- La ministra de Transició Ecològica anuncià ahir al Congrés la suspensió de l’impost del 7% a la generació elèctrica, que recapta més de 1.500 milions d’euros anuals, per baixar al voltant d’un 3% la factura de l’electricitat dels consumidors domèstics i d’un 5% en el cas dels grans consumidors industrials. No obstant això, la ministra no va aclarir com es compensarà la minva d’ingressos que Hisenda destina a cobrir costos fixos del sistema elèctric, evitant que es generi dèficit de tarifa; aquest 2018, segons les previsions de la CNMC, el sistema anava a obtenir un escàs superàvit d’1,9 milions.
- Torna a encallar la proposta de vincular l’IPC a la revaloració de les pensions. Els grups han decidit suspendre la reunió, tenint en compte que no veien possible tancar avui la recomanació i han optat per donar-se més temps per estudiar les propostes i avançar en un acord. La setmana vinent es tornaran a donar cita els partits. Aquesta vegada amb la intenció de portar a la reunió un text consensuat en els pròxims dies, ja que com confirmen des del Pacte, les converses “s’estan duent a terme minut a minut”, i és el principal conflicte de la reforma.
- La ministra d’Hisenda va indicar ahir que estudia elevar l’IRPF de les rendes de més de 140.000 euros a l’52%, fins a quatre punts més que el tipus més elevat a dia d’avui -que és del 48% -. A més ja s’està revisant el reglament de les societats d’inversió de capital variable (SICAV) per tal de modificar-lo. Amb tot, els canvis que es vagin a fer encara no s’han concretat, tot i que Hisenda sí que deixa clar que no es planteja la supressió d’aquestes societats.
- Les sancions que fixa Hisenda per presentar el model 720 fora de termini continuen, malgrat l’advertència de la Comissió Europea. Dins el procediment d’infracció contra Espanya, al febrer de 2017 la CE va enviar un dictamen motivat a Espanya exigint la modificació de la normativa en un termini de dos mesos. Ha transcorregut més d’un any i Espanya no ha modificat res, per tant el més probable, entén dit advocat, és que la Comissió decideixi interposar un recurs per incompliment davant del Tribunal de Justícia de la UE. No obstant això, des de l’Agència Tributària s’assegura que està sent molt restrictiu amb aquesta declaració. Des del punt de vista formal, afegeixen, la litigiositat ha baixat considerablement des de l’advertència de la Comissió. “No estem perdent aquesta batalla en els tribunals”, afegeixen aquestes mateixes fonts.
- Es gesten les condicions perquè Espanya allotgi un nou ‘boom’ immobiliari. Els dipòsits bancaris ofereixen poc més del 0%. La borsa cau un 7% en 2018. Els fons d’inversió, els més i els menys conservadors, llancen pèrdues en la majoria dels casos. L’euríbor segueix en negatiu i el Banc Central Europeu (BCE) no té previst apujar els tipus d’interès “fins almenys durant l’estiu de 2019”. I, amb dades del BdE, l’habitatge ofereix rendiments del 10%. Més en concret, i segons ha publicat al setembre, en el segon trimestre la rendibilitat de l’habitatge, incloent el rendiment del lloguer i la pujada dels preus, es va situar en el 10,9%.
- El Govern ha de fixar un termini de diversos anys a les comunitats autònomes perquè regulin les llicències de VTC, i després tots els cotxes de Uber i Cabify que actualment tenen llicències nacionals es converteixin directament en llicències autonòmiques. D’aquesta manera, les llicències d’VTC actuals es convertiran de facto en llicències de taxi. Posteriorment, s’està estudiant la manera d’inhabilitar les llicències VTC nacionals perquè no puguin fer trajectes dins de les ciutats. El Govern només ha de regular per tant els trajectes interurbans. Està possibilitat l’està estudiant l’advocacia de l’estat.
- Les autoritats nacionals de supervisió financera poden estar obligades a donar accés a les dades protegides pel secret professional per a garantir el dret de defensa o per a la seva utilització en un procediment civil o mercantil. Els que hauran de ponderar els interessos contraposats de les parts són les autoritats i òrgans jurisdiccionals nacionals competents. Assenyalen les sentències del TJUE en els assumptes C-358/16.
- El TJUE ha avalat la norma espanyola que impedeix als jutges aturar un desnonament per l’existència de pràctiques comercials deslleials. Respon així al Jutjat de Primera Instància número 5 de Cartagena, que va elevar a la Justícia europea un cas que enfronta Bankia amb tres consumidors amb els quals havia signat un contracte de préstecs amb garantia hipotecària. Així, els jutges europeus han determinat que les normes europees “no exigeixen la concessió de mesures cautelars” –com la suspensió d’un desnonament– per part d’un jutge que coneix d’un procés declaratiu sobre l’existència de pràctiques deslleials. Els afectats també van al·legar que es donaven les condicions per a lliurar-se de deute per dació en pagament de l’habitatge en aplicació del Codi de Bones Pràctiques Bancàries, però la Justícia europea també ha avalat que aquest codi no tingui un caràcter jurídicament vinculant.
