- La UATAE ha realitzat un estudi amb les xifres de jubilació a finals de 2017. A falta de les dades del mes de desembre de 2017, la diferència entre jubilats en el règim general i en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) serà de més de 2,8 milions de pensionistes. A la pràctica els primers són gairebé el doble que els segons. Aquest fet es deu a tres motius: arribar a l’edat de jubilació sense els anys mínims cotitzats, impossibilitat de sol·licitar la jubilació anticipada per falta de recursos econòmics suficients per mantenir un mínim de qualitat de vida i rebre una quantia molt escassa tot i els anys en actiu.
- Els Ajuntaments tornen a contractar amb força després d’haver estat l’administració que més ocupació havia destruït amb la crisi. Després d’haver perdut fins a 100.000 efectius, els municipis han incorporat 22.915 nous treballadors en el primer semestre del 2017, segons dades del Butlletí estadístic del personal al servei de les Administracions Públiques, publicat ahir per Hisenda. Enfrontats amb la crisi econòmica, els ajuntaments van poder ajustar els seus comptes amb més facilitat que altres administracions per dos motius: mentre que la recaptació de la resta de figures tributàries baixava, la de l’IBI pujava molt gràcies als increments de tipus, l’eliminació de bonificacions, l’alça extraordinària que va aplicar el Govern i les actualitzacions del cadastre. A més, les entitats locals brindaven molts serveis no essencials. I resultava molt més senzill retallar aquests mateixos serveis i inversions.
- Els sindicats demanaran a CEOE un salari mínim de conveni de 1.000 euros al mes. El secretari general d’UGT, ha anunciat avui que, d’acord amb CCOO, els sindicats renunciaran aquest any en demanar una banda de increment mínim i màxim per als salaris i, a canvi, reclamaran als empresaris que el salari més baix dels convenis se situï en 1.000 euros en 14 pagues. Al costat d’aquesta demanda, exigiran que els salaris de mitjana pugin “al voltant d’un determinat dígit” que podria ser el 3%. Els sindicats són conscients de la dificultat que els empresaris, als quals els plantejaran aquesta proposta en la propera reunió que tindran el dijous, acceptin aquest salari mínim de conveni. De fet, ha precisat que “sense mobilitzacions serà una tasca gairebé impossible”.
- L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) demana al govern que es reformi l’alça el percentatge del tipus mínim emprat per calcular la quantitat d’atur que correspon a un autònom per cessament d’activitat, de cara a l’aprovació de la Llei de Pressupostos generals de l’Estat de 2018. En aquest sentit, demana a les autoritats estatals que aquest mesurador sigui de, almenys, el 2,2% ja que, com avancen, és una xifra que no suposa cap risc per a la guardiola de les pensions de la Seguretat Social. AIREF també demana que es modifiqui el període de temps que es pren de referència per al càlcul de l’atur dels autònoms. En concret, reclamen un període superior a l’any ja que, segons admet el col·lectiu en un comunicat, “un major nombre d’anys en l’evolució d’ingressos i despeses reduiria el possible efecte pro cíclic de la fórmula actual, l’evolució a mitjà termini depèn també de la desocupació i del comportament del mercat laboral “.
- L’ocupador no pot gravar de forma secreta en el seu lloc de treball als seus empleats. La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans és contundent, però de poc li ha servit a les cinc dones espanyoles que van apel·lar a l’alta instància europea després d’haver estat acomiadades després de ser gravades robant o ajudant a altres empleats a robar productes del supermercat al que treballaven com caixeres. Segons ha explicat aquest dimarts la cort d’Estrasburg, totes les empleades van tenir un judici just, de manera que el seu acomiadament és procedent. Tot i així, el TEDH ha ordenat una indemnització de 4.500 euros a cadascuna de les demandants, una xifra menor de la que aquestes demanaven.
- La variació salarial mitjana pactada per als convenis amb efectes econòmics coneguts i registrats fins al 31 de desembre és de 1,43%, increment que se situa en el 1,14% per als convenis d’empreses, mentre que per als d’àmbit superior a aquestes arriba al 1,45%. Segons les dades provisionals que recull l’Estadística de Convenis Col·lectius, publicada pel Ministeri, la jornada mitjana pactada per als convenis d’empresa és de 1.720,7 hores, mentre que per als d’àmbit superior ascendeix fins a les 1.739,7 hores. L’any 2017 s’han dipositat en els registres de les diferents autoritats laborals un total de 1.076 inaplicacions de convenis. La major part dels treballadors afectats per les inaplicacions dipositades fins al mes de desembre de 2017, es concentra en el sector serveis, un 56%. La gran majoria de les inaplicacions presentades, el 90,3% indiquen que s’han despenjat de la quantia salarial pactada en conveni.
