- Implementar una política de xarxes socials podria reduir les responsabilitats penals a les companyies davant insults o amenaces als seus treballadors per part d’usuaris o clients enfadats. Compte oficial, Twitter d’empresa o bloc corporatiu són alguns dels missatges que encapçalen les bios de milers de companyies de tot el món a les xarxes socials. I és que les organitzacions que no estan a Internet sembla que no existeixen, de manera que la immensa majoria s’ha llançat a la Xarxa no només amb una pàgina web pròpia sinó amb diferents perfils a les xarxes socials. El que sembla una simple decisió de màrqueting té, però, implicacions legals. Experts laborals recorden que l’article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que indica que “els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball”, el que va unit a “l’existència d’un correlatiu deure l’empresari de protecció dels treballadors davant els riscos laborals “.
- Priven de l’ús del seu habitatge durant tres mesos pels sorolls dels inquilins a la propietat veïna. El demandat exerceix l’activitat d’hostaleria sense autorització, ha estat sancionat en dues ocasions per la Conselleria de Turisme i el Jutjat del Contenciós-Administratiu li ha ordenat la clausura immediata de l’activitat. Ara l’Audiència Provincial de Cantàbria li impedeix usar el seu habitatge per a qualsevol fi durant tres mesos, “temps ajustat a la gravetat i persistència de l’activitat intolerablement lesiva i perjudicial” per a la veïna.
- La nòmina mensual de pensions contributives de la Seguretat Social va arribar als 8.722,50 milions d’euros el passat 1 de maig. L’increment interanual se situa en el 3,01%. La pensió mitjana de jubilació puja a 1.062,31 euros, el que representa un augment del 2,03% respecte a l’any passat. Pel que fa a la pensió mitjana del Sistema, que comprèn les diferents classes (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat ia favor de familiars), és de 919,55 euros, fet que suposa un augment interanual del 1,91%.
- El PP i Ciutadans s’oposen al fet que els metges hagin de declarar com un pagament en espècie en l’IRPF les despeses derivades de les invitacions a congressos mèdics per part dels laboratoris farmacèutics, com ha indicat l’Agència Tributària en un recent informe. De fet, la Comissió de Sanitat del Congrés va aprovar al mes de febrer una proposició no de llei de Ciutadans en la qual s’afirmava que els metges no haurien de tributar per les invitacions a congressos. El text aprovat instava textualment a “considerar exemptes de tributació les transferències de valor dedicades a la formació dels professionals del Sistema Nacional de Salut, tenint-se per tals els pagaments de les inscripcions a cursos, congressos o qualssevol activitats formatives per a les que hagin obtingut prèvia autorització del centre sanitari en què prestin els seus serveis, així com les despeses de trasllat i allotjament que es derivin de l’assistència a les mateixes, excepte els de manutenció “. La proposta sí que afirma que “la resta de transferències de valor realitzades per la indústria farmacèutica, d’instrumental mèdic o qualsevol altra estarà subjecta a la tributació habitual”. Ciutadans ha demanat ara al PP “respectar” les votacions al congrés.
- La Direcció General de Trànsit està estudiant imposar “restriccions més estrictes” pel que fa al consum d’alcohol a la carretera, la conducció nocturna o al límit de velocitat, segons ha anunciat el ministre de l’Interior. L’objectiu d’aquesta mesura és tractar de reduir i evitar la sinistralitat a les carreteres de conductors joves i, sobretot, els novells. “Tot això caldrà parlar-ho, debatre-ho i concretar-ho”, ha assegurat el ministre, que ha afegit que aquesta mesura s’implantaria “durant un període de temps” amb l’objectiu d’introduir així “un sistema gradual en l’obtenció del permís de conducció”
- Els comptes corrents per a clients no rendibles. El manteniment d’un compte corrent bàsica que no requereix la domiciliació de la paga mensual pot arribar a superar els 200 euros anuals, segons les dades de tarifes dels serveis més freqüents recopilada pel Banc d’Espanya. Algunes entitats, tot i així, tenen a disposició comptes sense condicions ni comissions per als clients digitals i, en alguns casos, negocien amb els clients una baixada de les taxes. Les entitats, a més, estan intentant elevar els ingressos per comissions a través de la venda d’hipoteques, fons de pensions i desinversió i plans de pensions, alhora que estan penalitzant la contractació i les operacions bàsiques que es realitzen a les sucursals. Per exemple, el cost de les transferències a les oficines ha pujat substancialment a causa de les comissions mínimes, de 3 euros en molts casos, o de fins al 4% dels recursos traspassats.
- La CE estudiarà si anul·la l’hereu del cèntim sanitari espanyol després d’una denúncia presentada pels distribuïdors de gasoil (Codigasoil), que consideren que s’ha aplicat indegudament aquest impost. Aquesta denúncia obre les portes al fet que el Govern hagi de tornar de nou prop de 5.000 milions d’euros pels impostos en els hidrocarburs. Hisenda ja ha rebut les primeres peticions de devolució del tram autonòmic de l’impost sobre hidrocarburs mitjançant les anomenades sol·licituds d’ingressos indeguts que han iniciat ja la seva tramitació en via administrativa per evitar que el primer període de l’impost comenci a prescriure ara. L’existència d’aquest impost genera més importants efectes en la competència, ja que es trenca el mercat únic i genera transvasaments de vendes en ocasions d’unes comunitats a altres per a l’existència dels mateixos.
- El fiscal general de l’Estat augura el “fracàs” del sistema de responsabilitat penal de les persones jurídiques si no es reforma el procés penal i es permet poder concedir “favors” a les empreses que col·laborin en la persecució de delictes, en forma d’avantatges penals o processals. Així, la companyia que denúncia o ajuda a investigar als responsables de delictes comesos en el seu si, podrà veure atenuada la seva responsabilitat o, fins i tot, lliurar-se d’un procediment que, al marge de si resulta o no condemnada, farà malbé greument la seva reputació. Va reclamar una reforma del procés penal que doni pas a la figura del fiscal investigador, l’actuació estigui supervisada pel jutge de garanties. El fiscal, al contrari que el jutge, sí que pot guiar-se pel principi d’oportunitat.
- El TSJ de Catalunya ha declarat com indefinit el vincle laboral d’una empleada pública temporal que va encadenar un total de 268 contractes temporals “formalment” legals. La sentència, del 2 de maig de 2017, considera que aquesta utilització de la contractació temporal suposa un abús de dret que “no es pot admetre”. En el litigi, una treballadora de l’Hospital Clínic de Barcelona va passar gairebé quatre anys encadenant contractes. Dels 268, cinc es van justificar en “circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes” -encara que l’hospital va reconèixer que no podia provar tals motius-. Els 263 restants es van subscriure per interinitat, per substituir treballadors de vacances, malalts o de permís. La sentència compta amb un vot particular.
Ramon Callarisa Serveis i Assessoraments, S.L.
