- El bo social elèctric es podrà seguir sol·licitant-se partir de l’1 de gener. Els usuaris de l’antic bo social que, tot i complir els criteris, no hagin renovat el bo a 31 de desembre, no perden el seu dret a sol·licitar-ho. Un cop comenci 2019, qualsevol ciutadà pot tramitar el bo social en qualsevol moment i, si compleix els criteris, podrà beneficiar-se de les rebaixes del 25% o 40% en la factura estipulats per la normativa. Segons les últimes dades disponibles, s’han rebut més d’un milió i mig de sol·licituds completes, de les quals més un milió ja tenen activat el bo social elèctric. Aquestes llars rebran a més un bo addicional per sufragar les despeses de calefacció durant l’hivern que ve.
- La Directiva contra l’Evasió d’impostos fixa un conjunt de mesures que tots els països de la UE hauran d’aplicar contra algunes de les pràctiques de planificació fiscal més agressives. En primer lloc, estableix una regla per dissuadir una empresa multinacional de derivar els beneficis obtinguts per la seva matriu en un estat amb alta fiscalitat a les filials en països que gaudeixen d’un règim impositiu més benèvol. Per permetre als governs gravar els beneficis desviats artificialment, la legislació inclou un mecanisme que s’activarà quan el tipus impositiu efectiu del país on es troba la filial sigui menys de la meitat del corresponent a l’estat membre afectat.
- Les mesures laborals i de cotitzacions aprovades, poden pujar la recaptació en 3.150 milions aquest any. La major part arriba per la pujada del salari mínim (1.484.000) i de les bases màximes de cotització (850 milions). Però hi ha altres iniciatives que aportaran altres 815 milions, segons la memòria econòmica del decret llei. L’anàlisi de la pujada de les bases màximes de cotització un 7% ofereix un retrat cridaner dels salaris més alts. Afecta 1.020.000 treballadors, segons els càlculs de la Tresoreria de la Seguretat Social, i més de la meitat d’aquests treballen en administracions i empreses públiques amb més de 1.000 empleats, concretament, el 51%, segons la memòria que acompanya el decret llei d’aquesta mesura. Després d’aquest col·lectiu, serien les empreses d’una grandària mitjana, entre 100 i 250 treballadors, el següent col·lectiu més nombrós, el 11% del total.
- La campanya de rebaixes d’hivern de 2019 ha arrencat amb l’Any Nou a mig gas, tot i que amb unes previsions de contractació de rècord. Entre les grans cadenes que ja es troben de rebaixes estan H & M i Mango, tant en botigues físiques com a les seves pàgines web. Per contra, altres dos gegants com són Inditex o El Corte Inglés esperaran a la setmana que ve. Adecco estima que els contractes per a la campanya d’aquest any augmentaran un 4,1% respecte a 2018. Concretament, la companyia xifra en 122.900 els contractes que es faran a l’arrencada de les rebaixes per atendre els pics d’activitat que es generen a l’ comerç i altres sectors. Més de la meitat es signaran en les províncies de Madrid, Barcelona, Múrcia i València, segons els càlculs d’Adecco. Els perfils comercials seran els més demandats i la majoria d’incorporacions es faran en àrees d’atenció al client i força de vendes.
- El TS ha fixat els requisits que ha de complir una empresa per investigar legalment el correu electrònic dels seus empleats i que aquesta informació sigui considerada una prova vàlida en l’enjudiciament d’un delicte. Així, segons una recent sentència, la companyia ha d’haver informat prèviament al treballador que una mesura així pot produir-se i, a més, ha de haver-li advertit que l’ús de l’ordinador està limitat a finalitats professionals. En cas contrari, s’entendrà que s’està davant d’una intrusió que atempta contra la intimitat del mateix.
- El TS insisteix a considerar successió empresarial la compra d’actius. A partir d’ara, les empreses que adquireixin els actius d’una empresa concursada hauran de pensar que, d’acord amb la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem (TS), realitzen una successió d’empresa, amb la lògica conseqüència de ser responsable solidària dels dèbits -salariales i indemnizatorios- del primer ocupador. Així, s’estableix en una sentència de l’Alt Tribunal, en la qual es ratifica la sentència de 27 de novembre de 2018 i deixa sense efecte la doctrina del Ple del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, que mantenia que en supòsits com el present cas en litigi “no estem en presència d’una successió empresarial de l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors (ET) ni d’un canvi de titularitat, denominació o domicili social”.
