- Els empresaris rebutgen traslladar als sous tota la productivitat, com volen CCOO i UGT. La CEOE ultima les xifres amb els sindicats per concloure l’acord al llarg del primer trimestre. La patronal treballa en una oferta de pujada salarial que dibuixa un camí alcista dels sous pactats en conveni fins a arribar a acumular un increment d’entorn de 9 punts percentuals en l’any 2020. Segons ha pogut saber aquest diari, la recomanació de la CEOE consisteix a alces properes al 3 per cent tant aquest any com els dos pròxims, amb un augment anual fix d’entre el 1,2 i el 2 per cent, més un punt variable lligat a factors que encara estan per definir. El problema d’introduir la productivitat en l’equació és que es tracta d’un factor controvertit per les seves dificultats de càlcul. A més, la patronal rebutja traslladar la totalitat de l’increment productiu als sous, com pretenen els sindicats, “perquè no deixa marge a les empreses per reinvertir beneficis, entre altres qüestions”.
- Informe del ministre de Justícia sobre l’Avantprojecte de Llei de Secrets Empresarials per la qual es transposa a l’ordenament jurídic espanyol una directiva comunitària de 2010, la Directiva relativa a la protecció dels secrets comercials. Incorpora una sèrie de regles a fi de preservar el tractament confidencial de la informació que s’aporti o es generi en el procés i que pugui constituir secret empresarial. Ofereix un marc normatiu perquè el demandant pugui preparar l’exercici de la seva acció. Es garanteix, així, el dret a la tutela judicial efectiva a través del desenvolupament de diligències de comprovació de fets, mesures per accedir a les fonts de prova en poder del futur demandat o de tercers i, si s’escau, de mesures d’assegurament de les mateixes. Incorpora regles singulars en matèria de mesures cautelars per assegurar l’eficàcia de la seva acció i evitar de manera immediata la revelació, ús o obtenció il·lícita del secret empresarial.
- Reial Decret de modificació del Reglament de plans i fons de pensions en matèria de liquiditat i reducció de comissions, amb el qual es pretén augmentar la competència en aquest segment i elevar l’atractiu d’aquests productes d’estalvi. Amb la norma es revisen a la baixa les comissions màximes de gestió en funció de la política d’inversió del fons i, al seu torn, s’eleva la liquiditat d’aquesta alternativa d’estalvi en permetre als partícips retirar, a partir de 2025, sense limitació, les aportacions amb una antiguitat de, almenys, deu anys. Addicionalment, s’actualitza la regulació de les inversions dels fons de pensions amb l’objecte de posar al dia les referències que el Reglament de plans i fons de pensions fa a una altra normativa financera nacional i comunitària en vigor.
- L’Ajuntament de Santiago de Compostel·la promou un ‘Pla Estratègic de Turisme’ que aposta per un “destí sostenible”, de manera que inclou l’aposta pel cobrament d’un gravamen municipal a excursionistes que passin menys de 24 hores a la ciutat, que analitzarà en els pròxims mesos. D’aquesta manera, la regidora ha ressaltat que esperen concretar al llarg d’aquest any la forma fiscal d’aquest gravamen per poder aplicar-lo el pròxim exercici.
- Upta considera imprescindible que les pensions que estan per sota de l’SMI s’incrementin en els propers anys per sobre del 0,25 general fins que conflueixin amb el salari mínim. Caldrà modificar el sistema de cotització per cobrir aquesta diferència i perquè en el futur les pensions de jubilació dels autònoms siguin prou dignes. 903.243, és el nombre de Pensionistes per jubilació o per incapacitat permanent (IP), del Règim d’Autònoms més el del Mar, que cobren per les seves pensions mensuals menys del salari mínim interprofessional. Aquest nombre representa una mica més del seixanta per cent del col·lectiu analitzat. Si tenim en compte totes les pensions per jubilació del RETA, la mitjana de la pensió segueix sent més baixa que el SMI, està en 716,25 € mes o 10.027 € anuals. El 66,1% dels autònoms cotitzen per base mínima (919 € en 2018).
- El TS ha acceptat que els que pateixin un mínim del 45% en el seu grau de discapacitat podran accedir a la jubilació anticipada sempre que la valoració de la seva manca no hagi variat durant un temps suficient, pel fet que se’ls podrà aplicar el decret que així el fixa. La sentència ha estat divulgada per l’Associació El Defensor del Pacient i per l’Associació de Víctimes de la Talidomida (AVITE), afecta tots aquells ciutadans inclosos en el decret 1851/2009, relatiu a, entre d’altres col·lectius, les víctimes de la talidomida .
- Els dubtes jurídiques sobre com qualificar l’acomiadament d’un treballador quan no hi ha una causa aparent sembla que s’han aclarit gràcies a la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, dictada a finals del passat mes de desembre, que assenyala que , en aquests casos, s’ha de considerar com improcedent i no nul, com s’havia dictat en primera instància, en el Jutjat social 3 de Barcelona en aplicació del Codi Civil i de l’Organització Internacional del Treball. En aquest sentit, apunta que “l’acomiadament nul per frau de llei ha desaparegut del nostre ordenament jurídic i un acomiadament sense causa és un acomiadament improcedent i no nul”. El TSJ de Catalunya va assenyalar, però, que, segons la literalitat de l’escrit, és qüestionable l’absència de concreció del mateix, independentment de si la causa és suficient per a declarar la procedència de l’acomiadament.
