- L’exempció dels vals menjar a l’IRPF hauria elevar-se a 12 euros. En el text del Reial decret elaborat s’estableix que la quantia exempta de tributació en l’IRPF d’aquests vals o xecs s’elevarà des dels nou euros diaris actuals fins a 11. No obstant això, tot i tractar-se d’un important increment, del 22%, la qual cert és que la CEOE i les tres grans empreses emissores d’aquests vals han reclamat a l’Executiu que elevi l’exempció fins als 12 euros diaris. Argumenten que en molts llocs d’Espanya és molt difícil aconseguir un menú diari per sota d’aquesta quantitat. L’Executiu exigeix a les empreses portar un ferri control de l’ús que fan els seus treballadors d’aquest benefici social, la qual cosa pot ser, en opinió de la CEOE, un incentiu més per deixar d’oferir els vals a la seva plantilla.
- Col·lapse dels jutjats especialitzats en clàusules sòl. Al mes de juliol, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va facilitar les xifres del primer mes de treball d’aquests tribunals, que va aconseguir l’ingrés de 15.801 demandes. Ara, després de la publicació del CGPJ de les noves dades, la xifra ha escalat fins a les 57.068, un evident indicatiu de l’incessant allau de sol·licituds que s’estan rebent. A l’espera de la reunió que mantindrà en les pròximes setmanes el CGPJ amb les administracions per observar la marxa del pla i avaluar les possibles necessitats, algunes comunitats autònomes ja han pres decisions per incrementar el nombre de jutges i així poder donar un seguiment adequat a aquestes demandes.
- Els bancs britànics examinaran a partir del pròxim gener els comptes dels seus clients i podran tancar o bloquejar la dels immigrants il·legals, segons informa aquest divendres la premsa britànica. La política s’emmarca en l’enduriment de visats, de cara a un major control de les fronteres, una de les bases que van impulsar el Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Més enllà de comptes bancaris, com a part de l’estratègia governamental, es multarà a més als casolans que lloguin habitatges a immigrants en situació il·legal, a qui els contracten, i s’efectuaran més comprovacions dels carnets de conduir, entre altres coses.
- Brussel·les vol ampliar la cobertura a noves realitats com l’economia col·laborativa o els contractes sense jornada definida. Conscient que el malestar social encoratja els extremismes, la Comissió Europea prepara un pla per a final d’any, amb mesures com limitar el període de prova dels empleats. Fenòmens com Uber, el teletreball o els anomenats contractes de zero hores, en què no hi ha un horari mínim ni fix, guanyen pes a la Unió Europea. Brussel·les vol reformar una directiva que regula els contractes de treball per escrit per millorar la cobertura d’aquest col·lectiu, en bona mesura compost per joves. Es tracta d’un gran repte. Perquè aquesta norma només afecta a treballadors per compte d’altri. I precisament les empreses forcen a molts d’aquests empleats a establir-se com autònoms per limitar les seves obligacions legals.
- Un informe de CCOO revela que l’ocupació en la Sanitat privada creix el doble que a la pública. L’informe sobre les dades a l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2017 posa de manifest un increment de persones assalariades en el sector sanitari de 31.500 respecte al mateix període de l’any anterior, arribant a un total de 954.000. En concret, al sector privat es registren 17.800 professionals més que en el primer trimestre de l’any i 20.000 més en comparació amb el segon trimestre del 2016, fet que suposa el doble que la Sanitat pública, que va augmentar en 8.000 respecte al primer trimestre de l’any i 11.600 si es compara amb el segon trimestre del 2016. les jornades a temps parcial tenen una important significació en el sector privat amb un 20,28% de les persones assalariades, mentre que al sector públic arriba al 6,23% .
- La nòmina mensual de pensions contributives de la Seguretat Social va arribar als 8.807,3 milions d’euros el passat 1 de setembre. L’increment interanual se situa en el 3%. La pensió mitjana de jubilació puja a 1.066,86 euros, el que representa un augment del 1,97% respecte a l’any passat. Pel que fa a la pensió mitjana del Sistema, que comprèn les diferents classes (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i a favor de familiars), és de 923,23 euros, fet que suposa un augment interanual del 1,86%.
- L’Associació d’Usuaris Financers (Asufin) ha denunciat davant la fiscalia que alguns ajuntaments espanyols segueixen cobrant indiscriminadament l’anomenat impost de plusvàlua municipal tot i el que el Tribunal Constitucional va dictaminar el passat mes de maig que no han de abonar els que venguin una propietat que no es hagi revaloritzat.
- La CNMV estrenarà molts poders a partir del gener del proper any. Un d’ells serà la capacitat de requerir, amb autorització judicial, els registres telefònics i de tràfic de dades als operadors de telecomunicacions. Economia inclourà una modificació clau en la reforma que transposa la directiva perquè els mercats europeus funcionin millor, Mifid 2. La norma modifica la llei de conservació de les comunicacions electròniques i a les xarxes públiques de comunicacions, en vigor des de finals de 2007.
- El Govern francès baixarà 7.000 milions d’euros en impostos el 2018, segons els Pressupostos aprovats avui en Consell de Ministres. La bateria fiscal té com una de les seves mesures estrella una forta reducció en l’impost sobre la fortuna (ISF), que passaran a pagar els que tinguin un patrimoni immobiliari superior als 1,3 milions d’euros. Quedaran exempts d’aquest tribut aquelles llars que assoleixin aquest llindar gràcies al seu patrimoni financer i altres actius. L’Executiu ha posat èmfasi que mesures com la progressiva eliminació de l’impost sobre l’habitatge pel 80% de les llars o la baixada de les cotitzacions socials per a assalariats i autònoms alleujaran una càrrega fiscal “excessiva i injusta”. També les empreses es beneficiaran, amb una reducció progressiva del tipus de l’impost de societats de l’actual 33% a un 25% en cinc anys.
