- El 86,2% dels experts creu que l’actual sistema de pensions no li queden més de 10 anys de vida i un 63% considera que no és viable i hauria de ser substituït per un altre que garanteixi la seva sostenibilitat. Així es desprèn del Consens Econòmic, corresponent al tercer trimestre de 2017, que elabora PwC. Pel que fa a les alternatives que els panelistes estimen més encertades per garantir la sostenibilitat de l’actual sistema públic de pensions, assenyalen, per aquest ordre, el considerar tota la vida laboral per al càlcul de les pensions, la posada en marxa de mesures fiscals addicionals que incentivin la població a subscriure plans de pensions privats com a complement de la pensió pública, i retardar l’edat de jubilació, almenys, fins als 70 anys, excepte en alguns sectors, com mineria o construcció.
- CCOO assenyala l’insuficient augment dels salaris en els convenis signats i revisats. Les dades publicades en l’Enquesta de Convenis Col·lectius de Treball (ECCT) del Ministeri d’Ocupació del mes de setembre de 2017 indiquen que, en el que va d’any, s’ha registrat la signatura de 833 convenis que afecten 1.989.581 persones. D’aquests 833 convenis, 621 són d’àmbit d’empresa o inferior. Quant a l’increment mitjà, es constata una significativa diferència entre l’increment pactat en els convenis signats el 2017 (1,74%) enfront del que s’ha registrat a les revisions salarials de convenis signats en anys anteriors (1,24%). Els que més han augmentat l’increment pactat en convenis signats el 2017 són els convenis d’àmbit superior a l’empresa (sectorials i de grup) que se situen en el 1,77%.
- Mig milió de treballadors de l’hostaleria, pendents de renovar els seus convenis. Les últimes dades de CCOO reflecteixen que en l’actualitat hi ha 1,04 milions de persones treballant en l’hostaleria, dels quals 567.754, un 54,4% del total, estan amb el conveni caducat o en plena negociació. El gruix d’aquests treballadors es concentra en cinc autonomies (Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, Andalusia, Galícia i País Basc), en què hi ha 536.810 empleats sense conveni en vigor i on les postures entre sindicats i patronals estan molt distants, especialment a Catalunya i Madrid. Les patronals defensen pujades de salaris, però molt allunyades de les que s’han signat a Balears. De fet, els convenis provincials que s’han signat per a aquest any no reflecteixen increments superiors al 2% anual. Aquest és el límit fixat pels empresaris, que consideren que el pacte a Balears posa en perill la competitivitat de les firmes i rebaixa els seus nivells de rendibilitat, mentre que els sindicats defensen un acord similar al de Balears per reduir la bretxa de salaris de la hostaleria amb la resta d’activitats.
- Les empreses espanyoles segueixen sense adaptar-se a la nova realitat digital, especialment les de menys de 10 treballadors. Només el 14% d’elles compta amb un pla concret de digitalització i només un 4% imparteixen formació en Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a les seves plantilles. A més el nombre de treballadors especialitzats en TIC al nostre país, en lloc de créixer, com succeeix en altres economies europees i mundials, ha baixat un 4,5% en dos anys (passant del 26,5% del total de treballadors, el 2015 , al 22% el 2017), sent merament testimonial la presència d’aquests treballadors especialitzats en les microempreses (el 3,4%).
- El Congrés comença a tramitar la reforma de l’Estatut dels Treballadors perquè es creï un registre de la jornada laboral diari per tal de frenar l’abús de les hores extraordinàries no pagades i que s’elevi aquesta infracció a la qualificació de greu, amb multes que arriben dels 626 euros als 6.250 euros. La iniciativa demana modificar l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors per incloure l’obligació de registrar diàriament les hores treballades, incloent l’horari concret d’entrada i sortida de cada treballador pactat en els convenis col·lectius o contractes de treball. A més, l’empresa ha de conservar aquests registres durant quatre anys perquè estiguin a disposició de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
- El Govern ha inclòs en el pla pressupostari remès a Brussel·les el compromís d’adoptar una nova reforma laboral que aturi el problema de la temporalitat. Aquestes mesures preveuen desincentius per a les empreses que abusen de la temporalitat o un contracte amb protecció creixent del treballador temporal. No obstant això, queda per veure si aconseguirà els suports suficients per aprovar-la. Tal com es recull en el document enviat a la Comissió Europea, el paquet de mesures per intentar frenar la temporalitat consta de quatre pilars. El primer es basa en reduir a tres les modalitats de contracte: un indefinit; un altre per a la formació i un contracte de protecció creixent que substitueixi els temporals. El segon pilar consisteix a “reforçar el principi de causalitat en la contractació temporal en el marc de la negociació col·lectiva i determinar el volum de contractes de durada determinada”. En tercer lloc, s’intentarà establir un esquema de desincentius que penalitzin les cotitzacions de les empreses que abusin de la contractació temporal i presentin una rotació excessiva de la seva plantilla.