- L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat un informe de l’Impost sobre patrimoni, en el qual constata que el disseny actual del tribut facilita la creació de mecanismes d’elusió de la taxa per part dels contribuents. El límit aplicable sobre la renda i el patrimoni, que persegueix evitar que el tribut sigui confiscatori, juntament amb l’exempció de les participacions en empreses familiars –que pretén afavorir la inversió empresarial– provoquen que, amb una planificació correcta, es pugui reduir gairebé íntegrament la liquidació de l’impost. Així mateix, alerta del nivell “mínim” d’inspecció a què està sotmès aquest impost, ja que entre 2011 i 2014, el total d’actes d’inspecció a Catalunya no van aconseguir ni un 0,3% de les declaracions de l’impost sobre patrimoni presentades.
- La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha multat a Santander, Sabadell, BBVA i CaixaBank amb un total de 91 milions d’euros per oferir derivats de tipus d’interès en condicions diferents de les pactades amb els clients, en les que s’especificava que es contractarien en “condicions de mercat”. Segons detalla la CNMC, aquests derivats utilitzats com a instruments de cobertura del risc de tipus d’interès associat a crèdits sindicats per al finançament de projectes (‘project finance’).
- La Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM) ha seleccionat al bufet CCS per emprendre les reclamacions contra el cartell de fabricants de camions destapat per la Comissió Europea. Els advocats consideren que van elevar els preus entre un 10% i un 12%, de manera que els afectats podran reclamar fins a un 25% del preu del vehicle incloent-hi els interessos de demora. Durant aquest any presentaran 6.000 demandes a Espanya i va assegurar que es començaran a veure les primeres sentències.
- Balears prohibirà l’entrada de cotxes dièsel a l’arxipèlag a partir de 2025 i de gasolina en 2035, si bé els que estiguin circulant a les illes podran seguir actius, segons recull l’esborrany de l’avantprojecte de la Llei del Canvi Climàtic i Transició Energètica. Afectarà a les noves matriculacions d’aquí a set anys. L’objectiu que persegueix el Govern balear és que tot el parc automobilístic de l’arxipèlag sigui elèctric el 2050, d’aquí la prohibició d’entrada de vehicles que no ho siguin. A més, les flotes de vehicles de lloguer han d’incorporar vehicles elèctrics des 2020 en una proporció que anirà des d’un 2% aquest any al cent per cent en 2035. Un altre objectiu és que els aparcaments públics o privats de grans superfícies de Balears amb una mida més gran de 1.000 metres quadrats s’instal·lin plaques fotovoltaiques sobre marquesines abans de 2025. A més, per 2025 tot l’enllumenat públic haurà d’oferir la màxima eficiència i, aquest mateix any. totes les noves calderes hauran de ser de gas natural o renovables.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Les gestores temen que la nova venda de liquiditat dels plans de pensions pugui penalitzar la rendibilitat dels productes en la mesura que pugui limitar als gestors en la presa de decisions. Des de l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva a la presentació del seu informe anual: “Evidentment, la manera de gestionar canviarà amb la nova finestra de liquiditat als 10 anys. D’alguna manera va limitar als professionals”. Sobretot, “condicionarà la política dels gestors un o dos anys abans”. S’estima que les sortides en 2025 arribaran al 37% de l’estalvi actual. Descarten qualsevol escenari de “allau de reemborsaments”.
EMPRESA
- El sector elèctric s’enfronta a la pressió regulatòria i de la pujada de rendiment dels bons i els analistes veuen en les operacions corporatives la sortida a l’embolic en què es troba. La pregunta és si totes les elèctriques van a cotitzar a la baixa en aquest entorn com han fet en l’arrencada de 2018, en què es deixen un 10%. Al Vell Continent es podran veure dos tipus d’operacions, aquelles més “defensives”, en què es busqui “retallar costos” i altres de companyies que tenen “un menor component renovable, que podrien buscar augmentar els ingressos mitjançant l’exposició a la energia verda “. En 2017 es van moure 18.500 milions d’euros en fusions i adquisicions en el sector, l’any de major moviment des de 2010 i, a més, s’especula amb operacions com una fusió entre EDP i Gas Natural o una possible compra d’Innogy.
- Els pensionistes que es jubilin avui perdran una mitjana de 350 euros mensuals de poder adquisitiu al llarg del seu retir com a conseqüència de les reformes de pensions de 2011 i 2013, amb les que es va endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys, es va canviar la forma de revaloració de les pensions i es va introduir l’anomenat factor de sostenibilitat, entre altres mesures. Així ho reflecteix un estudi d’Analistes Financers Internacionals (Afi) presentat aquest dijous a la seu d’Unespa i realitzat per encàrrec de l’Associació Empresarial de l’Assegurança. En l’estudi s’afirma que les rendes vitalícies podrien contrarestar aquests efectes negatius en generar una demanda interna que protegeixi l’ocupació i el creixement econòmic.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
