- EL TEAC amplia la reducció de sancions. La Llei general tributària assenyala que per aplicar la reducció de conformitat d’una sanció tributària (el 30%) s’ha de signar, en conseqüència, acta en conformitat. No obstant això la resolució del TEAC admet l’aplicació d’aquesta reducció en determinats supòsits en què s’ha signat l’acta en disconformitat si finalment la liquidació no s’ha recorregut. Així, el TEAC aplica una interpretació finalista i no literal de la norma tot i que això perjudiqui a Hisenda.
- L’associació d’autònoms UATAE ha demanat al Senat que aprovi una esmena a la Llei de l’Autònom dirigida a regularitzar la figura dels Trade o autònoms econòmicament dependents, molts avui no reconeguts, per garantir la protecció dels seus drets. Només estan reconeguts 10.000 autònoms Trade, el que pot representar “no més d’un 10% dels que realment existeixen”, segons ha calculat.
- El programa Activa Indústria 4.0 ja està disponible a totes les comunitats autònomes, amb la signatura dels convenis amb les comunitats de Madrid, Catalunya, Aragó i Illes Balears. Aquests convenis preveuen el cofinançament de les iniciatives i la col·laboració públic-privada per al seu desenvolupament. El programa Activa Indústria 4.0 per al foment de la digitalització i millora de la competitivitat de les empreses industrials ofereix assessorament especialitzat i personalitzat als beneficiaris per promoure la seva transformació digital i convertir-se en indústries connectades. Amb un pressupost de 4 milions d’euros en ajudes, es dirigeix a més de 370 empreses industrials en el conjunt de les 17 comunitats autònomes.
- Ocupació ha acordat amb totes les comunitats autònomes la pròrroga del Pla Prepara fins al 30 d’abril del 2018, amb caràcter retroactiu des del passat 15 d’agost, quan va expirar l’anterior pròrroga. La pròrroga del pla tindrà lloc fins a la renovació dels sistemes de protecció, en els quals el Govern juntament amb interlocutors socials treballen ja, amb l’objectiu d’unificar els diferents plans d’ajuda (PAE, Prepara, RAI), adequar-los a la sentència del Tribunal Constitucional i millorar l’índex d’inserció laboral. La intenció del Govern és “fondre” tots els programes d’assistència per a aturats en “un gran programa d’aturats” per donar la cobertura a totes les circumstàncies previstes en els plans vigents.
- Ocupació vol pactar amb els agents socials en tres mesos una reducció del nombre de contractes i una indemnització creixent per als temporals. Proposa una reducció dels tipus de contractes a tres (fix, temporal i de formació). A més, el temporal tindria una indemnització creixent que començaria el primer any per una compensació similar a l’actual (12 dies per any treballat) i augmentaria cada exercici, passant a 16 dies el segon, i a 20 el tercer, quan es convertiria en indefinit. Aquest canvi, que realment suposa un encariment de la finalització dels contractes temporals (més del 90% dels 20 milions que es signen cada any), s’acompanyaria d’un sistema que castigaria l’abús de la temporalitat, “mitjançant l’increment de les cotitzacions socials per desocupació “, segons el pacte d’investidura, i un bonus per a les empreses que menys acomiadin. La proposta es completa amb el reforç de la inspecció de Treball per a perseguir el frau en la contractació” i revisar el règim sancionador “per incrementar el cost dels càstigs.
- La TS és ferma a l’hora de condemnar a les empreses que no comptin amb plans de prevenció de riscos penals o compliance penal. Així ho ha tornat a fer en una sentència en la qual dues de les societats condemnades ho van ser ja també en la primera sentència condemnatòria de l’Alt Tribunal, al febrer de 2016, per tràfic de drogues. Això sí, el Tribunal Suprem redueix considerablement les penes de multa per a les entitats i les deixa en 72.000 euros perquè aplica la previsió legal de l’article 31 ter 1 del Codi Penal) segons el qual les penes imposades simultàniament a la persona física i a la persona jurídica per la comissió dels mateixos fets es modularan, de manera que la suma de les quanties resultants no sigui desproporcionada en relació amb la gravetat d’aquests fets. També redueix la durada de la clausura dels establiments a dos anys, però per a moltes empreses pot suposar el seu tancament.
- L’acord de lliure comerç entre la UE i Canadà obrirà oportunitats en contractes públics i en sectors com l’alimentació. Aquest dijous entra en vigor de manera provisional el tractat. El pacte neix agafat amb agulles, ja que haurà de ser ratificat pels 28 parlaments nacionals que componen la Unió Europea per a la seva entrada en vigor definitiva. Les autoritats comunitàries consideren que les pimes seran les més beneficiades pel CETA.
- El fet que la víctima d’un accident de trànsit sigui el propietari del vehicle implicat en el sinistre i el prenedor de l’assegurança del mateix no elimina el seu dret a ser indemnitzat. Així ho determina el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en una sentència de 14 de setembre, en la qual resol sobre l’atropellament d’un ciutadà per part del seu propi automòbil. En el litigi, la companyia asseguradora va rebutjar indemnitzar l’amo del cotxe, que havia estat colpejat pel lladre del seu propi vehicle en la seva fugida.
