- La temporalitat arriba al 91,13% dels treballadors assalariats a casa nostra. La tendència mostra un nou repunt de la temporalitat en els últims mesos. Per explicar aquesta tendència, el principal factor dinamitant és la manca de confiança empresarial, que s’extrapola als processos de contractació, a causa del context de desacceleració econòmica internacional i la inseguretat que genera la pujada de l’SMI a 900 euros que si bé no sembla estar frenant la creació d’ocupació s’espera que tingui efecte a partir del setembre -quan finalitzi la campanya d’estiu-.
- La cinquena generació de telefonia mòbil està cridada a ser l’espina dorsal de l’economia i la societat europees en la propera dècada. La dependència que es preveu de la xarxa de 5G en serveis crucials -com salut, defensa, transport o finances- ha posat en guàrdia a la Unió Europea, que tem que la seguretat del continent es vegi amenaçada si deixa el seu desplegament a mans d’empreses xineses, com Huawei. Per això, Brussel·les impulsa la creació d’una llista negra de proveïdors de productes o serveis que suposin riscos que s’està encarregant d’identificar un grup de coordinació de ciberseguretat, segons fonts comunitàries.
- La Inspecció de treball precisa que, a l’hora de determinar si l’empresa incompleix o no la normativa en matèria de jornada, els seus efectius faran una lectura “integral”, que “consideri totes les possibilitats que permet l’ordenament laboral en matèria de distribució de jornada “. Això significa que els inspectors de Treball no consideren, per exemple, que totes les pauses dels treballadors són temps de treball. I, de fet, “no s’exigirà expressament el registre de les interrupcions o pauses entre l’inici i la finalització de la jornada diària, que no tinguin caràcter de temps de treball efectiu”, especifica una de les instruccions del criteri tècnic definitiu per als inspectors i subinspectors en les visites que facin a les empreses per controlar el nou registre horari obligatori.
- Més de 8.158.000 contribuents han rebut ia la devolució de l’IRPF corresponent a 2018, un 6,6% més que l’any passat en les mateixes dates. L’import retornat arriba als 5.296.000 d’euros, un 7,2% més. El 77% dels reintegraments sol·licitades fins al moment i el 67,5% dels imports corresponents, han estat abonats. Com ve succeint al llarg de la campanya, aquesta agilització dels pagaments es correspon amb una acceleració de les presentacions. Així, fins al dia d’ahir i, per tant, a falta de tres setmanes per a la conclusió de la campanya, s’han presentat 14.039.000 declaracions, 1.090.000 més que l’any passat en igualtat de dates.
- La Inspecció de Treball ja ha obert les primeres diligències sancionadores pel registre de jornada en hostaleria i tallers de cotxes. Es tracta de pimes que no han implantat el registre diari de jornada i que, després de l’obertura d’aquests expedients, poden presentar al·legacions abans que aquestes actes es substancien en sancions. Així ho van traslladar ahir des de CE Consulting Empresarial, xarxa d’assessories i despatxos que compta amb més de 60.000 clients, en la seva gran majoria, pimes.
- L'”estoc” d’habitatges nous sense vendre va arribar a les 459.876 unitats a tancament del 2018, fet que suposa una reducció del 3,6% respecte a un any abans i el mínim d’excedent que es registra a Espanya des de 2007, segons les últimes dades del Ministeri de Foment. Amb aquesta nova caiguda, el nombre d’habitatges nous sense vendre suma vuit anys de reducció, des de 2010, encara que a percentatges d’un dígit sent la absorció més gran la de 2012 amb un 6,9%. Al tancament del 2018, tres comunitats autònomes acumulaven prop de la meitat (el 49,7%) de l'”estoc” d’habitatge nou d’Espanya: Comunitat Valenciana, Catalunya i Andalusia, mentre que per províncies aquelles amb major excedent es localitzaven a la costa mediterrània, així com a Madrid i Toledo
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- La banca espanyola es planteja seriosament estendre el cobrament als clients per dipòsits com a conseqüència de la política monetària del BCE. Des de fa anys, les entitats apliquen tipus negatius a les imposicions que realitzen les grans companyies, unes taxes que podrien ampliar-se d’aquí a poc al conjunt de les empreses, com ja passa en altres països europeus. En el cas dels particulars, una mesura de tal calat podria provocar una fuita considerable de diners, perquè els consumidors no estan acostumats a pagar per aquest servei, tot el contrari, a rebre un interès a canvi. Per aquest motiu, els bancs espanyols no estan per la feina d’aplicar taxes negatives al segment minorista, perquè l’impacte podria ser demolidor en un moment, a més, en que un dels objectius prioritaris del sector és augmentar la seva imatge pública.
