- La CEOE està disposada a millorar la seva oferta de pujada salarial fins a fregar el 3%, però sempre que guanyin pes els criteris lligats a la productivitat a l’hora de quantificar aquest alça de sous. De fet, el que es discuteix en aquests moments en el si de la patronal no és tant el quant, sinó els factors als quals lligar la seva oferta d’alça salarial, que estarà centrada en la part variable dels sous. Aquesta qüestió suposa un canvi respecte a anteriors negociacions col·lectives, en què la part variable tot just tenia pes a l’hora de calcular la pujada de sous i es prevalien en canvi criteris com l’evolució de l’ IPC.
- El Govern ja ha decidit que la pujada del salari mínim per al pròxim any serà del 4%. Així es passaria dels actuals 9.906 euros anuals a uns 10.300 euros. El president del Govern té la intenció de proposar als agents socials i al PSOE “també pujades importants per 2019 i 2020”. Tot això, ha assegurat, “hauria de ser compatible amb seguir creixent i creant almenys 450.000 llocs de treball” .Els trams d’increment del salari mínim per a 2019 i 2020 encara no estan tancats.
- La DGRN ha dictat les primeres resolucions que interpreten l’article 348 bis de la Llei de societats de capital. La Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN), dependent del Ministeri de Justícia, acaba de dictar les dues primeres resolucions en aquesta matèria que donen certa llum sobre com ha de ser el repartiment del terç legal de beneficis i les conseqüències de no fer-ho . “Són resolucions molt fundades i amb un gran interès jurídic tant per a advocats com per a empreses. Com a punt en comú, la DGRN acorda la designació d’expert independent sol·licitada pel soci minoritari en dues societats diferents, una de Sevilla i una altra de Cadis, del sector hoteler i immobiliari, respectivament. a més, en el primer cas es confirma la decisió del registrador, que era favorable al soci, i en l’altre, es revoca la decisió, que estava en contra del minoritari.
- Cobrar el deute d’una companyia en fallida embargant els béns personals de l’empresari o administrador d’una societat no serà tan fàcil per a Hisenda o la TGSS, ja que un jutjat contenciós administratiu de Barcelona acaba de limitar aquesta facultat, obligant a la institució pública de torn al fet que demostri que realment es tracta d’un concurs culpable abans de començar a embargar el patrimoni particular del gestor. La sentència estableix que “l’Administració hauria de ser prudent” abans d’iniciar aquest tipus d’accions i que a més no és suficient amb provar que hi ha una insolvència per establir la responsabilitat. Per exemple, podria fer un requeriment previ per conèixer la situació de la companyia.
- La reforma fiscal de Trump inclou un càstig a les empreses espanyoles amb filials als EUA. La nova norma estableix penalitzacions per a les transaccions financeres entre empreses d’un mateix grup i per a la repatriació dels dividends. La mesura que més preocupa a les empreses espanyoles és la limitació de les despeses financeres deduïbles, que queden fixats en el 30% de l’ebitda (benefici abans d’impostos, interessos i amortitzacions). “És una molt mala notícia per a les empreses espanyoles que en general tenen un elevat nivell de palanquejament. La norma és encara més restrictiva quan l’endeutament del grup és encara més elevat “, subratlla. A aquesta mesura l’acompanyarà una altra que exclou algunes partides, com canons, royalties o interessos financers, que tampoc es podran deduir en l’impost de societats. “El sector més afectat serà el financer per l’elevada càrrega d’interessos que té”. Les patronals adverteixen del risc de pèrdua d’activitat i ocupació a la UE per la volta d’empreses als EUA.
- “El servei proporcionat per Uber que connecta a particulars amb conductors no professionals està indissociablement vinculat a un servei de transport, i, per tant, ha de qualificar-se de servei en l’àmbit dels transports, a efectes del dret de la Unió” , va dir el Tribunal de Justícia Europeu. “Els estats membres poden per tant regular les condicions per a proporcionar aquest servei”, va dir. El tribunal va dir que Uber “exerceix una influència decisiva sobre les condicions de les prestacions efectuades per aquests conductors” i que l’aplicació mòbil de Uber “és indispensable tant per als conductors com per a les persones que volen fer un desplaçament urbà”. Els experts insisteixen que aquesta sentència només es refereix al servei de UberPop, el qual ja no es practica a Espanya.
- Seguretat social dels treballadors emigrants. Sentència del TJUE en l’assumpte C-442/16. Un ciutadà de la Unió que, al cap de més d’un any, ha deixat de treballar com a autònom en un altre Estat membre a causa de la manca de treball per causes alienes a la seva voluntat conserva la condició de treballador per compte propi i, en conseqüència, el dret Considera que una interpretació restrictiva de la disposició examinada (és a dir, una interpretació que es referís únicament als que han exercit una activitat per compte d’atri) establiria una diferència de tracte no justificada entre els que han deixat d’exercir una activitat per compte d’atri i els que han deixat d’exercir una activitat per compte propi, ja que, de la mateixa manera que un treballador per compte aliè, que pot perdre involuntàriament el seu treball, que ha treballat com a autònom pot veure obligat a abandonar aquesta activitat. Per tant, aquesta persona podria trobar-se en una situació de vulnerabilitat comparable a la d’un treballador per compte aliè que ha estat acomiadat.
