- El Consell de Ministres ha aprovat avui divendres el reial decret de mesures urgents per garantir la igualtat entre dones i homes en l’ocupació, en què finalment s’inclou l’ampliació del permís per paternitat a vuit setmanes en el 2019, 12 a 2020 i 16 el 2021 , equiparant així al de maternitat. Aquest nou marc legal entrarà en vigor el 6 de març, després de la seva publicació en el ‘Butlletí Oficial de l’Estat’, tot i que el text ha de ser convalidat posteriorment pel Congrés. El Govern estableix com a obligatòries les sis setmanes immediatament posteriors al part, però la mesura s’implantarà de manera progressiva: les dues primeres setmanes després del part seran obligatòries en el 2019; quatre ho seran en el 2020; i sis en el 2021. La vicepresidenta del Govern i ministra d’Igualtat, Carmen Calvo, ha justificat la implantació progressiva del permís “per donar temps suficient a les empreses”.
- El nou delicte de fuga per abandonament del lloc de l’accident. La conducta que es castiga amb aquesta nova figura delictiva és l’abandonament voluntari de lloc dels fets després de causar un accident amb víctimes mortals o ferits (sempre que hagin requerit tractament mèdic o quirúrgic) en lloc de detenir-se a ajudar-los. No cal que el conductor hagi provocat l’accident per una actuació imprudent, n’hi ha prou que hi hagi intervingut fortuïtament el desenllaç del sinistre. Com explica el magistrat del Tribunal Suprem Vicente Magre, es tracta d’una conducta diferent i independent de l’actuació prèvia (imprudent o fortuïta) que va provocar l’accident. El que es vol sancionar, segons recull l’exposició de motius de la llei, és la “maldat intrínseca” d’abandonar a qui pot estar lesionat o mort i la falta de solidaritat amb les víctimes. El delicte d’omissió de socors pot ser comès per qualsevol persona, mentre que el delicte de fugida només pot cometre pel conductor del vehicle que causa el sinistre.
- Holanda s’ha convertit en el laboratori europeu de la creació d’ocupació juvenil i flexible. Però l’ombra de l’explotació planeja sobre la seva capacitat de captar treballadors estrangers temporals, especialment els no qualificats. La Conselleria de Treball, Migracions i Seguretat Social de l’Ambaixada d’Espanya a l’Haia va rebre l’any passat 487 queixes individuals i col·lectives de ciutadans enrolats per agències espanyoles, que els van posar en contacte amb ETT. L’horari, el sou i l’allotjament van resultar un malson.
- Treball prepara un decret llei per salvar diverses de les mesures més socials dels pressupostos que no va aconseguir aprovar. Una ajuda de 588 euros a l’any per fill discapacitat per a les famílies amb pocs ingressos o la cotització a compte de les arques públiques dels cuidadors no professionals de familiars dependents són algunes de les mesures que figuren en l’esborrany enviat aquest dimarts 26 de febrer als agents socials . A elles, cal afegir la recuperació del subsidi per a majors de 52 anys. Però fins al moment hi ha poques decisions preses definitivament, admeten diverses fonts del mateix departament, que també assenyalen que l’1 de març no és la data límit per aprovar decrets. L’esborrany també conté diverses bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social. Una d’elles és per a la conversió de contractes eventuals de treballadors agraris en indefinits.
- Des que el 2013 s’eliminés l’exempció fiscal de cotització a la Seguretat Social dels vals de menjar, el sector de l’hostaleria i la restauració ha patit una destrucció d’ocupació de l’11%. El sector de l’hostaleria s’ha vist fortament perjudicat per la caiguda de l’ocupació en bars i restaurants que han deixat de servir menús de menjar diari, segons les conclusions de l’Estudi d’Impacte dels Vals i Targetes de Menjar presentat avui per Hostaleria d’Espanya, la CEOE, i l’Associació Espanyola d’Empresa de Vals de Menjar i Altres Serveis (AEEVCOS). El preu mitjà del menú diari, a Madrid i Barcelona, és aproximadament de 12,80 euros i amb la desaparició de l’exempció fiscal dels vals de menjar, les petites i mitjanes empreses van deixar d’oferir aquests serveis de vals menjars als seus empleats perquè suposa la càrrega impositiva que suposen i els propis treballadors no tenen la capacitat de renda suficient per gastar diàriament en el consum diari de menú “.
- La cotització segons ingressos reals per als treballadors autònoms és una de les grans reivindicacions que les principals associacions que representen el col·lectiu han sol·licitat al Govern des de fa anys. La dissolució de les Corts frena la posada en marxa d’aquesta reivindicació. A l’espera de la dissolució de les Corts, el proper 5 de març, i la convocatòria d’eleccions generals per al 28 d’abril, els autònoms temen que la cotització segons ingressos reals torni a convertir-se en una gran quimera, tot i que hauria estar implantada a principis de 2020. Davant d’aquest escenari, els autònoms intenten amarrar el negociat.
- El salari mínim a la UE. Actualment, són 22 els Estats membres que tenen un salari, que varia entre els 286 euros de Bulgària als 2.071 de Luxemburg. Mentre que Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia no en tenen, segons les últimes dades d’Eurostat, l’Oficina Estadística de la Unió Europea. L’anàlisi divideix els països en tres categories: aquells que tenen un SMI inferior als 500 euros al mes (Bulgària, Letònia, Romania i Hongria); els que el fixen entre 500 i 1.000 euros (on es troba la majoria (Croàcia, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Estònia, Lituània, Grècia, Portugal, Malta i Eslovènia), i els que superen els 1.000 euros (Regne Unit, França , Alemanya, Bèlgica, Holanda, Irlanda, Luxemburg i Espanya). les xifres es calculen tenint en compte les pagues extra.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- La banca espanyola haurà d’esperar al pròxim 24 de juny per conèixer la postura de l’advocat general de la Unió Europea sobre si existeix abús o no en la comercialització d’hipoteques referenciades amb l’índex IRPH. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va celebrar aquest dilluns a Luxemburg la primera vista per conèixer la posició de totes les parts pel que fa als crèdits immobiliaris comercialitzats sota l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris, que en cas que es declari abusiu podria tenir un impacte en la banca espanyola d’un mínim de 7.000 milions d’euros en l’escenari més benvolent, i un màxim de 44.300 milions, segons Goldman Sachs.
EMPRESA
- Una empresa online per contractar cures a domicili per a gent gran es consolida com a líder a Espanya. Després de tres anys en el mercat, Cuideo s’ha posicionat com a líder dins del sector. La start-up va tancar l’any 2018 amb una facturació propera al milió d’euros i un impacte econòmic en el sector d’ajuda a domicili per a gent gran de més de cinc milions d’euros. L’empresa funciona com una agència online que ja ha atès més de 15.000 famílies, oferint serveis de cuidadors per hores, a jornada completa, de nits, interns o gestionant la contractació de la cuidadora familiar.
- Vector Ronda, propietària de llicències VTC, ha presentat un ERO que afecta 392 persones a Catalunya. La companyia, que treballava per a Cabify, una de les plataformes de mobilitat que han deixat d’operar a Barcelona, té previst registrar la setmana que ve un segon ERO que afectarà 400 empleats, segons han explicat el director general de l’empresa. Els dos expedients afecten la totalitat de la plantilla.
RAMON CALLARISA ASSESSORIA LABORAL
