- La jutge de clàusules sòl de Còrdova estima la nul·litat de despeses hipotecàries, interès de demora i venciment anticipat en les primeres 11 sentències notificades. En matèria de despeses, els bancs hauran de restituir les quantitats aportades, excepte l’import de la transmissió patrimonial que el segueix pagant el client. La jutge no condemna en costes als bancs en vuit d’aquestes sentències, mentre que en tres d’elles -per “allanamiento”- sí que es condemna en costes. Abans que finalitzi l’any, al voltant d’altres 30 sentències sobre clàusules sòl estaran també notificades.
- L’últim Consell de Ministres de l’any aprovarà la pròrroga del pressupost de 2017. La norma contindrà l’ampliació del préstec de 10.192.000 per afrontar les pagues extres d’estiu i Nadal dels pensionistes. També recollirà la revaloració de les pensions del 0,25% en línia amb les alces d’anys anteriors. En qualsevol cas, el Govern no descarta algunes pujades addicionals de prestacions per a alguns col·lectius específics. Aquest augment de les pensions, a més, comportarà una pèrdua de poder adquisitiu perquè l’Executiu calcula que els preus, que marquen l’evolució del cost de la vida, s’incrementaran al voltant d’un 1,6% l’any que ve.
- Hisenda ha tramitat a través del procediment exprés de devolució del cèntim sanitari, expedients per un import de 38.850.000 d’euros. Només durant el passat mes de novembre va tramitar gairebé la meitat d’aquests expedients per import d’uns 18.350.000, segons expliquen des del Ministeri d’Hisenda. Per evitar que el Suprem es col·lapsi amb les centenars de reclamacions dels transportistes, l’Agència Tributària va posar en marxa a través de la seu electrònica a la seva pàgina web una aplicació per a sol·licitar la devolució i adjuntar els justificants de pagament. Amb aquesta plataforma, Hisenda també contestarà els requeriments sobre les reclamacions. Hisenda ha iniciat ja “la revisió dels corresponents expedients administratius de reclamació de responsabilitat patrimonial”.
- Les pymes “han arribat amb força a la recuperació econòmica”, tal com demostra el fet que aquest any els impostos que deixen en les arques públiques creixin a un ritme de gairebé el 10%. Segons l’informe de recaptació tributària del mes d’octubre, publicat per Hisenda fa tan sols dos dies, les petites i mitjanes empreses (que a Espanya són les que compten amb menys de 250 treballadors i una facturació inferior als 50 milions anuals) han reportat a les arques públiques més de 47.000 milions d’euros en els deu primers mesos de l’any, 4.000 milions d’euros més que en l’exercici precedent, per les retencions del treball, l’Impost de Societats, l’IVA i els pagaments fraccionats d’IRPF.
- Els ajuntaments reclamen que es doti al Pla Nacional d’Habitatge amb 2.000 milions d’euros més per 2018. Els regidors de Madrid, Barcelona, Cadis, Santiago de Compostel•la, la Corunya, València i Saragossa s’han reunit amb el secretari d’Estat d’Infraestructures , Transports i habitatge, per exigir una major inversió en el Pla Nacional d’habitatge i denunciar les retallades en aquest àmbit que, segons ells, faran que en 5 anys les polítiques públiques d’habitatge desapareguin.
- El TS reforça la posició dels sindicats com a subjectes legitimats en els processos de negociació col·lectiva a nivell d’empresa, en una sentència del 27 de setembre de 2017. La decisió, que avala la sentència prèvia de l’Audiència Nacional, permet a les empreses que no compten amb representació unitària (comitès i delegats de personal) en tots els centres de treball o seccions sindicals acudir directament als sindicats per negociar un conveni col·lectiu propi.
- El Govern proposa pujar la pensió de viduïtat fins al 60% de la base reguladora en dos anys. El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social ha publicat aquest dimecres el projecte de Reial Decret pel qual pujarà, en dos anys, la base reguladora de la pensió de viduïtat de les persones amb 65 o més anys amb menors ingressos des del 52% actual fins el 60%, mitjançant un increment de l’1% el 2018 i del 7% el 2019.
