable en molts dels 300 municipis andalusos l’economia dels quals penja de l’olivar.
- L’ofensiva que el Ministeri de Treball manté contra les cooperatives càrniques per entendre que recorren a falsos autònoms ha trobat un primer obstacle en els tribunals. Un jutjat de primera instància social d’Orense ha conclòs que Servicarne sí que és una cooperativa i que, per tant, els seus treballadors sí que són socis i no falsos autònoms com havia conclòs la Inspecció de Treball. CC OO, sindicat que va presentar les demandes davant el Ministeri que van provocar l’actuació dels inspectors, ja ha anunciat que recorrerà. També és probable que Treball recorri davant el Tribunal Superior de Justícia de Galícia.
- Eroski ha formalitzat la signatura dels contractes de reestructuració del seu deute financer, conforme als termes i condicions ja acordats a principis del març passat amb les seves principals entitats creditores. L’acord obert a la signatura entrarà en vigor el 31 de juliol i mostra el suport de la banca al projecte i al pla de negoci d’Eroski, donant-li cobertura financera fins al 2024. L’acord ja ha estat subscrit per entitats creditores que representen el 95,57% del deute financer del grup. La resta de les entitats s’aniran adherint en les pròximes dates.
- El final d’algunes de les concessions d’autopistes d’Espanya deixarà en l’aire al voltant de 5.000 ocupacions, segons estimacions dels sindicats entre aquest any i el 2021. D’aquesta quantitat, al voltant de 1.300 són treballadors directes de l’empresa Abertis i la resta indirectes. El secretari d’acció sindical de CC.OO. creu que l’empresa ha de començar ja a gestionar la reestructuració laboral. Per això el delegat del sindicat amb més de la meitat de la representació en l’empresa demana a Abertis que “desenvolupi la clàusula d’ocupació per a absorbir l’impacte de la pèrdua de concessions”. Els sindicats han demanat al Ministeri de Foment que publiqui el plec de condicions perquè les empreses interessades puguin optar a quedar-se amb el servei de manteniment i conservació de la via.
RAMON CALLARISA ASSESSORIA LABORAL
