- El Tribunal Suprem ha obligat a una empresa a repartir entre els seus treballadors la cistella de Nadal que el 2016 va substituir per un còctel, en considerar que quan una “permanència continuada en el temps” del gaudi d’aquest obsequi, l’empresa no pot decidir unilateralment suprimir-la. Segons consta la sentència, amb data del passat 12 de juliol, des de l’any 2007 l’empresa demandada ha vingut donant als treballadors una cistella de Nadal durant “els primers dies de desembre de cada any”, l’import de la qual ha anat incrementant-se cada vegada més , excepte l’any anterior a suprimir-la, que el seu cost va disminuir a quatre euros per regalar un panettone. És més, els magistrats apunten que el fet de la reducció de la quantia de la cistella s’emmarca en la “greu crisi que ha afectat tots els sectors econòmics a nivell nacional” i que l’empresa oferís aquest àpat, quan mai abans ho havia fet , suposa “en certa manera” assumir “la necessitat de substituir una cosa per l’altra, en el que implícitament pugui suposar un reconeixement de l’existència d’una determinada obligació”.
- Tres recents sentències del TS aborden la problemàtica de la pròrroga dels contractes d’obra i serveis vinculats a una contracta, quan aquesta es perllonga més enllà dels límits inicialment previstos. Els magistrats conclouen que un contracte temporal pot entendre’s transformat en indefinit “quan l’expectativa de finalització del mateix es torna especialment remota, donat el manteniment inusual i particularment llarg” de les seves funcions, per les “successives modificacions” de la contracta inicial. La resolució precisa que no es refereix a “meres pròrrogues” de la mateixa, sinó a situacions en què la continuïtat de la relació laboral “desnaturalitza” la contractació temporal i “perverteix el seu objecte i finalitat”. Les successives renovacions de la contracta impedeixen que pugui considerar-se que els contractes laborals d’obra i servei cobreixen necessitats aïllades, sinó que es tracta d’una activitat que “l’empresa ha incorporat a la seva habitual quefer”.
- El Govern preveu recaptar 1.500 milions d’euros amb l’augment de les cotitzacions socials derivat de la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 900 euros el 2019 i una creació de 800.000 nous llocs de treball en dos anys. També augura que l’IPC augmenti un 1,8% l’any que ve, de manera que la revaloració de les pensions se situaria en aquest nivell. Així es desprèn del Pla Pressupostari 2019 que l’Executiu ha remès a la Comissió Europea. La taxa d’atur es reduirà progressivament, situant-se en el 15,5% aquest any i el 2019 al 13,8% de la població activa. En paral·lel, pronostica un lleu augment de la productivitat del 0,1% i el 0,3%, respectivament.
- Treball i Hisenda asseguren que la pujada prevista de l’SMI, recollida en l’acord pressupostari, no repercutirà negativament en la cotització dels autònoms. Fonts del Govern han indicat que estan treballant perquè el pròxim 1 de gener de 2019 entri en vigor la reforma del règim d’autònoms que permetrà que cotitzin pels seus ingressos reals. D’aquesta manera, les mateixes fonts subratllen que es garanteix així una rebaixa de la quota per als treballadors per compte propi amb ingressos menors. Si per algun motiu la reforma no entrés en vigor en el termini previst, el Govern desvincularà la pujada del Salari Mínim Interprofessional de la quota mínima.