- Els salaris pactats en conveni han perdut sis dècimes de poder de compra i les pensions 1,8 punts, fins al mes de novembre, mentre que els beneficis empresarials creixen el triple que els salaris i els dividends als accionistes creixen a dos dígits. Davant d’això, CCOO reivindica pujades salarials per sobre de l’IPC. El sindicat considera que el guany de poder de compra dels salaris i la seva participació en les millores de productivitat són imprescindibles per consolidar el creixement, retallar més ràpidament l’atur i reduir l’elevada desigualtat. Fins novembre els salaris pactats en conveni pugen un 1,43% de mitjana enfront d’una pujada mitjana dels preus de consum del 2,04%, acumulant una pèrdua de poder adquisitiu de sis dècimes i de 1,8 punts en el cas de les pensions, la pujada ha estat del 0,25%.
- En 2017 els impostos energètics van a recaptar 2.860 milions d’euros, un 5,8% més del previst a l’inici de l’exercici. El Ministeri d’Energia té pensat destinar la diferència, de 157 milions, a un fons de contingència específic que hauria d’acabar incrementant el superàvit registrat pel sistema elèctric en els últims anys. Es dóna la circumstància que el sistema elèctric ja compta, des de fa uns anys, amb un fons de contingència per a imprevistos; aquest exercici està dotat amb 60 milions i el proper té assignat un increment del 50%, fins a 90 milions. Per tant, aquest fons, ja habitual, coexistirà amb l’extraordinari dels 157 milions derivats dels Pressupostos.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Les entitats bancàries espanyoles han tornat 1.500 milions d’euros en efectiu a més de 350.000 afectats per les clàusules sòl amb els quals han arribat a un acord després de la presentació d’una reclamació, segons les dades facilitades per les entitats a data de 30 de setembre . El nombre de sol·licituds rebudes per les entitats de crèdit fins al 30 d’octubre va ascendir a 1.052.789, de les quals 204.996 van ser desestimades, el 19,5%. Així mateix, altres 343.043 van ser admeses (el 32,5%) i 39.755 estan pendents d’analitzar (el 3,7%). La comissió de seguiment de clàusules sòl encarregada d’avaluar el grau de compliment del mecanisme extrajudicial per a la devolució de les quantitats indegudament cobrades en concepte de clàusules sòl establert pel Govern s’ha reunit aquest dijous per segona vegada amb l’objectiu d’analitzar la informació rebuda de part de les entitats.
- Grans firmes de Wall Street estan avisant als inversors perquè es preparin per al major enduriment de la política monetària en una dècada. El Banc Central Europeu, la Reserva Federal dels EUA o el Banc d’Anglaterra prendran decisions de calat i totes amb el mateix propòsit: endurir la política monetària. Ebrahim Rahbari: “2018 serà l’any del veritable ajust”. Els tipus d’interès pujaran de mitjana 0,5 punts percentuals a Occident.
EMPRESA
- La retirada de diners efectiu en comerços amb prou feines porta implantat a Espanya un any, però la seva acceptació ha estat positiva i cada dia és més utilitzat per més ciutadans. Amb el tancament de sucursals i supressió de caixers automàtics, aquest sistema, conegut com cashbak, s’ha convertit en una alternativa real per treure diners metàl·lic, aprofitant accions tan quotidianes com anar a comprar o posar gasolina. El banc ING va ser l’encarregat de portar al nostre país aquest model, desenvolupat des de fa temps en altres mercats, com ara el britànic.
- Les franquícies que obren 24 hores. “La tendència ha canviat i de ben segur que a curt i mig termini augmentarà el nombre de franquícies que obren les 24 hores, perquè el que s’està fent és donar al mercat el que està demandant”, sosté . Supermercats, gimnasos o perruqueries s’uneixen a l’aposta. McDonald’s , va ser pionera a obrir 24 hores allà per 2008. Avui, nou anys després, la multinacional nord-americana compta amb 160 restaurants oberts les 24 hores al nostre país, segons han confirmat a la nostra revista fonts de l’ensenya. Una idea que també defensen des Anytime Fitness, la cadena de gimnasos de 24 hores.
- Informe elaborat per l’organització agrària COAG sobre l’impacte que tindrà l’acord de lliure comerç amb Mercosur en el sector ramader i agrícola d’Espanya. Adverteix del perjudici que tindrà en partides claus per a l’economia nacional com aliments o begudes. L’estudi centra les denúncies en dos subsectors: carn de porc i vi. La signatura de l’acord restaria vendes a l’exterior als ramaders que crien porc. Els productors de vi reclamen la supressió total d’aranzels.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS, S.L.
