- El Congrés donarà suport a la llei per implantar sancions als que paguin tard les factures. Tots els partits amb representació al Congrés dels Diputats donen suport a la proposició de llei de reforç de la lluita contra la morositat en les operacions comercials i que suposa la implantació d’un règim sancionador per a les empreses que paguen tard les factures als seus proveïdors. Les multes oscil·laran des dels 406 als 819.780 euros, en funció de la gravetat i la reiteració dels impagaments. A Espanya es mou un crèdit comercial ratllant en els 200.000 milions d’euros anuals. D’aquesta quantitat, un 60% s’abona tard als proveïdors (a la UE la mitjana ronda el 30%). El sector privat triga a pagar les factures als seus proveïdors 77 dies, de mitjana, 17 per sobre del legal, que són 60 dies. Les mitjanes aritmètiques solen ser enganyoses. Els períodes mitjans de pagament d’algunes grans companyies es disparen. L’últim informe sobre la morositat de les constructores de l’Ibex marcava terminis des 181-536 dies. És a dir, d’entre sis i nou vegades el legal.
- El TS estableix que la “tarifa plana” de 2014 a les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social no és aplicable a contractes indefinits que ja ho eren en empreses subrogades. La Sala Tercera, del Contenciós-Administratiu, del TS ha dictat una sentència en la qual estableix que la reducció en les cotitzacions empresarials per contingències comunes a la Seguretat Social per contractació indefinida prevista en el Reial decret llei 3/2014, de 28 de febrer, coneguda com ‘tarifa plana’, “no és aplicable en els casos en què no hi ha creació d’ocupació indefinida neta, perquè la contractació indefinida efectuada afecta treballadors que ja estaven contractats amb el mateix caràcter indefinit en empreses de les quals l’ocupador interessat és successor en virtut d’una subrogació que prové de conveni col·lectiu “.
- Espanya registrarà aquest any el major nombre de ciberatacs de la seva història. Fins a l’octubre, el nombre d’incidents va arribar als 113.000, gairebé els mateixos que en tot 2016, quan la xifra es va elevar fins als 115.000. Així ho ha revelat avui el director general de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE). Més de 700 han correspost a operadors estratègics. Referent a això, va valorar que “els operadors ens ho comenten, ens ho notifiquen” i “amb aquesta informació podem prevenir a la resta”. S’està treballant en la transposició de la directiva per garantir un elevat nivell de seguretat en les xarxes i sistemes d’informació, la coneguda com a directiva NIS, amb l’objectiu d’integrar-la en la legislació espanyola abans de maig de 2018.
- Els eurodiputats volen metes ambientals més ambicioses per 2030. La Unió Europea es va marcar com a objectiu mediambiental que el 20% de mitjana de la seva energia procedeixi de fonts renovables el 2020. Per aconseguir aquest objectiu obligatori, els Estats membres es van fixar al seu torn metes nacionals vinculants. En el cas d’Espanya la meta nacional coincideix amb la mitjana comunitària del 20%, mentre que altres com Malta només necessiten arribar a un 10% i altres com Suècia han d’arribar al 49%. Energies renovables com la solar, hidràulica, eòlica i la biomassa representen ja el 16,7% en el conjunt de la Unió. Es troben a escassos quatre punts percentuals de les seves respectives metes (comunitària i nacional). El 28 de novembre la comissió parlamentària d’Energia va donar suport els canvis a la directiva d’energia renovable. Les modificacions inclouen un objectiu més ambiciós, el 35%, per a les renovables per 2030. Es reforça el dret dels consumidors a produir la seva pròpia energia renovable, que no es pot sotmetre a impostos de cap tipus sempre que l’electricitat generada romangui fora de la xarxa.