- El nombre de desocupats s’ha reduït el desembre a 50.570 persones en relació amb el mes anterior, un 1,55% .El nombre d’aturats registrats a les oficines dels Serveis Públics d’Ocupació ha baixat en 210.484 en els últims dotze mesos, amb un ritme de reducció interanual del 6,17%. Així, la xifra total d’aturats se situa en 3.202.297. L’atur registrat continua en els seus nivells més baixos dels últims 9 anys. Va augmentar en el sector Indústria a 3.967 (1,42%), i en Construcció en 9.998 (3,74%). El nombre total de contractes registrats durant el mes de desembre ha estat de 1.709.631. D’ells, 144.778 eren contractacions indefinides i 1.564.853 contractes temporals. Els beneficiaris de prestacions per desocupació al novembre han estat 1.844.843, el 3,0% menys respecte al mateix mes de l’any anterior. L’import de la nòmina ha estat de 1.507,4 milions d’euros, un 2,1% més que en el mateix mes de l’exercici anterior.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- L’euríbor a 12 mesos acomiada l’any sota el 0% per tercer exercici consecutiu. La seqüència va arrencar el 2016, va seguir el 2017 i continua en 2018. En aquest últim cas, a més, amb l’afegit que roman en terreny negatiu malgrat que al desembre signarà el seu novè repunt mensual consecutiu. No obstant això, està pujant de manera tan moderada que amb prou feines s’aprecia. Per a un préstec de 150.000 euros a 20 anys amb un diferencial d’un punt percentual sobre l’euríbor, les revisions anuals i semestrals amb les dades de desembre es traduirien en un increment de la quota inferior als 5 euros al mes.
- El bitcoin perd en 2018 el 80% del seu valor per la pressió regulatòria i la fugida d’especuladors. Malgrat la baixada, aquesta tecnologia té encara molt de futur. La tecnologia que l’any anterior havia atret a una infinitat d’inversors no especialitzats a la calor d’unes expectatives de revaloració sense fre han fugit precipitant la caiguda de la cotització. La pressió dels reguladors de mig món també ha contribuït a disminuir el seu valor davant la por a trobar cada vegada més traves. A més de la caiguda del que molts analistes portaven temps avisant, aquest any serà recordat per altres successos en l’univers de les moneda digital. És impossible anticipar si la caiguda continuarà o no. Però sembla clar que la tecnologia blockchain, al marge de les oscil·lacions del bitcoin, ha arribat per quedar-se.
- L’Ibex 35 tanca l’exercici en 8.540 punts. És el nivell que tenia el 2016. Ha perdut en 12 mesos plens de turbulències el 14,97% del seu valor, el que converteix 2018 en l’exercici més nefast des de 2010, en ple terratrèmol per la crisi financera mundial. Només vuit valors han aconseguit acabar en verd. Tots els bancs han registrat fortes caigudes. Sabadell és el que pitjor balanç té (-41,34%), seguit per Bankia (-39,58%), BBVA (-34,82%), Santander (-27,49%), Caixabank (-18,64 %) i Bankinter (-11,21%). El valor que pitjor acaba l’any és Mediaset, que s’ha deixat pel camí una 41,34%. En tot cas, no s’escapa del desastre cap sector: la metal·lúrgica Arcelor ha baixat un 32,9%; la tecnològica Inda, un 27,8%; l’hotelera Meliá perd el 28,61%; i la totpoderosa del tèxtil Inditex, un 23%.
- Santander, Caixabank i Bankia han decidit reprendre la batalla legal pels 1.350 milions del magatzem de gas Castor i han presentat davant el Tribunal Suprem una demanda contra el Govern per recuperar aquests diners, que comptava amb l’aval de l’estat. Les tres entitats han ofert que, en lloc de tornar de manera immediata tot l’import, l’Estat ho pagui de manera gradual, en els mateixos termes i amb les mateixes condicions -de tipus d’interès i de termini- en què estava previst en el Reial decret llei 13/2014. Amb aquesta mesura no s’ocasionaria cap dany addicional. De fet, les entitats creuen que no ha de provisionar les quantitats pendents, per comptar amb la garantia de l’Estat.
EMPRESA
- Les vendes dels patinets elèctrics han caigut en picat. El dependent d’una botiga especialitzada en la venda d’aquest producte, assegura que han baixat entre un 50 i un 70 per cent. Els negocis de patinets elèctrics atribueixen aquesta aturada de vendes a una campanya de persecució implacable arran de la retirada dels patinets elèctrics de lloguer. “La gent està realment espantada, no saben si podran comprar un patinet elèctric ara i després no el podrán utilitzar”.
- Mercadona aterrarà a Portugal aquest any. El repte en el mercat lusità no està exempt de complexitat, ja que a la posada en marxa d’una nova operativa -instal·lacions, personal, transport, etc.- es sumen les notables diferències de comportament de consum. Els portuguesos són uns “apassionats” de les promocions i els descomptes. De fet, el 46% de les vendes de gran consum a Portugal són de productes en promoció, enfront del 16% d’Espanya.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.