- Creixen els dubtes sobre la plusvàlua municipal. El Constitucional va anul·lar la plusvàlua municipal per a quan no hi ha guanys i la modificació legal no ha començat a tramitar-se. Creixen els dubtes sobre si cal pagar l’impost. La Justícia ja eximeix d’això encara que hi hagi guanys. A l’espera que el Govern mogui fitxa i comenci la tramitació de la reforma, els experts recomanen als contribuents que hagin venut en els últims quatre anys i que vulguin reclamar que paguin l’impost i, a continuació, reclamin. L’esborrany pretén que la reforma s’apliqui des del dia en què el BOE va publicar la sentència del TC per al territori comú, el 15 de juny de 2017. No és descartable que alguns grups intentin en la negociació allargar la retroactivitat als últims quatre anys no prescrits.
- Iniciada la campanya de sol·licitud d’ajudes de la PAC per 2018, que permetrà als 745.000 productors presentar, fins al proper 30 d’abril, la sol·licitud única de les ajudes directes de la Política Agrícola Comuna (PAC). L’import total de les mateixes ascendeix a 4.940 milions d’euros, que es podran abonar en forma de bestretes a partir del 16 d’octubre i el saldo a partir de l’1 de desembre. Al novembre de 2017 i al gener de 2018 s’han publicat dos reials decrets que modifiquen la normativa aplicada als ajuts directes en aquesta campanya 2018.
- Aprovat un Manual per a l’aplicació d’incentius fiscals al mecenatge en matèria de despeses de publicitat i propaganda. Donada la rellevància i diversitat d’esdeveniments d’excepcional interès, i amb l’objecte de garantir la unitat de criteri en l’aplicació de la normativa i dotar de la seguretat jurídica necessària als programes de suport als esdeveniments d’excepcional interès públic, el director general de Tributs ha aprovat una resolució, que recull els criteris, regles i requisits que hauran de ser utilitzats per tots els organitzadors per determinar i quantificar la deducció, distingint els diferents suports publicitaris que poden ser utilitzats a aquest efecte.
- El Parlament Europeu ha prohibit finalment el GEO bloqueig que impedeix que els usuaris d’un país entrin en algunes pàgines web d’un altre país comunitari. En el nou reglament s’introdueixen tres límits: la prohibició al venedor en línia de negar l’accés al seu web des d’un altre territori o de redireccionar el client a la web local sense el consentiment del mateix; vetar pràctiques de GEO bloqueig quan no hi hagi justificació per a això; i excloure la discriminació en mitjans de pagament. Actualment, només el 15% dels usuaris compra en línia en un altre país de la UE i només el 8% dels venedors realitza vendes transfrontereres. La norma entrarà en vigor nou mesos després del dia de la seva publicació al Diari Oficial de la UE, i haurà de ser corroborada per cada un dels països membres. En qualsevol cas, s’espera que l’aplicació definitiva es produeixi abans de final d’any.
- La CE obre la porta per a l’entrada de sis països en el 2025. Al capdavant van Sèrbia i Montenegro, els dos únics que tenen obertes negociacions per integrar-se a la UE. Més endarrerits i amb opcions molt inferiors, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Albània i Kosovo. Brussel·les planteja la possibilitat d’ingrés a canvi de reformes en el terreny dels drets fonamentals, de resoldre els conflictes de fronteres i de canvis econòmics. La Comissió Europea compta amb el suport d’alguns països membres, especialment els de l’est europeu, però també pot esperar l’oposició de molts altres, que dubten de la viabilitat de l’operació i temen que no sigui ben rebuda per les seves opinions públiques.
- L’Agència Tributària llançarà el proper 15 de març una aplicació mòbil que permetrà presentar les declaracions de la renda més senzilles “amb un únic clic”, segons ha explicat el director del departament de Gestió de l’Agència Tributària. L’Agència Tributària calcula que uns 4,8 milions de contribuents podran confirmar la seva declaració mitjançant aquest sistema, aquells que no necessitin aportar informació addicional a l’esborrany, ha indicat durant la presentació de les novetats de la campanya de la renda 2017. Aquells contribuents que necessitin completar la informació del seu esborrany seran redirigits des de l’aplicació al programa Renda web perquè la incloguin. Una altra de les novetats d’aquest any és el reforç de l’assistència telefònica per a l’elaboració de la declaració, que aquest any es configura com un servei independent i que començarà a prestar-se amb l’inici de la campanya, el 4 d’abril.