- El Constitucional tomba la gestió estatal de l’ajuda de 426 euros als aturats de llarga durada. El Tribunal Constitucional li ha donat la raó al Govern Basc en el seu recurs contra el reial decret que regula el Programa d’Activació per a l’Ocupació (conegut com PAE), que preveu un ajut extraordinària de 426 euros per a aturats sense protecció, i ho ha anul·lat perquè envaeix competències autonòmiques. Ocupació espera que l’anul·lació no impedeixi que els beneficiaris segueixin cobrant. Va ser aprovat pel Consell de Ministres el desembre de 2014 després de l’acord amb empresaris i sindicats.
- La DGRN estima que és necessària la unanimitat dels socis per incloure la clàusula d’arrossegament, que obligui a tots els socis a acceptar una oferta externa. Un dels grans problemes que tenen les empreses és la por a la possible desinversió d’algun dels seus socis quan decideix que és el moment de rendibilitzar la seva capital. Per protegir precisament aquest dret, és habitual que s’introdueixin en els pactes de socis certes clàusules abans d’iniciar la relació, encara que, en ocasions, la seva aplicació posterior sol generar dubtes. La Direcció General de Registres i del Notariat (DGRN) va emetre el passat 4 de desembre una resolució que detalla encara més les implicacions i requisits de l’anomenada clàusula d’arrossegament o drag along, una de les que més solen exigir els inversors externs.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- El preu del Bitcoin s’ha desplomat després que el Govern sud-coreà revelés que està treballant en un projecte de llei per prohibir les transaccions amb moneda digital. El país està treballant en una norma per vetar les cases de canvi d’aquestes monedes. L’anunci es produeix un dia després que la policia sud-coreana i les autoritats tributàries locals realitzaran batudes a les principals cases de canvi de moneda digital del país asiàtic per suposada evasió d’impostos, ha informat el diari Corea Herald.
EMPRESA
- Cabify va tancar 2017 amb un creixement global de més del 500% en els seus ingressos bruts i sol·licituds de viatges, va triplicar la seva base instal·lada i va multiplicar per sis el nombre de viatges realitzats enfront de 2016, segons informa la companyia en un comunicat. L’empresa de transport dispara ingressos després multiplicar per sis els viatges realitzats.
- Tesla ha començat la producció de les seves esperades teules solars generadores d’electricitat. Les teules solars tenen un cost més gran que un sostre convencional que inclou els típics panells fotovoltaics, però no tan “extremadament” superior com la gent pensa. “En realitat podria funcionar bé en els mercats estrangers on l’energia fotovoltaica solar és barata i els propietaris estan acostumats a pagar una prima per materials de construcció i automòbils, com Austràlia”. “Les teules solars de vidre temperat són tan duradores que estan garantides durant tota la vida útil de la casa, o fins a l’infinit, el que succeeixi primer “.
- Entre un 30% i un 50% dels concessionaris físics a nivell mundial podrien desaparèixer per 2025, com pronostiquen el 56% dels directius de la indústria de l’automoció, segons l’enquesta realitzada per l’Informe Global sobre Automoció 2018 de la consultora KPMG. “Gairebé el 80% dels executius està convençut que l’única alternativa que tenen els concessionaris per sobreviure és esdevenir un centre de servei de vehicles de segona mà”. L’informe assenyala que per més del 80% dels executius l’ús de les dades extretes dels vehicles i els conductors serà la base del futur model de negoci de la indústria automobilística.
- Els trajectes realitzats pels megacamions a Espanya es van situar en uns 7.785 a finals de novembre, demostrant, un cop més, l’interès que té el sector en un vehicle que permet estalviar costos. Un estalvi que, segons les empreses, se situaria en una forquilla d’entre un 15 i un 25%, i que fins i tot podria arribar fins a un 30% en determinats trajectes, cosa que representa una millora en el marge de benefici. També hi ha hagut un important augment en el nombre d’autoritzacions que les diferents direccions provincials de trànsit han expedit durant 2017 en comparació amb l’any anterior. La DGT ha promès al fet que en breu estarà el definitiu marc normatiu, les empreses demanen una major flexibilitat i rapidesa a l’hora de concedir les autoritzacions, i de superar la sèrie de limitacions que estan entorpint, segons la seva opinió, la implementació de aquest tipus de vehicle al país. Sobretot, s’apunta a l’escassa flexibilitat legislativa que demora els temps d’espera per aconseguir un permís, entorn als tres mesos, i el requeriment d’una autorització per a cada ruta de transport, el que està obligant a les companyies a traçar itineraris invariables.
- El 62% dels treballadors espanyols acudeix al seu lloc quan el seu rendiment es veu afectat negativament per problemes de salut relacionats amb el propi treball, el percentatge més alt d’Europa juntament amb França. Així es desprèn d’un estudi elaborat per l’empresa d’equipament d’oficines Fellowes. Els empleats que treballaran quan estan malalts estan contribuint a una tendència a l’alça “presentisme laboral” a tot el país.
RAMON CALLARISA, SERVEIS I ASSESSORAMENTS S. L.