- El nombre de viatges dels residents a Espanya s’incrementa un 17,8% en el segon trimestre i arriba als 50,4 milions, segons l’Enquesta de Turisme de Residents (ETR / FAMILITUR) de l’INE. La despesa total augmenta un 20,6%, fins als 10.262.000 d’euros. Andalusia, Catalunya i Comunitat Valenciana són les principals destinacions. En els sis primers mesos de 2017 augmenten els viatges d’oci (un 18,5%), els viatges de negocis (un 3,4%) i els realitzats per altres motius (un 1,3%). Per contra, les visites a familiars o amics disminueixen un 1,3%.
- El Parlament comença a estudiar una reforma del RETA. Descartada la cotització en funció d’ingressos reals, en el seu lloc, des ATA proposen dues noves tarifes planes de cotització per a joves i autònoms que realitzin treballs esporàdics que els suposin baixos ingressos. La tercera de les propostes que farà ATA als parlamentaris està destinada a millorar les seves prestacions. Consistiria a permetre als autònoms fer aportacions d’un sol pagament a la Seguretat Social. Això els permetrà, si un mes guanyen més, millorar la seva base de cotització, sense haver de modificar-la (una cosa que poden fer dues vegades l’any i podran, quatre a 2018) , ni augmentar la seva quota mensual. La millora de la base serà proporcional al pagament realitzat d’una sola vegada.
- Les filials d’empreses espanyoles a l’exterior van generar un volum de negoci de 185.027.000 d’euros i van ocupar a 654.994 persones el 2015. Regne Unit (15,6%), Estats Units (12,5%) i el Brasil (11,4 %), van ser els països on les filials d’empreses espanyoles van generar major xifra de negocis. Les branques d’activitat amb més presència van ser, informació i comunicacions (amb el 20,3% de la facturació generada per les filials) i indústria manufacturera (amb el 17,1%). L’any 2015 es van comptabilitzar 12.338 filials d’empreses estrangeres en els sectors d’Indústria, Comerç i altres Serveis de mercat no financers. Aquestes empreses van generar un volum de negoci de 488.156.000 d’euros i van ocupar a 1.380.544 persones.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- Les societats de garantia llancen una plataforma en línia per facilitar finançament a les pymes i ultimen un fons d’inversió per a reduir la dependència del sector bancari. Més del 50% de pymes del país tenen problemes d’accés al crèdit , segons la Confederació Espanyola de Societats de Garantia Recíproca (CESGAR). “Un problema que tenim és que la pyme no ens coneix”. Ultima un fons d’inversió amb el qual donar suport a les pymes sense dependre del sector financer tradicional i una pàgina web per dotar-se d’un altaveu digital d’acord amb els nous temps.
EMPRESA
- El sector porcí augmenta vendes gràcies a la seva política de diversificació de mercat. Per primera vegada en els últims anys, les exportacions de porcí a la Xina van experimentar en el primer semestre d’aquest any una retallada del 16,9% enfront del mateix període de l’exercici anterior, segons dades manejades per la interprofessional Interporc. Tanmateix aquest descens, les vendes espanyoles de porcí en el món en el mateix període mantenen la seva expansió amb un creixement en volum de l’1% fins a 1.041.000 tones, mentre van créixer en valor un 18,2% fins als 2.512.000 d’euros. El sector, tot i que considera que encara hi ha un ampli recorregut per la venda de porcí en els països asiàtics, treballa en l’actualitat per l’obertura de nous mercats en el continent americà.
- La recuperació immobiliària ha generat unes expectatives irreals en els venedors. La bretxa entre el preu inicial de l’habitatge i el pagat és finalment del 29%. L’anàlisi de Noteges Consulting apunta que la principal motivació de venda són les herències (20,83%), seguida de motius econòmics (10,34%) i la venda per a la compra d’un altre habitatge (5%). Gairebé el 60% dels habitatges venuts fins a l’agost es va pagar al comptat. “La dada important per aconseguir vendre un immoble no és tant si els preus baixen, s’estanquen o fins i tot pugen, com ha succeït en els últims tres anys”, ha explicat Jimeno. “El destacable és la bretxa que hi ha entre les expectatives dels propietaris, que tendeixen a incrementar el preu de venda davant els anuncis d’estabilitat del mercat immobiliari, enfront de la realitat dels salaris al país”.
- Els serveis de compliance per a petites i mitjanes empreses a Espanya s’han incrementat un 25% de mitjana el 2017, segons dades de Vaciero, firma espanyola de referència en assessorament legal i financer a empreses. “El compliance és un aspecte clau per a les organitzacions avui dia. Les empreses són cada vegada més conscients que aquest tipus de programes de prevenció són estratègics i la millor manera de preservar el seu futur “.
- Els farmacèutics valencians s’oposen a la imposició del nou model de prestació farmacèutica per a residències, Resi-EQIFar, que suposa centralitzar en un únic punt (el Hospital la Fe de València) l’adquisició, preparació i distribució de les dosis unitàries individualitzades per a pacients de tots els centres de la Comunitat, excloent del servei a la farmàcia comunitària. Una fórmula de gestió pionera a Europa, que no ha estat negociada i que els farmacèutics consideren que vulnera els drets i competències dels professionals del sector, alhora que genera inseguretat per als pacients. Exigeix diàleg sobre el sistema i, davant d’una negativa, contempla mesures com la revisió i possible suspensió de convenis (inclòs el de copagament) i accions legals, a Espanya i la UE.
RAMON CALLARISA SERVEIS I ASSESSORAMENTS, S.L.