SECTORS BANCARI I BORSÀRIA
- El TS té previst acordar la seva postura definitiva sobre les hipoteques multidivisa, un producte bancari que, segons els càlculs d’associacions d’afectats, ha causat pèrdues a uns 70.000 consumidors. L’alt tribunal decideix aquest dimecres si la banca va informar adequadament dels riscos del producte. Si la decisió del ple de la sala civil els és favorable, un alt percentatge dels afectats podrà recuperar allò pagat de més als bancs.
- El jutjat de clàusules sòl i despeses hipotecaris de Navarra dicta les dues primeres sentències. A la primera resolució dictada per clàusula sòl, en la qual l’entitat bancària -Banc de Sabadell- es va aplanar abans del judici però va reclamar les costes (els honoraris de l’advocat i procurador), el jutge se les ha imposat al banc demandat a l’apreciar mala fe, ja que va fer cas omís del requeriment previ del demandant i va presentar una contraoferta un cop interposada la demanda. Per la seva banda, en la primera sentència sobre despeses hipotecaris, el jutge ha anul·lat la clàusula de despeses en considerar-la abusiva, però ha eximit a l’entitat -CaixaBank- de reintegrar les quantitats abonades per l’impost d’actes jurídics documentats, la taxació de l’immoble i els aranzels del notari.
- Els inversors estrangers han aprofitat la caiguda de preus per la crisi per marcar un nou màxim en el control de les accions cotitzades a la Borsa espanyola: copen el 43,1%, la xifra més alta des de 1992, quan s’inicia l’estadística. Les famílies espanyoles segueixen com a segon propietari, amb el 23,4%, mentre que la banca s’anota un nou mínim històric, el 3% del mercat. Les empreses no financeres tenen el 20,1%, els inversió col·lectiva i les assegurances el 7,4% i les administracions públiques un 3,1%, segons recull l’Informe BME sobre la distribució de la propietat de les accions.
- El TS eximeix un banc de tornar les quantitats anticipades a compte pel comprador d’un habitatge que no es va lliurar a temps. A aquests arguments suma la sala que trenta pagaments mensuals a compte no van ser ingressats ni en el compte especial ni en cap altra de Kutxabank, a més que, d’acord amb la seva doctrina, no es pot negar l’eficàcia d’una pòlissa col·lectiva de fiançament per no haver-se emès els certificats o pòlisses individuals. En definitiva, la responsabilitat de l’entitat bancària es limita al compliment de les obligacions que li imposa l’art. 1-2.ª de la Llei 57/1968 i no cap declarar que sempre hagi d’actuar com a garant de l’avalador o l’assegurador.
EMPRESA
- La construcció acumula ja tres anys consecutius de creació d’ocupació a Espanya i 2017 no només prolongarà el període de recuperació, sinó que, si no hi ha contratemps, el accelerarà. Almenys així ha ocorregut en els vuit primers mesos del curs, en què el sector ha doblat el seu ritme de contractació respecte a exercicis anteriors. Són ja 61.336 treballadors més dels que hi havia 12 mesos abans. Agost va tancar amb 1.108.821 treballadors en el sector de la construcció, el que suposa la xifra més elevada en el mateix mes des 2012. Representa, a més, un 5,75 per cent més que un any abans, segons les dades del Ministeri d’ocupació. “La millora de la afiliació es centra en l’edificació, especialment en l’habitatge, mentre que l’activitat en obra civil (segment que predomina en les empreses de Seopan) està de nou en regressió”, expliquen en el sector.
- Ntaxi dóna a l’usuari l’opció de compartir trajectes en taxi a més de 60 localitats. Una startup, participada al 50% per l’empresa tecnològica Proconsi i un grup de taxistes, aquests a través de l’Associació Smart Taxi, creada el desembre de 2016 amb el propòsit d’impulsar la tecnologia en el sector. La novetat de la seva proposta és que, a més de permetre demanar un taxi (triant fins i tot el tipus de vehicle com ja es fa en altres serveis), ofereix també l’opció de compartir taxi, cosa que, asseguren, permet a l’usuari estalviar fins a un 60 % en el cost del trajecte. “Tot de manera legal”.
- L’híper continua dessagnant-se. El format busca reinventar-se per rendibilitzar els seus centres i grans inversions. Si ja durant la crisi va ser el format més afectat, amb caigudes de vendes superiors al 5%, des de l’inici de la dècada dels 2000 la seva quota de mercat s’ha desplomat del 19,1% al 13,4% amb què va tancar el 2016, segons les dades de la consultora Kantar Worldpanel. Entre el 2014 i el 2017 s’ha deixat pel camí 9,5 milions de cistelles, la compra de 139.000 llars i 0,6 punts de quota en valor. A la crisi i l’explosió definitiva de l’ecommerce, se suma la forta expansió dels diferents formats de la gran distribució des del 2014, des de les principals cadenes de supermercats fins als hard discount.
- L’administració concursal d’Isolux Corsán ha posat a la venda totes les unitats i negocis productius del grup de construcció i enginyeria que considera viables, pels que està obert a rebre ofertes fins la propera setmana, el dijous 28 de setembre. Isolux confia que aquestes desinversions suposin una injecció de recursos per a la caixa de la signatura per tal de mantenir la sostenibilitat del procés concursal i no haver de dur a terme més ajustos de personal, després de l’ERO tancat recentment pel qual van sortir voluntàriament de l’empresa 356 treballadors el 35,5% de la plantilla del grup i les sis filials afectades pel concurs.
Ramon Callarisa Serveis i Assesoraments, S.L.
