- El nou govern endurirà la llei contra la bretxa salarial de gènere. El projecte va més enllà de l’obligatorietat de realitzar auditories salarials en empreses amb més de 250 treballadors i inclou, per primera vegada a Espanya, la imposició de sancions per import de fins al 1,3% de la massa salarial de la companyia que pagui menys a una dona que, amb la mateixa qualificació, exerceix la mateixa feina que un home. Així mateix, si una empresa no té pla d’igualtat, serà igualment sancionada. La norma permetrà que qualsevol treballador o treballadora pugui accedir al registre salarial de la seva empresa i acudir als tribunals si se sent discriminat. L’ex ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va deixar molt avançada aquesta materia.
- Avaluar el potencial innovador d’una idea pot ser determinant en un negoci. Convé afinar les tècniques perquè l’anàlisi sigui encertat. Hi ha diferents mètodes d’avaluació disponibles al mercat que poden utilitzar-se individualment o en combinació, tenint sempre en compte que els valors qualitatius i quantitatius obtinguts són estimacions que reuneixen un cert grau de subjectivitat. No hi ha una resposta objectiva i totalment segura que els finançadors puguin presentar a l’hora de la presa de decisió. Una adequada protecció i una anàlisi de la seva viabilitat tecnològica en el mercat basant-se en els drets de propietat intel·lectual ens permeten reduir la incertesa.
- La Federació Nacional d’Autònoms defensa un decàleg de mesures que s’haurien d’aprovar de manera urgent en els propers mesos. “No són poques les tasques pendents en matèria d’autònoms a curt termini”, va assegurar el president d’ATA. Algunes de les mateixes ja estan sent objecte de debat al Congrés, dins del Pacte de Toledo, de la Subcomissió de Treball Autònom o en el marc d’iniciatives legislatives. ATA exigeix dotar de major quantia i durada la prestació per cessament d’activitat. A més caldria incloure el dret al subsidi un cop finalitzen la prestació. Definir l’habitualitat i facilitar la cotització a tots aquells autònoms els ingressos no arriben al salari mínim interprofessional (SMI). Des ATA proposem una cotització semblant a la tarifa plana a aquells autònom els rendiments nets estan per sota de l’SMI. Mantenir el límit actual de mòduls per a sectors com el transport i l’agricultura i no reduir-los a la meitat el proper any.
- L’empresa ha de posar a disposició del treballador, en el moment de la comunicació de l’acomiadament, el total de la indemnització legalment prevista de la qual podrà detreure, en empreses de menys de 25 treballadors, la quantitat que assumeix el Fogasa, és a dir, el 40% de la indemnització sempre que no superi els límits de l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors, i l’empresa, cas que els superi, posar a disposició tal excés també. Així, el determina el TS en sentència de 26 d’abril de 2018, en la qual determina que la quantitat ha d’ascendir no únicament al 60% de la indemnització sinó a la total quantia de la indemnització restant-li únicament el que ha d’abonar el Fogasa, tenint en compte els límits que preveu l’article 33.8 de l’ET.
- Espanya defensa l’eliminació de traves a l’autoconsum com l’impost al sol i que els objectius de renovables per al 2030 siguin els més ambiciosos. Amb aquests dos missatges ha arribat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, a Luxemburg. Allà se celebra aquest dilluns la reunió de ministres de la UE en què s’ha de fixar una posició comuna en matèria de renovables i de polítiques contra el canvi climàtic.
- La reducció en l’ IRPF que contempla la llei per a les rendes irregulars dels professionals està sent un focus de conflicte continu en els tribunals. L’Administració insisteix a negar la irregularitat, i per tant la reducció. El Suprem ha tornat a pronunciar-se a favor del benefici fiscal. L’Alt Tribunal vol acabar amb la controvèrsia deixant clar que si les rendes es generen en un temps superior a dos anys són irregulars. El conflicte sorgeix perquè l’Administració qüestiona freqüentment el caràcter d’irregularitat en molts d’aquests honoraris quan es converteixen en habituals. En el nou pronunciament del Suprem, es ratifica en que la ‘irregularitat’ ve determinada pel fet que els ingressos s’hagin generat en un lapse temporal superior a dos anys. I explica: “Els rendiments percebuts per un advocat, en l’exercici de la seva professió, com a retribució pels seus serveis de defensa jurídica en processos judicials que s’han prolongat més de dos anys i s’han percebut a la seva finalització, en un sol període fiscal , s’han d’entendre com generats en un període superior a dos anys.
- El 52% dels reclutadors reconeix que descarta el currículum dels treballadors majors de 55 anys de forma automàtica. Tot i la millora del mercat laboral, aquest grup ha vist reduir la seva taxa d’atur molt per sota de la mitjana: en el primer trimestre del 2018 s’han comptabilitzat 553.300, un 1,2% menys que en el mateix període de 2017. A tot i que la tendència és a avaluar els candidats segons criteris qualitatius, que res tenen a veure amb dades sociodemogràfiques, un 26% de les ofertes de treball segueix incloent el factor edat, segons un recent informe d’Adecco i Infoempleo.
- La Comissió del Pacte de Toledo consensua establir en la seva revisió de recomanacions pujades de pensions al ritme de la inflació, i fins i tot superiors, en els anys de creixement econòmic. No obstant això, la revisió de la segona de les recomanacions, la dedicada al poder adquisitiu i a la qual els grups han dedicat les seves últimes reunions, encara no està tancada ja que no hi ha consens amb què fer en els anys de recessió. En tot cas, la recuperació de la inflació com a referència per apujar les pensions suposaria acabar amb la reforma de 2013. Alguns experts alerten que la mesura abocaria a la Seguretat Social a una fallida segura a mig termini. El forat del sistema, de 18.800 milions, doblaria la seva mida en només set anys pels 2.400 milions extraordinaris que caldria gastar en cada exercici, i això en un escenari optimista.