- Les mesures fiscals introduïdes en la llei de reforma del treball autònom estan sent inaplicables, segons UPTA. La majoria dels autònoms que haurien d’aplicar-la, i que tenen dret a deduir les despeses de manutenció quan per raons de treball han de menjar fora del seu domicili, no ho fan per la confusió amb la que va redactar la norma legal i la interpretació restrictiva que sembla fa l’Agència Tributària de la mateixa. Des UPTA demanen una ronda de reunions amb els responsables parlamentaris en l’àrea econòmica i fiscal dels diferents partits polítics per tal d’estudiar una modificació legal d’aquestes normatives, així com amb l’Administració d’Hisenda, per conèixer la interpretació pràctica d’aquestes mitjanes en el present any.
- Establir una cotització obligatòria per al cessament d’activitat dels professionals autònoms. Si no en la seva totalitat, almenys de forma parcial. Això és el que proposa el secretari d’Estat de la Seguretat Social. L’objectiu d’aquesta obligatorietat porta també un canvi de concepte en aquesta prestació. Es tractaria d’una aportació perquè els treballadors per compte propi que es trobin en un moment d’inactivitat estiguin exempts de pagar la quota mensual d’autònoms. “El més raonable és que el sistema també els abonés les seves quotes. Hem de buscar una forma. Però cobrir aquesta contingència vol dir que una cotització que ara és voluntària, ha de convertir-se en obligatòria en una quantia mínima per permetre mutualitzar aquesta contingència”.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Un jutge multa amb 5.258 euros per mala fe a un banc que es va negar a tornar a una clienta les quantitats indegudament percebudes. El titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 d’Aoiz ha imposat la multa per un comportament contrari al principi de bona fe, per un abús de Dret, per haver-se negat a tornar a una clienta les quantitats indegudament percebudes. La resolució pot ser recorreguda. La demandada havia abonat 16.500 euros per saldar un deute però el jutge va anul·lar per abusives les clàusules d’interessos de demora i les despeses i comissions dels contractes. El banc, segons el jutge, s’ha negat en dues ocasions a realitzar la liquidació del deute i tornar les quantitats que s’hagin tret pels conceptes declarats nuls.
- Una demanda interposada al jutjat per aconseguir la devolució de les clàusules sòl pot prolongar-se entre dos i tres anys. L’ICAB denuncia en el seu informe anual la saturació que pateixen els jutjats creats de forma específica per resoldre les demandes dels consumidors sobre les clàusules hipotecàries, que van ser considerades abusives en una sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la UE. El flux d’entrada de demandes és tan cabalós que inunden els jutjats. En el cas de Barcelona, s’amunteguen al jutjat de primera instància número 50, que va ser designat especialment per abordar aquests assumptes. Els advocats consideren que aquesta fórmula no funciona i provoca que es dilatin els procediments per als consumidors i s’afavoreixi el col·lapse. De fet, les estadístiques situen al jutjat barceloní com un dels més saturats d’Espanya. Les dades aportades pel Consell General del Poder Judicial indiquen que en els últims vuit mesos només s’han resolt el 6,6% de les 25.000 demandes que van ser presentades.
EMPRESA
- El sindicat UGT ha signat avui amb la patronal Unauto-VTC i amb les empreses Cabify i Vector un acord d’intencions a la recerca d’estratègies comunes per millorar “les condicions sociolaborals dels conductors”, i les dues parts “comparteixen la preocupació per la incertesa regulatòria “. El sindicat ha indicat que l’acord no condicionarà la postura del sindicat sobre si prefereixen un futur conveni col·lectiu per als conductors de VTC diferent del dels treballadors del taxi, pel qual es regeixen ara. La patronal ha destacat que en els VTC no treballen falsos autònoms, encara que sigui una acusació que els facin sovint, i ha indicat que la majoria són treballadors contractats amb caràcter indefinit i un salari mínim de 1.100 euros, que treballen per a empreses de conductors i no directament per a les plataformes tecnològiques.
- L’Associació de Línies Aèries (ALA) afirma que “hi ha una congestió del trànsit aeri a Europa, el que ha disparat un 60,5% el nombre de retards fins al mes d’agost, en l’acumulat dels darrers dotze mesos, amb increments de fins al 180% en casos puntuals com va passar al maig “. A Espanya, a més de la manca de capacitat per l’increment del nombre de vols i la manca de controladors, una de les raons principals que explicaria els retards és la meteorologia adversa. “Hi ha hagut un increment de retards del 120% per aquesta raó, el mes d’agost ha estat en el qual més tempestes elèctriques hi ha hagut en tota la història a Espanya i el problema més és que cada vegada són més difícils de predir”.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