- Les hipoteques mixtes han quedat relegades tot i que poden ser un bon producte per a determinat tipus de clients. En concret, per a aquells que tinguin el suficient patrimoni per realitzar amortitzacions anticipades en el curt termini, amb quotes més reduïdes al principi del préstec que permeten estalviar cada mes per enfrontar-se als futurs pagaments. Bankinter, ING, Openbank, Ibercaja o NCG Banco són de les poques entitats que les ofereixen.
EMPRESA
- La sequera ha tornat a colpejar al sector dels cereals d’hivern a Espanya, amb una caiguda mitjana de la producció del 30% sobre la campanya anterior, segons les dades de Cooperatives Agroalimentàries. Les organitzacions agràries i les companyies asseguradores preveuen una forta caiguda de la collita. En el conjunt dels països comunitaris, però, s’espera una collita superior a l’anterior; passarà de 281 a prop de 300 milions de tones. Els preus en el mercat interior, que portaven caient en els últims mesos, han experimentat un lleuger repunt.
- El turisme esportiu és una oportunitat per acreditar el valor afegit d’un sector que, en el conjunt d’Espanya, va generar 178.000 milions d’euros el 2018, equivalents al 14,6% del PIB estatal, segons el grup Noves Perspectives en Turisme i Oci de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els tornejos de futbol sub-18 de la Costa Daurada van elevar l’ocupació hotelera al 85%, tot i el mal temps que va fer per Setmana Santa. A més, a Madrid, l’impacte econòmic de la final de la Champions va superar els 60 milions d’euros, una prova de l’èxit també del turisme esportiu passiu.
- Els sindicats de la indústria de l’automòbil a Espanya temen els efectes d’un tsunami sobre l’ocupació si no es plantegen mesures correctores davant el descens continuat en les matriculacions i les retallades productives, com els anunciats per a aquest estiu per Ford (Almussafes) i Nissan (Àvila). Els canvis en la mobilitat, la restricció d’emissions i la nova fiscalitat que es planteja per al dièsel amenacen de remoure els fonaments d’un sector que genera a Espanya 2 milions de llocs de treball (directes i indirectes) i que representa el 10% del PIB.
- CCOO i UGT han presentat un seguit de propostes a l’AEB per al registre de la jornada laboral, principal escull en aquests moments en les negociacions del conveni col·lectiu de banca i d’estalvi. Els dos sindicats reclamen que es garanteixi la fiabilitat de les dades i la impossibilitat que puguin ser manipulats. A més, demanen que el registre sigui accessible per la persona treballadora, diàriament i en temps real.
- Lliuraments cada vegada més ràpids. Aquest és l’objectiu de la distribució a Espanya per plantar cara a gegants com Amazon. Companyies com El Corte Inglés, Carrefour, Media Markt, Fnac estan accelerant els seus terminis de lliurament, amb enviaments en tan sols dues hores, per plantar cara al gegant fundat per Jeff Bezos. És un repte al qual s’ha sumat ara la cadena francesa de botigues d’articles d’esport Decathlon, i al qual intenten apropar-se cada vegada més un major nombre de companyies.
- Desigual redissenya marca i producte amb l’objectiu de rebaixar l’edat mitjana del seu públic. “Hem de fer un exercici en cinc anys per rebaixar l’edat mitjana de la nostra clienta. Desigual va créixer amb la seva generació i ha desconnectat amb els joves”, explicava el responsable de màrqueting, sobre els objectius de la cadena. La companyia nega que el canvi d’estratègia respongui a una qüestió d’urgència pels resultats econòmics.
- La pèrdua de patents dels fàrmacs que actualment estan en venda tindrà un cost de reducció d’ingressos per als laboratoris de 114.000 milions de dòlars (prop de 102.000 milions d’euros) fins 2024. Així ho reflecteix un recent estudi de la consultora Evaluate Pharma . Les companyies tenen dret d’exclusivitat de venda per a cada teràpia durant 10 anys, fins que es permet l’entrada als genèrics i bio similars (en cas de biològics), el que provoca la rebaixa de preus. Tot i això, la introducció de nous medicaments, provinents de l’R + D dels laboratoris, provocarà que en conjunt el mercat farmacèutic de prescripció mèdica segueixi creixent a una mitjana anual de 6,4% des d’aquest any i fins a 2024.
RAMON CALLARISA ASSESSORIA LABORAL