- Un treballador ha de poder ajornar i acumular els drets a vacances anuals retribuïdes no gaudides quan un empresari no li permet exercir el dret a vacances anuals retribuïdes. Sentència del TJUE, en l’assumpte C-214/16. El Dret de la Unió s’oposa que el treballador hagi de prendre vacances abans de saber si té dret a que aquestes vacances siguin remunerades. Finalment, el Tribunal de Justícia conclou que el Dret de la Unió s’oposa a disposicions o pràctiques nacionals segons les quals un treballador no pot ajornar, i si escau acumular, fins al moment de la conclusió de la seva relació laboral, drets a vacances anuals retribuïdes no exercits corresponents a diversos períodes de meritació consecutius, per la negativa de l’empresari a retribuir aquestes vacances. Així doncs, el Tribunal de Justícia considera que, contràriament a una situació en la qual el treballador no hagi pogut gaudir de les seves vacances anuals retribuïdes per causa de malaltia, l’empresari que no permeti a un treballador exercir el seu dret a vacances anuals retribuïdes ha d’assumir les conseqüències.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Els afectats pel “debacle” de Banc Popular tenen fins al 7 de desembre per decidir si accepten els bons fidelització que Banc Santander ofereix com a compensació, a canvi que renunciïn a demandar-lo per les pèrdues sofertes. La mateixa entitat admet que els bons “no es consideren convenients per a clients minoristes” per la seva complexitat i dubtosa liquiditat, alhora que retallen bona part de les possibilitats d’aconseguir una eventual indemnització per la via judicial. Es tracta, però, d’un ocell en mà que ja ha acceptat el 60% dels potencials beneficiaris (alguns bonistes de Popular i els que acudissin a la seva ampliació de capital de 2016), segons revela el banc. No obstant això, alguns advocats adverteixen que al risc econòmic i jurídic que sobrevola al producte se li suma la incertesa pel seu tractament fiscal. El pitjor escenari és que les diferents hisendes autonòmiques considerin que el bo ha d’estar subjecte a l’impost sobre donacions.
- Els estancs es llancen a competir a Espanya amb productes financers. La Unió d’Estanquers ha arribat a un acord amb l’entitat e.Kuantia, que compta amb llicència del Banc d’Espanya i està especialitzada en l’emissió de mitjans de pagament i diners electrònic, per a la posada en marxa d’una targeta Visa, a la que es denominarà PocketPay, i amb la qual es podrà pagar en qualsevol tipus d’establiment físic o a internet. Al costat de la targeta s’ofereix, a més, una assegurança d’accidents amb CNP Parnerts, filial espanyola del grup CNP Assurance, la major asseguradora de vida francesa. El president de la Unió d’Estanquers, explica que “són targetes prepagament que es poden recarregar per un import màxim a l’any de 15.000 euros i que estan pensades per oferir tots els avantatges d’una Visa, però que no estan lligades a un compte corrent ni suporten els elevats costos de la targeta actuals de la banca “.
EMPRESA
- La companyia Amazon llançarà el sistema de repartiment Amazon Flex, amb el qual ja opera a Estats Units i Regne Unit i que suposa tenir “col·laboradors” en lloc d’empleats. Un sistema mitjançant el qual buscarà a treballadors autònoms que comptin amb vehicle propi per repartir paquets de l’empresa. El servei “es troba en fase d’activació a Madrid en curt termini, a l’espera d’aconseguir treballadors”, segons fonts de la companyia. Malgrat que la companyia oferta l’ocupació amb una retribució de “fins a 28 euros per cada bloc de cada dues hores”, els treballadors han de fer-se càrrec de despeses com la gasolina i manteniment del vehicle. A més, en tractar-se d’autònoms, s’afegeix la quota que aquests han d’abonar en donar-se d’alta a la Seguretat Social.
- Les empreses d’enginyeria i consultoria espanyoles tornaran a entrar en recessió el 2017, després de dos exercicis en què van trencar amb els pitjors anys de la crisi i van registrar creixements en la seva xifra de negocis. D’acord amb les dades estimades de Tecniberia, les enginyeries rebaixaran els seus ingressos un 6,5% aquest curs, fins als 4.350 milions d’euros. Una caiguda que es precipita per l’activitat nacional, que continua amb el seu particular salt al buit i retallarà la seva facturació un 24,2%, fins a l’entorn dels 1.000 milions.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS,S.L.