- Una de les novetats que estableix el reglament general de protecció de dades és la figura del delegat de Protecció de Dades. L’actual projecte de Llei Orgànica de Protecció de dades de caràcter personal determina una sèrie d’entitats que estarien obligades a tal nomenament, com per exemple, les entitats financeres, les operadores de telecomunicacions, les asseguradores, les distribuïdores d’electricitat, gas o hidrocarburs, els centres sanitaris o empreses de seguretat privada. No obstant això, encara que l’empresa no es trobi en aquests supòsits, sí que pot realitzar de manera voluntària la seva designació. Actualment, moltes empreses es troben en projectes d’adequació per al compliment del RGPD, i una de les qüestions que es plantegen és la necessitat d’incorporar aquesta posició de DPD en les seves organitzacions, així com que perfil és el requerit per cobrir aquesta posició, per si ho poden trobar internament o hauran de buscar candidats fora de l’organització.
- El TJUE ha declarat il·legal el requisit que obliga a tenir una flota de tres camions com a mínim per poder operar en el sector del transport de mercaderies. Ha resolt no admetre els arguments del Govern espanyol i ha confirmat que qualsevol empresa que disposi de, almenys, un vehicle té dret a obtenir la llicència i començar a operar al mercat. La sentència de la UE també ha tombat la normativa que obliga a tenir cinc autobusos com a mínim per muntar una empresa de transport públic de viatgers. “El requisit que fixa la normativa espanyola és discriminatori i desproporcionat”, assegura la cort europea en la seva sentència del 8 de febrer. Foment ha comunicat que “acatarà la sentència del TJUE” que l’obliga a suprimir les exigències per a l’obtenció de les autoritzacions de transport, però que aquestes seguiran vigents fins que es publiqui el nou ROTT. Una cosa que es pot retardar a causa de l’obligació d’introduir nous canvis.
- La Comissió del Pacte de Toledo del Congrés recomanarà que els autònoms cotitzin pels seus ingressos reals i proposarà que hi hagi més trams a la base de cotització, amb la finalitat que aquest règim s’assembli al règim general dels treballadors. Fonts parlamentàries han explicat que els treballs del Pacte de Toledo avancen en la revisió de la majoria de les recomanacions, encara que en la qüestió nuclear sobre l’Índex de Revaloració de les Pensions (IRP) no hi ha consens. En relació amb l’absentisme laboral, l’última recomanació assenyalava la necessitat d’evitar l’absentisme injustificat i demanava potenciar els mecanismes de col·laboració i les possibilitats de control per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i les mútues, en relació amb els diferents processos d’incapacitat, amb especial atenció als processos de baixa de durada inferior a 15 dies.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- El valor del bitcoin ha caigut el 60% en dos mesos per la pressió regulatòria i d’entitats financeres. Grans entitats financeres donen mostres de preocupació pels efectes del “criptoboom”. L’última és la britànica Lloyd ‘s, que ha prohibit la compra de divises digitals amb les seves targetes de crèdit -no les de dèbit-. Bancs nord-americans com JP Morgan Chase o Citi ja havien adoptat una decisió semblant. La xarxa social Facebook va prendre la setmana passada una decisió sorprenent: va prohibir els anuncis de bitcoin, Ethereum, ripple o litecoin -altres divises digitals menys conegudes, però que mouen importants quantitats de diners- les quals també han patit aquestes setmanes una baixada generalitzada.
- L’Audiència de Granada anul·la una clàusula sòl i obliga el banc a retornar totes les quantitats cobrades. El contracte per anul·lar la clàusula sòl de 2015 no va advertir al consumidor del seu dret a obtenir la diferència entre el pagat per l’existència del sòl i el que havia d’haver abonat sense ell. El fet que hi hagi un pacte per a la supressió en 2015 de la clàusula sòl, no impedeix, segons afegeix la resolució, “que pugui declarar-se la nul·litat de ple dret de la seva concertació inicial, sense que tal conveni permeti convalidar, ni impedeixi tal declaració a la qual s’oposa l’entitat financera professional “.
EMPRESA
- Microsoft ha confirmat que el seu pròxim paquet d’ofimàtica Office 2019 sortirà en exclusiva per equips que treballin amb el sistema operatiu Windows 10. Aquest ‘programari’ oferirà set anys de suport i habilitarà les seves primeres versions de prova durant el segon trimestre de l’any. Aquest programari va ser anunciat per la tecnològica nord-americana el passat mes de setembre, i serà llançat en la segona meitat d’enguany. Microsoft Office 2019 inclourà en el seu paquet programes com Word, Excel, PowerPoint, Outlook o Skype for Business, a més d’altres serveis com Exchange o SharePoint.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
