- La pujada salarial mitjana pactada en els convenis col·lectius que es van signar en l’exercici 2018 s’ha situat en el 2,08%, gairebé nou dècimes per sobre de la dada avançada de l’IPC interanual de desembre (1,2%), segons dades provisionals del Ministeri de Treball. Aquest increment està en línia de les directrius marcades en l’Acord Interconfederal de Negociació Col·lectiva (AENC) 2018-2020. Això no obstant, si a més dels convenis signats l’any passat es tenen en compte tots els convenis que, subscrits en exercicis anteriors, tenen efectes econòmics el 2018, la pujada salarial mitjana va arribar al 1,75%. La jornada mitjana pactada en conveni es va situar en 2018 en 1.745,4 hores anuals per treballador. L’estadística de Treball revela a més que el 2018 es van registrar 987 inaplicaciones de convenis, un 8,3% menys que el 2017.
- Informe sobre la planificació de contingència per a la sortida del Regne Unit de la UE sense acord presentat pel Consell de Ministres. Aquest Pla conté tres tipus de mesures: Mesures legislatives: concretades en un Projecte de Reial decret-llei, l’adopció es preveu per al febrer, que modifica alguns aspectes normatius i preveu l’adopció per via reglamentària de mesures addicionals. Mesures logístiques adreçades a la dotació de mitjans personals i materials per afrontar una situació de sortida sense acord. Una tasca de comunicació als ciutadans de la qual la peça central és una pàgina web al servidor de Presidència del Govern que informa de manera directa sobre el que han de fer els ciutadans i empreses per preparar-se davant els diferents escenaris.
- Aprovat un Avantprojecte de Llei d’Impuls de la Mediació. Amb aquesta nova norma es pretén la implantació definitiva de la mediació com a figura complementària de l’Administració de Justícia per a la resolució extrajudicial de conflictes en els àmbits civil i mercantil d’una forma més àgil i amb un menor cost econòmic i personal per a les parts. L’impuls de la mediació busca també descongestionar la càrrega de treball dels jutjats i escurçar així els temps de resposta de la Justícia. La nova regulació supera el model de mediació actualment vigent basat en el seu caràcter exclusivament voluntari per l’anomenat de ‘obligatorietat mitigada’ que obliga els litigants a assistir a una sessió informativa i exploratòria en els sis mesos previs a la interposició de la demanda en un nombre taxat de matèries. L’obligació d’intentar la mediació s’estén als casos civils més comuns, com petites reclamacions de quantitat, herències o assumptes de família. S’estableix també una mediació intrajudicial que tindrà lloc quan el jutge o tribunal, un cop analitzat el cas, consideri que una forma alternativa al judici pot resultar més satisfactòria per a les parts, sempre que no s’hagués produït un intent de mediació amb caràcter previ a l’ inici del procés. S’opta per no suspendre el curs del procés judicial.
- Aprovat el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2019 que es remetrà a les Corts Generals. Contemplen recuperar el subsidi per a majors de 52 anys. També es considera la renda individual en lloc de la renda familiar dins dels requisits per accedir al subsidi per desocupació. Recullen l’increment de cinc a vuit setmanes dels permisos de paternitat. A més, s’avança en la universalització de l’escola entro 0 i 3 anys, de manera que pugui ser considerada una inversió financerament sostenible per als municipis. En matèria de l’IRPF, els pressupostos contemplen una pujada de dos punts per a les rendes del treball superiors a 130.000 euros i de quatre punts a partir de 300.000 euros. Així mateix, per a les rendes del capital, s’incrementen quatre punts el tipus de l’IRPF per a les rendes de l’estalvi superiors a 140.000 euros.
- La justícia de nou ha resolt un cas relatiu a les prestacions d’aliments que, establertes a favor dels fills en un procés de separació de fet o divorci, continuen abonant quan els fills beneficiaris han assolit la majoria d’edat. Una recent sentència de l’Audiència Provincial de Granada dóna la raó a un pare i declara extingida la pensió d’aliments que venia abonant la seva filla, de 27 anys quan es va interposar la demanda de modificació de mesures, i que al moment de la sentència ja comptava amb 31 anys d’edat. Tot i que encara convivia amb la mare, la Sala assenyala que la filla tenia una edat en què havia conclòs els seus estudis i li era possible accedir al mercat laboral i atendre les seves pròpies necessitats. En aquesta situació s’ha d’entendre que la pensió d’aliments no té justificació.