- El Congrés insta el Govern a restablir “de manera urgent” el subsidi per desocupació per a majors de 52 anys en les condicions prèviament existents a les reformes de 2012 i 2013. El Ple del Congrés va aprovar ahir una proposició no de llei en la qual crida a revertir les retallades. Concretament, reclama que el llindar de renta torni a situar-se únicament en el corresponent a la persona beneficiària i no en la unitat familiar; que la cotització a la Seguretat Social sigui del 125% de la base mínima; i que pugui percebre fins que el beneficiari trobi un nou lloc de treball, accedeixi a la jubilació o opti per jubilar-se abans.
- El president del BCE considera que la reforma laboral, aplicada per països com Espanya, va ser necessària i està donant els seus fruits, però assenyala que va provocar una devaluació dels salaris amb els preus dels productes encarint-se i agreujant la pèrdua de poder adquisitiu. El banquer italià admet que les mesures van haver de venir acompanyades d’incentius fiscals “per evitar el cop als treballadors”. “Les futures reformes han d’anar precedides de mesures que afectin els productes perquè els ajustos salarials no es transfereixin completament als preus”, ha subratllat. El banquer admet que sense aquestes mesures “augmentaran els marges de benefici i disminuirà el poder adquisitiu de les llars, empitjorant les condicions econòmiques dels consumidors i agreujant qualsevol futura recessió”.
- La Unió Europea de Transportistes per Carretera planteja millores al nou Paquet de Mobilitat promogut per la CE en matèria d’accés a la professió i al mercat. La UETR valora positivament el projecte normatiu presentat per la Comissió Europea pel que fa a l’eliminació de requisits administratius innecessaris i la millora de les condicions de mercat, però considera que en molts aspectes la normativa proposada no facilita la seva aplicació o genera inseguretat per a les empreses transportistes, i en altres casos, no garanteix una competència equitativa entre elles. La UETR considera convenient mantenir la possibilitat que els Estats membres puguin establir requisits addicionals per a una millor ordenació del sector en els seus respectius països, com és el cas del requisit de flota mínima exigit en diferents estats, com Espanya i Itàlia. També planteja, entre altres mesures, introduir per primera vegada una regulació a nivell europeu de l’activitat d’intermediació.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Els bancs espanyols seran els que hauran de dur a terme un major esforç addicional de provisions d’entre totes les entitats financeres europees per la transició cap a la nova normativa comptable IFRS9, que passa d’un model de dotacions calculat en funció de les pèrdues incorregudes a un basat en pèrdues esperades. Segons l’opinió d’analistes, l’increment previst en les provisions se situarà en el 16,5%, el més gran de tots els països europeus analitzats i més del doble de l’increment en dotacions previst per al conjunt del sector bancari de la UE.
- Espanya no és un dels actius favorits per a les societats d’inversió de capital variable. Les dades de la CNMV evidencien que, en el que va exercici, les sicavs han reduït la seva cartera nacional un 5,21%. Una caiguda que, a més, s’uneix a la tendència experimentada en els darrers exercicis. Segons les últimes dades del regulador, existeixen 2.921 sicavs registrades a Espanya, la xifra més baixa des de l’any 2002. Una caiguda que està directament relacionada amb la incertesa reguladora que les concerneix.
- La propera setmana el BCE desvetllarà el seu pla per desmantellar el seu programa d’estímuls. En tot cas, fins i tot amb les expectatives més moderades, posa fi al QE havent creat el major balanç d’un banc central. “Basats en la tendència actual, el BCE tindrà aviat el balanç més gran del món per primer cop des de l’any 2000. Això hauria reconfortar els preocupats per la reducció de balanç de la Fed”, expliquen analistes. Un dels impulsos que ha fet que el balanç hagi crescut fins al punt d’amenaçar la supremacia xinesa ha estat la fortalesa de l’euro respecte al dòlar. Des de l’arrencada de l’any la moneda única s’ha revaloritzat un 13% enfront del bitllet verd, en contrast amb el 5% que s’eleva el yuan.
EMPRESA
- La recentment acabada campanya oleícola 2016/2017 passarà a la història com una de les més rendibles i millor retribuïdes dels últims anys a Espanya, amb un escenari de preus estables i equilibrats en el mercat d’origen. A la vista d’aquesta situació i de la menor collita d’oli d’oliva que es pronostica per a la present campanya, juntament amb l’enllaç de 300.000 tones d’existències, no és desgavellat pensar que l’escenari de bons preus de la passada campanya es mantindrà a al llarg dels propers mesos, sempre amb el permís de les condicions climatològiques i a l’espera que les anhelades pluges reguin l’olivar assedegat d’aigua.
- “Els motors de combustió desapareixeran molt més ràpid del que tots esperem”, adverteix la comissària europea d’Indústria. La lluita de les marques europees per fer-se un lloc entre les preferències de la creixent classe mitjana de la Xina i l’Índia, i la carrera per comptar amb la millor tecnologia de vehicles elèctrics i autònoms seran els camps de batalla on les empreses es jugaran la seva supervivència. Així ho indica l’informe publicat aquest dimecres pel grup d’alt nivell creat per la Comissió Europea per anticipar-se al que ha de venir. “Si la Xina introdueix una quota de 10% de vehicles elèctrics (com acaba de fer) els fabricants europeus no poden invertir únicament en millorar els motors de combustió”.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS, S. L.