- El nou impost al dièsel elevarà els ingressos tributaris en 670 milions d’euros. L’aportació per aquest tribut serà de 38 euros cada mil litres. A aquesta quantitat caldria sumar-li l’IVA del 21%, de manera que el total seria d’uns 46 euros per mil litres, és a dir, 4,6 cèntims per litre. Segons càlculs del Govern, l’increment es traduirà en una despesa addicional d’uns 3,3 euros mensuals per al consumidor que faci uns 15.000 quilòmetres a l’any i tingui un vehicle amb una antiguitat mitjana. No obstant això, la tributació sobre el gasoil d’ús professional i el gasoil bonificat no pateix cap variació, amb l’objectiu d’aquests usuaris tinguin més temps perquè es puguin adaptar “a l’ús d’altres productes menys contaminants” i que en aquesta adaptació “la seva competitivitat no es vegi minvada
- El Ministeri de Treball publicarà llistes de morosos amb la Seguretat Social, seguint el model del Ministeri d’Hisenda, amb l’objectiu que els deutors s’animin a pagar. Granado ha indicat que està per decidir l’import de deute a partir del qual es figurarà en la llista de morosos amb la Seguretat Social. El secretari d’Estat ha assegurat que en aquests moments el que hi ha és un acord del Consell de Direcció de la Seguretat Social per publicar aquesta llista.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Octubre és un mes clau per a la captació d’estalvi a la gran banca espanyola. La campanya de cap d’any de plans de pensions accelera una competició en la qual, en la recerca de nous clients, s’ofereixen bonificacions de fins al 5% .És cert que en els últims anys la majoria d’entitats ha optat pels mesos de primavera per potenciar la comercialització de plans de pensions, per tal de desestacionalitzar les aportacions a aquesta opció d’estalvi de cara a la jubilació. No obstant això, octubre segueix sent el mes estrella per a ‘premiar’ als nous clients. La tradicional campanya de final d’any en plans de pensions ha arribat trepitjant fort amb elevades bonificacions que en alguns casos superen, fins i tot, el 5% complint una sèrie de requisits. Una xifra que poques vegades s’havia vist abans en el sector.
- El gruix de les carteres està en números vermells a dos mesos i mig d’acabar l’any, amb independència del perfil de l’inversor. No se salven ni els més defensius: les seves pèrdues freguen el 2,5%. D’una banda, les borses han trobat una altra excusa més per corregir en el repunt que s’ha produït en les rendibilitats dels bons (més grans que al començament d’any i, per tant, comencen a ser competència per a la renda variable). Poques places en el món escapen de les pèrdues aquest any, i l’Ibex 35 no és cap excepció, és el segon índex més penalitzat d’Europa. De l’altre, aquests interessos més alts que ofereix ara la renda fixa es deuen a la caiguda del seu preu, que deixa minusvalideses latents a qui comprés un bo al gener i el mantingui en l’actualitat
EMPRESA
- S’ha multiplicat la presència de professionals no juristes en les plantilles dels despatxos d’advocats per la necessitat d’incorporar criteris de gestió empresarial a la seva estructura i funcionament, així com la creixent especialització que exigeix l’assessorament legal. Informàtics, economistes, químics, auditors o enginyers s’han anat integrant en el dia a dia dels bufets, aportant no només el seu coneixement tècnic o expert.
- La inversió immobiliària segueix oferint unes taxes de rendibilitat que, en el pitjor dels casos, tripliquen les dels bons de l’Estat, tot i que en l’últim trimestre s’han moderat, segons un estudi elaborat pel portal immobiliari Idealista. En el cas de la inversió en habitatges per posar-les en lloguer, la rendibilitat se situa en el 7,4%, el que suposa un increment de tres dècimes respecte a fa un any, segons l’estudi, que relaciona els preus de venda i lloguer de diferents productes immobiliaris. No obstant això, representa una reducció respecte al 7,8% registrat abans de l’estiu. El producte que major rendibilitat ofereix són els locals comercials.
- Alcoa va anunciar aquest dimecres el tancament de dos dels seus tres fàbriques a Espanya, la d’Avilés i la de La Corunya, argumentant, sobretot, els alts preus energètics; Cemex va anunciar dimarts la clausura de dues fàbriques -a Almeria i Balears- per la regulació europea del CO2, directament lligada a l’energia; Arcelor ha paralitzat una línia de galvanitzat a Astúries; hi ha problemes en la gallega Hèrcules d’Armament i en Coopbox a Múrcia; i Ford no ha garantit la continuïtat de la seva fàbrica a Almussafes. Patronals i sindicats coincideixen que la indústria pesada difícilment pot suportar l’encariment de l’electricitat, que està en màxims de 10 anys.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