- L’IPC de l’Argentina va tancar 2018 amb una alça del 47,6%, el que representa la xifra més alta registrada des de 1991, quan la inflació es va arribar a situar en el 84%, segons les dades difoses per l’Institut Nacional d’Estadística i censos (Indec) del país. En concret, les majors alces durant el conjunt de l’any es van registrar en els preus del transport, que van créixer un 66,8%, de les comunicacions, que van augmentar un 55,3%, i dels aliments i begudes no alcohòliques, que han repuntat a un 51,2%.
- L’empresari o professional que no atengui en temps i forma correcta la reclamació d’un consumidor per a acudir a la mediació extrajudicial i l’obligui a acudir als tribunals amb advocat i procurador, serà condemnat en costes per conducta temerària. Així, s’estableix l’avantprojecte de Llei de Mediació, que actualment ultima el Ministeri de Justícia, que modificarà l’apartat 5 de l’article 32 de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC). El termini perquè l’empresari o el professional ofereixin una resposta motivada de la seva falta d’atenció a la sol·licitud és de 60 dies, des del moment en què el consumidor realitza la seva reclamació per escrit.
- El Tribunal Suprem empara el dret a l’oblit digital enfront de Google sobre notícies substancialment inexactes. La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual fixa com jurisprudència que “la persona afectada per una suposada lesió del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge està legitimada per fonamentar vàlidament una acció de reclamació davant l’entitat proveïdora dels serveis de motor de cerca a internet o davant l’Agència Espanyola de Protecció de dades quan els resultats del motor de cerca ofereixin dades substancialment errònies o inexactes que suposin una desvalorització de la imatge reputació que es reveli injustificada per contradir els pronunciaments formulats en una resolució judicial ferma “. La Sala desestima el recurs de cassació interposat per Google contra la sentència de l’Audiència Nacional, de 18 de juliol de 2017, que va reconèixer el dret a l’oblit a una persona el nom apareixia en els resultats de cerca associats a uns fets parcialment inexactes recollits en una informació d’un diari.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- El Banc d’Espanya ha sancionat amb 3,6 milions d’euros a CaixaBank per diverses irregularitats comeses en el mercat hipotecari. La sanció va ser publicada ahir dijous 17 de gener pel BOE en el Banc d’Espanya, per la qual cosa és ferma en via administrativa. L’entitat redueix la sanció en acceptar la responsabilitat. CaixaBank hauria superat els límits establerts per la llei de 2007 a les comissions d’amortització d’hipoteca, anomenades “compensacions per desistiment en amortitzacions anticipades”. També s’ha sancionat a CaixaBank per no complir la normativa de substitució d’índexs de referència, després de la desaparició de l’índex IRPH de les caixes d’estalvis. En darrer lloc, l’entitat també ha estat multada per incomplir els criteris sobre arrodoniment en tipus d’interès.
- La direcció de CaixaBank ha transmès als sindicats la seva intenció de retallar en 2.157 treballadors la seva plantilla a Espanya, prop del 7,3% de la seva plantilla total, a la segona reunió que han mantingut per afrontar la retallada anunciada a principis de gener. La companyia planteja la tisorada per dur a terme la reestructuració de la seva xarxa d’oficines -de les que es tancaran 793 sucursals, el 18% de la xarxa- i potenciar el seu model de banca digital. De la plantilla considerada excedentària, 1.913 treballen actualment en sucursals.
EMPRESA
- Desplegar la infraestructura necessària perquè circulin de quatre a sis milions de vehicles elèctrics pel país el 2030 exigirà una inversió acumulada de 2.700 a 3.500 milions d’euros. Amb ella es podrien instal·lar més de 100.000 punts de recàrrega urbans i altres 8.000 ràpids i super ràpids a les principals carreteres i autopistes. L’informe de Deloitte Monitor sobre “La contribució de les xarxes elèctriques a la descarbonització de la generació elèctrica i la mobilitat” analitza amb detall els costos i els factors clau per al desplegament de vehicles elèctrics fins a l’any 2030. El negoci de la recàrrega elèctrica és inviable a curt i mig termini si no es produeix, com a mínim, un canvi en l’estructura dels peatges elèctrics. Diversos dels participants van revelar els preus dels seus recàrregues -uns 8 euros- i van puntualitzar que no aconsegueixen obtenir benefici.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
