- Les escriptures seran suficients per eximir del pagament de l’impost sobre plusvàlua municipal si no hi ha guany. D’aquesta manera el Govern s’adapta a la sentència del Tribunal Constitucional. El grup parlamentari del PP ha proposat una nova regulació d’aquest gravamen a través d’una proposició de llei que havia estat sol·licitada pels municipis i segons la qual les noves condicions s’aplicarien a les operacions de compravenda realitzades des del 15 de juny de 2017. la iniciativa reforma l’impost de plusvàlues per introduir un nou supòsit: “el subjecte passiu haurà de declarar la transmissió no subjecta, així com aportar les proves que acreditin la inexistència d’increment de valor, per diferència entre els valors reals de transmissió i adquisició del terreny “. Puntualitza que aquesta acreditació haurà d’estar constatada en els títols que documentin la venda (escriptures) o bé ser comprovada per l’Administració Tributària corresponent. La proposició assenyala que els ajuntaments tindrien un termini de quatre mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per modificar l’impost en les seves respectives ordenances.
- Aprovat un Reial Decret pel qual es regula el règim dels organismes pagadors i la coordinació amb els fons europeus agrícoles. Amb aquesta norma es modifica el marc normatiu nacional per adaptar-lo a l’últim reglament comunitari de gestió dels fons. La norma actualitza i aclareix la relació del FEGA amb els organismes pagadors, tant pel que fa a les bestretes de fons que el FEGA subministra a les comunitats autònomes per a abonar les ajudes en termini, com pel que fa als procediments de comunicació d’informació davant les institucions europees, en el marc de la gestió i control de les despeses de la Política Agrícola Comuna. D’aquesta manera es manté el règim dels organismes pagadors i la seva coordinació perquè els fons FEAGA i FEADER arribin als agricultors i ramaders espanyols.
- El TSJ navarrès equipara la fallida del negoci a l’atur involuntari. Els treballadors autònoms podran accedir a la jubilació anticipada si estan inscrits com a demandants d’ocupació. Així ho ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Navarra, en un sentència recent, que resol la demanda presentada per un treballador per compte propi que havia sol·licitat el seu reconeixement després veure obligat a tancar el seu negoci i romandre a l’atur durant més de dos anys. El TSJ navarrès, en considera, resol que no és admissible rebutjar aquesta situació com assimilada a l’alta en supòsits de jubilació anticipada i fer-ho en altres prestacions com la de viduïtat, orfandat o auxili per defunció, pel que estima el recurs interposat pel treballador i recolza el seu dret a la jubilació anticipada.
- El Consell de Govern ha aprovat el projecte de llei de modificació de la Llei per a la Promoció de la Igualtat de Gènere a Andalusia. La principal novetat és la incorporació d’un règim sancionador que permetrà a la Junta intervenir per evitar i prevenir situacions de desigualtat. El projecte detalla el llistat d’infraccions i les seves corresponents mesures disciplinàries, des advertències corresponents multes d’entre 6.000 i 120.000 euros en funció de la gravetat, a més de penes accessòries com la prohibició d’accedir a ajuts públics. Així mateix, habilita a l’Institut Andalús de la Dona (IAM) per investigar discriminacions directes o indirectes per raó de gènere i per actuar a través de la negociació i de la remissió d’informes a la Inspecció de Treball.
- El TS considera discriminatori no donar d’alta en Seguretat Social a una embarassada en situació de risc que havia estat seleccionada de la borsa de treball. La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat d’una resolució de la Direcció Provincial d’Àlaba de la Tresoreria General de la Seguretat Social, dictada el 13 de gener de 2014, que va anul·lar l’alta laboral d’una infermera que, malgrat que havia estat contractada per a una interinitat, no va poder incorporar-se per trobar-se en situació de risc per embaràs, en considerar que suposa una discriminació per raó de sexe que lesiona l’article 14 de la Constitució.
- La CE ha anunciat un pla d’acció per fomentar la inversió en sectors i activitats sostenibles que inclou la introducció d’una etiqueta ecològica per identificar les ofertes del sector financer que compleixin certs criteris mediambientals. Brussel·les preveu, a més, sotmetre a requisits de capital més exigents a les entitats financeres que inverteixin en sectors incompatibles amb els objectius comunitaris de lluita contra el canvi climàtic. L’etiqueta verda per a serveis financers serà voluntària, com passa en productes industrials i agrícoles. Però la seva utilització estarà sotmesa a control i vigilància, per intentar garantir que els serveis oferts per bancs i asseguradores com ecològics responen realment a aquest qualificatiu.
- El TS reconeix el dret d’una dona a cobrar la pensió del seu exmarit en ser acomiadada de l’empresa familiar d’on obté els seus únics ingressos. El Ple de la Sala Primera del Tribunal ha resolt sobre un recurs de cassació interposat per un cònjuge que va ser condemnat a satisfer una pensió compensatòria de 500 euros i, en cas de pèrdua d’ocupació o reducció de salari de la seva exdona, que treballa en l’empresa propietat del mateix, la quantitat que la mateixa deixi de percebre fins a completar la quantitat que rebia per aquest, és a dir fins a 1.900 euros. La sala considera que, tot i que amb caràcter general el desequilibri que dóna lloc a la pensió compensatòria ha d’existir en el moment de la separació o del divorci, i els successos posteriors no poden donar lloc al naixement d’una pensió la procedència no s’acredita quan es produeix la crisi matrimonial, en una situació com l’aquí descrita, on els únics ingressos de l’esposa procedeixen del treball que actualment ocupa en una empresa regida per l’espòs, aquesta doctrina ha de ser mitigada.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- L’expansió del bitcoin i d’altres monedes digitals i tota l’activitat econòmica que generen al seu voltant ha despertat l’interès de l’Agència Tributària. La irrupció d’aquest fenomen està portant de cap a legisladors i bancs centrals per intentar regular-lo. Mentre Hisenda afina la seva fiscalitat, diversos advocats responen a les qüestions fonamentals per a miners i inversors. El minat de bitcoins es considera una activitat, amb unes despeses i uns ingressos, i per tant cal donar-se d’alta i pagar l’IAE. Mentrestant, l’Agència Tributària estudia aquesta nova figura per regular-la. Hi ha molta ambigüitat en la legislació pel que fa a com tributen les divises virtuals. L’Agència Tributària coneix el nostre patrimoni i, encara que no pugui estar al corrent de la quantia que posseïm en moneda digital, qualsevol increment substancial en els béns pot aixecar sospites. Quant es faci alguna compra amb bitcoins de certa entitat o es vengui monedes i els diners passi a un compte bancari aquest patrimoni quedarà a disposició de l’Agència Tributària. Una altra dels dubtes que pot sorgir és què passa en el cas de comprar Ethereum, la considerada segona criptodivisa més popular, en bitcoins.
EMPRESA
- “El 50% dels socis dels gimnasos paga i no va”, assegura el director general per a Espanya i Europa de Trib3, una cadena britànica de centres boutique que busca ara la seva expansió internacional. Però, després de més de tres dècades amb aquest sistema, el model s’esgota. La cadena aterrarà a Espanya l’abril amb aquest concepte boutique que ja concentra el 40% de tota l’oferta esportiva de fitness a ciutats com Nova York. La primera destinació és Barcelona. Després serà el torn de Madrid.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMNETS,S.L.
