- La rebaixa de l’edat a 52 anys per accedir al subsidi de 426 euros al mes als treballadors en atur sense cap ingrés no sortirà d’un acord tripartit, sinó d’un entre el Ministeri de Treball i els sindicats. Fonts oficials del Ministeri de Treball ressalten que “el subsidi ara mateix s’està negociant en l’avantprojecte de Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat”. No obstant això, va anunciar fa uns dies als agents socials que la reforma estarà aprovada al gener i, si no pot ser mitjançant els Pressupostos, serà amb un text propi. El Govern estima que la mesura beneficiaria 114.000 persones noves que accediran al sistema de protecció. Però, a més, assenyalen que permetrà que 372.000 treballadors accedeixin a una pensió de jubilació una mica més digna, ja que de no dur a terme la reforma hauria de jubilar-se de manera anticipada, per deixar de percebre el subsidi als 61 anys.
- L’organització d’autònoms ATA ha realitzat una contraproposta al Govern sobre les cotitzacions del col·lectiu en què planteja que la pujada de la base mínima per 2019 sigui com a màxim del 1,5% i amb una quota reduïda per aquells els ingressos anuals siguin inferiors al SMI, segons el document que ha elaborat la Federació. ATA no està a favor d’obligar els autònoms a cotitzar per contingències professionals ni per cessament d’activitat i prefereix que està decisió segueixi sent voluntària. En el primer cas, al·lega que a molts autònoms no els aporta res cotitzar per contingències professionals i en el segon, el de cessament d’activitat, denuncia que accedir a la prestació és complex tal com està configurat el sistema actualment.
- El Tribunal Suprem es prepara per fixar jurisprudència pel que fa a l’exempció de l’IRPF de les indemnitzacions per acomiadament dels treballadors en l’entorn dels ERO. “El cavall de batalla el representa el concepte de voluntarietat, és a dir, si la submissió voluntària o no a l’ERO determina l’accés a l’exempció de l’article 7.i) de la de l’IRPF i el dret a la reducció per irregularitat establerta en el seu article 18 “. El Tribunal Suprem ha dictat una interlocutòria, de 24 d’octubre de 2018, que destaca que l’aclariment d’aquest assumpte “resulta determinant a efectes tributaris”. Admet així un recurs de cassació per determinar amb precisió si l’excés sobre la indemnització legal d’un treballador d’un ERO que només s’adhereix a les condicions negociades amb l’empresa, li és d’aplicació la reducció del 30 per cent en el seu IRPF.
- El TS ha obert la via perquè quan un cònjuge en règim de guanys es quedi amb la meitat de l’habitatge comú, que pertany a l’altre cònjuge, en dissoldre la societat de guanys, pagant la compensació acordada en metàl·lic, només haurà de tributar per el 50 per cent del valor de l’habitatge per l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (IAJD) i no pel 100 per cent com venien exigint les Hisendes de les comunitats autònomes. Així ho estableix el TS en una sentència de 9 d’octubre de 2018.
- La Direcció General de Trànsit proposa augmentar la pèrdua de punts del carnet per utilitzar el mòbil durant la conducció. En concret, pretén treure 6 punts per utilitzar el mòbil al volant, equiparant així aquest comportament al consum d’alcohol o drogues. Així es desprèn de l’esborrany de l’avantprojecte de llei, i que es preveu que entri en vigor en 2019. En concret, es retirarien 6 punts per “utilitzar, sostenint o subjectant amb la mà, dispositius de telefonia mòbil conduint, conduir utilitzant manualment dispositius de telefonia mòbil en condicions diferents a l’anterior, conduir utilitzant manualment navegadors o qualsevol altre mitjà o sistema de comunicació “. La reforma se centra també en l’augment en el nombre de punts que es recuperen després de la superació dels cursos de sensibilització i reeducació viària, ja que es busca “compensar aspectes que augmenten la pressió punitiva als conductors” amb “mesures que afavoreixen el canvi de comportament dels conductors, i que recompensen aquells que s’adapten i interioritzen una conducció que minimitza els riscos “.
- El Govern català ha aprovat la supressió dels tipus reduïts de l’impost d’AJD aplicables a la signatura de préstecs hipotecaris, una mesura amb la qual preveu ingressar 16,5 milions d’euros més. D’aquesta manera, el Govern busca “dotar de seguretat jurídica al tribut” i garanteix que les escriptures que formalitzin els crèdits amb garantia hipotecària tributaran al tipus general del 1,5%.
- L’Executiu impulsarà la recuperació de les jubilacions forçoses per edat en el marc dels convenis col·lectius i establirà el registre obligatori dels horaris de treball per evitar abusos. També ha citat en aquest context la seva intenció de recuperar el valor de la negociació col·lectiva i reforçar la causalitat de la contractació temporal, així com l’anunciat desig del Govern de reduir el nombre de contractacions. En concret, serien essencialment tres els tipus de contractes: un indefinit, un de temporal i un altre de formació o relleu. De la mateixa manera ha apostat per reduir substancialment nombre de bonificacions i deduccions a la contractació, deixant només aquelles que afecten els col·lectius més vulnerables i necessitats.