.
- Els serveis jurídics del Senat han rebutjat tramitar per un defecte de forma l’esmena del PP a la Llei de Pressupostos de l’Estat que volia eximir les instal·lacions renovables menors de 300 kW de l’ajust retributiu que experimentaran en 2020 i que tindria un impacte d’uns 900 milions d’euros en la tarifa elèctrica, a l’afectar els grans horts solars fotovoltaics. En retirar l’esmena haurien d’experimentar una retallada retributiu del 40% a partir de l’1 de gener de l’any 2020.
- El TS declara nul el cessament en els mesos d’estiu dels professors interins de centres no universitaris. La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem considera nul de ple dret el cessament el 30 de juny dels professors interins de centres no universitaris que són contractats al setembre per exercir durant tot el curs escolar, sense pagar-los els mesos de juliol i agost , en considerar que aquesta pràctica suposa una vulneració del principi de no discriminació recollida en la Clàusula 4 de l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada que figura en l’Annex de la Directiva 1999 / 707CE. El tribunal estima el recurs de cassació plantejat per l’Associació d’Interins Docents de la Regió de Múrcia (AIDMUR), al costat de 74 professors interins no universitaris que es trobaven en aquesta situació.
- Els alts preus que s’estan exigint pels lloguers de l’habitatge estan empenyent a molts inquilins a decantar-se per la compra. Tot això està ressuscitant la ‘sobre escriptura’, que consisteix senzillament en escripturar l’habitatge per sobre del seu preu de venda perquè el finançament que dóna el banc cobreixi tot el preu i els seus extres. L’augment en els preus del lloguer a Espanya des de gener ja arriba de mitjana el 8% en tot el territori nacional, una alça que ha portat a Madrid i Barcelona a registrar els preus més alts mai registrats, segons la societat de taxació Institut de Valoracions .
- ” Confirming amb bestreta obligatòria “ és una de les noves modalitats de les grans empreses per pagar de manera il·legal a pimes i autònoms. Aquesta modalitat els permet pagar fora del termini legal establert. Consisteix que el proveïdor és obligat contractualment a la bestreta d’un pagament confirmat en la data i al cost que al contractista principal li convingui. La Plataforma contra la Morositat ha alertat d’aquestes pràctiques per pagar a proveïdors fora del termini legal.
- La ministra de Treball ha confirmat que el nou Executiu no va a derogar la reforma laboral del 2012. No està en disposició de realitzar aquesta derogació de la reforma laboral fonamentalment per la seva debilitat al Congrés. No obstant això, iniciarà immediatament un diàleg social tripartit amb patronal i sindicats per intentar canviar aquesta reforma amb acords. Necessitat de revertir la primacia dels convenis col·lectius d’empresa sobre la resta d’acords sectorials i que aquests últims tornin a ser els prioritaris. Així mateix ha esmentat canvis per recuperar la ultraactivitat dels convenis, que fan que segueixin vigents fins que hi hagi un de nou i que la reforma laboral va limitar a dotze mesos. També ha precisat que vol modificar la legislació en matèria de subcontractes per aconseguir l’equiparació salarial entre els treballadors de l’empresa contractant i la subcontractada. O de reformar els contractes de relleu i la implantació d’un sistema d’ajudes a la formació a treballadors que es vegin immersos en un expedient de regulació d’ocupació temporal.
- Els governs de la UE i el Parlament Europeu han arribat a un acord per fixar un objectiu vinculant d’energies renovables el 32% per 2030 i incloure una clàusula de revisió a l’alça en 2023, encara que no han aconseguit establir una meta en el cas de les energies renovables. L’acord també prohibeix l’anomenat “impost al sol” fins 2026 per fomentar l’autoconsum energètic, però obre la porta al fet que a partir d’aquesta data puguin introduir algun tipus de tarifes. A més, la modernització de la directiva sobre energia renovable es marca la fita d’aconseguir un 15% d’interconnexions elèctriques entre estats membres de la UE per 2030. Un altre aspecte important de l’acord és una taxa de 14% d’energia renovable en el sector del transport per al 2030 que es preveu servirà per impulsar el vehicle elèctric. El pacte també preveu reduir progressivament l’ús d’oli de palma per produir biocombustibles destinats al transport fins al 2030 i limitar les seves importacions, que provenen especialment de països com Indonèsia i Malàisia.
- La DGRN estableix l’obligatorietat de convocar la junta d’una empresa en concurs si ho demana un soci minoritari, i s’oposa al Registre Mercantil de Madrid. La Direcció General dels Registres i del Notariat ha tornat a aclarir com poden actuar els socis minoritaris per fer valer els seus drets. En aquest cas ha resolt els dubtes sobre la possible convocatòria de juntes generals en els casos d’empreses concursades. La resolució de la DGRN, amb data de 28 de març, afegeix que “no es poden confondre els diferents plans en què exerceix la seva competència l’administrador concursal com no poden confondre les obligacions de proporcionar informació en l’àmbit del procediment i davant del jutge que del mateix coneix, amb les obligacions de l’administrador enfront dels socis de la societat de capital i de les que poden derivar les accions de responsabilitat previstes en l’ordenament “.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