- El Govern planteja mantenir en els 3.751,20 euros mensuals la base màxima de les cotitzacions a la Seguretat Social, mentre que la mínima s’actualitzarà en funció de l’increment que experimenti el SMI que, segons l’anunciat, serà del 4%. Segons el projecte d’ordre sobre les cotitzacions a la Seguretat Social, no hi ha cap canvi en els tipus de cotització ni del règim general ni d’altres, com el de treballadors autònoms. En el cas del sistema especial d’empleats de la llar, el tipus de cotització per contingències comunes s’incrementa un 3,4%. D’aquesta manera, el tipus de cotització per contingències comunes d’aquest sistema especial s’acosta al del règim general. De cara al proper any es manté la reducció del 20% de les cotitzacions per contingències comunes del sistema especial d’empleats de la llar, així com la bonificació amb la qual s’amplia fins al 45% per a les famílies nombroses.
- La CE estudia prendre mesures si la reforma fiscal recentment aprovada als Estats Units entra en vigor tal com és estat adoptada, ja que el preocupa que algunes disposicions violin les normes de l’Organització Mundial del Comerç i puguin perjudicar els intercanvis bilaterals. Creu que la deducció que s’aplicarà als beneficis intangibles derivats de l’estranger donarà un tracte preferencial a la propietat intel·lectual més ampli que el que concedeixen altres règims internacionals, inclòs a aquella propietat que hagi estat generada fora dels Estats Units. El preocupa a més, el denominat impost contra l’erosió de la base imposable i anti-abusos perquè creu que podria portar a que alguns pagaments siguin gravats dos cops, especialment en la indústria financera, i afectar els pagaments entre empreses del mateix grup que són necessaris perquè la banca compleixi els seus requisits de capital. • Les pernoctacions en establiments hotelers augmenten un 2,1% al novembre respecte al mateix mes de 2016. Les pernoctacions de viatgers residents a Espanya augmenten un 3,5% i les dels no residents un 1,3%. Andalusia, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i Catalunya són les destinacions principals dels viatgers residents a Espanya al novembre, amb taxes anuals de variació en el nombre de pernoctacions del 2,1%, 5,2%, 0,6% i – 4,1%, respectivament. La facturació mitjana diària dels hotels per cada habitació ocupada (ADR) és de 79,6 euros al novembre, fet que suposa un augment del 4,0% respecte al mateix mes de 2016.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Els clients amb hipoteques referenciades a l’índex IRPH apunten amb elevar el seu cas als tribunals europeus, animats pel vot particular de dos magistrats del Tribunal Suprem que consideren que la clàusula no supera el control de transparència. El passat 22 de novembre, l’alt tribunal fallava a favor dels bancs després d’estimar que la simple referència d’una hipoteca a aquest índex oficial no implica un abús respecte al consumidor. L’Associació d’Usuaris Financers (Asufin) anima a continuar amb la lluita enfront dels abusos bancaris i, en concret, contra un IRPH la resolució comença a apropar-se a Luxemburg.
- La nova regulació europea en matèria de pagaments (PSD2 en les seves sigles en anglès), suposa una autèntica revolució en aquesta indústria, i per extensió a les entitats financeres. “Hi haurà un abans i un després. El fet que la banca hagi de donar accés a tercers a la seva infraestructura permetrà l’entrada de competidors no bancaris que obligarà les entitats a facilitar-los les dades d’aquells clients que donin el seu consentiment explícit “, expliquen fonts bancàries. Això suposa l’obertura per part dels bancs dels seus serveis de pagaments a proveïdors denominats TPPs des del 13 de gener. Tot i la major protecció en els pagaments del consumidor (el seu objectiu prioritari), la banca està convençuda que la seva entrada en vigor augmentarà els conflictes amb els clients, segons asseguren totes les fonts consultades.
EMPRESA
- Signat el Conveni Col·lectiu Estatal de Jardineria 2017-2020. Aquest Conveni estableix increments salarials del 3% per al 2018, 2% per al 2019 i 2% per a l’any 2020, així com l’abonament d’un pagament únic no consolidable de 75 € per treballador que hagués treballat a jornada completa durant tot l’any 2017, i la part proporcional per als que haguessin prestat serveis a temps parcial o no haguessin treballat l’any complet. Igualment s’ha pactat la creació d’un Observatori sectorial i l’obligació que totes les Empreses la plantilla sigui de 175 treballadors o més han de negociar el seu propi pla d’igualtat, rebaixant el nombre fixat a la normativa legal.
RAMON CALLARISA SERVEI I ASSESSORAMENTS, S.L.