- El Ministeri de Foment preveu introduir el pagament d’un peatge per circular per les autovies. Aspira a tenir a punt abans que acabi aquesta legislatura el nou sistema de conservació i manteniment de la xarxa de carreteres. Així ho va apuntar el secretari d’Estat d’Infraestructures, en manifestar el seu desig que el debat sobre aquest nou model de finançament de les carreteres es “tanqui com més aviat, si és possible, dins d’aquesta legislatura”.
- Nova proposta del Govern sobre la pujada de la quota mínima que paguen els autònoms de cara a 2019. L’última proposta passa per incrementar la quota entre 4 i 5 euros al mes, el que equival a entre 50 i 60 euros a l’any. El Ministeri de Treball ha celebrat el principi d’acord assolit aquest dimecres després d’una reunió amb les associacions d’autònoms UPTA i ATA. Segons fonts del Ministeri, aquest preacord, que resta a l’espera de ser ratificat de forma conjunta per totes les organitzacions, comportarà millors prestacions i protecció per al col·lectiu d’autònoms. Contempla el dret a atur per a tots els autònoms, duplicant la durada de la prestació i facilitant l’accés. La prestació per contingències professionals es cobrarà des del primer dia i ha anunciat també que a partir de gener els autònoms que estiguin en baixa per malaltia no hauran de cotitzar a partir del segon mes de baixa. Així, el 2019 pujarà la base mínima de cotització un 1,25%, tant de l’autònom persona física com del societari. A més, els tipus passaran del 29,8% actual al 30% el 2019, al 30,3% el 2020 i al 30,6% el 2021.
- La ministra de Sanitat i el ministre de Ciència han presentat el Pla per a la Protecció de les Persones davant les Pseudoteràpies amb el qual es pretén, entre altres mesures, eliminar les pseudoteràpies dels centres sanitaris i les universitats. El pla contempla la modificació de normatives existents perquè no hi hagi promoció comercial de pràctiques no emparades per la ciència a Internet, xarxes socials o jornades. De la mateixa manera, el pla contempla també canviar el Reial Decret 1277/2003 sobre autorització de centres i establiments sanitaris, tant en els aspectes relatius a evitar l’intrusisme com per impedir que s’autoritzen pseudoteràpies en el registre de centres sanitaris, tant públics com privats .
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Les associacions de consumidors i els clients individuals que han signat un contracte hipotecari continuen buscant vies per reclamar l’impost d’AJD. El canvi jurisdiccional del Tribunal Suprem que va retornar al client l’obligació d’afrontar el tribut i el posterior intent del Govern de tancar el tema sense retroactivitat en canviar la llei fiscal i estipular que la banca pagarà la taxa no han tancat el meló de les reclamacions que va obrir l’alt tribunal el passat 18 d’octubre. La resolució que va prendre el 6 de novembre el Suprem és “susceptible de recurs” i, per tant, en aquest àmbit només queda que aquells que encara mantenien un recurs obert davant el Suprem abans que es dictés aquesta sentència, que li consta que n’hi ha, acudeixin a l’empara del Tribunal Constitucional sota l’argument que s’ha vulnerat el principi d’igualtat. A partir d’aquí, altres bufets i associacions de consumidors podrien acollir-se a la causa. L’arribada al Constitucional obriria la porta a elevar el tema al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.
EMPRESA
- Trapa s’ha compromès a eliminar l’oli de palma del 100% de tots els seus productes al llarg de 2019, el que la convertirà en la primera firma xocolatera espanyola a fer-ho, segons ha informat la companyia en un comunicat. Es compromet a substituir-lo per matèries primeres de la millor qualitat, més responsables amb el medi ambient i la salut de les persones. Alcampo, Eroski, Aldi o Lidl ja han presentat iniciatives similars.
- Telefónica, Vodafone i Orange hauran de portar abans l’1 de gener de 2020 als municipis espanyols de menys de 5.000 habitants l’accés a Internet a una velocitat mínima de 30 megabits per segon (Mbps). El Govern ha tret la pols una vella obligació continguda en la subhasta del concurs pel qual es va adjudicar el 2011 a aquestes operadores les llicències de quarta generació de telefonia mòbil (4G) per obligar-los a portar la banda ampla veloç a gairebé sis milions de persones que viuen en l’àmbit rural. Les tres companyies s’hauran de repartir ara els municipis i el cost del pla, ja que no compta amb ajudes públiques tot i la propaganda de l’anterior Govern. Per això, han contractat la consultora externa Aptica i presentaran el seu pla de desplegament al Govern abans del 31 de desembre.
- Els fabricants d’automòbils, les petrolieres i les gasolineres rebutgen la proposta del Govern de prohibir la venda de vehicles lleugers propulsats amb combustibles fòssils a partir de 2040 – i d’impedir la seva circulació a partir de 2050-, que ha inclòs en l’esborrany de la futura Llei de canvi climàtic i transició energètica. Anfac “rebutja de ple” la idea, que considera “excessiva en els seus objectius i accelerada en els seus terminis”, creu que suposa una reconversió industrial completa i accelerada de les fàbriques espanyoles.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
